Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri. •

La reforma del recinte firal de Montjuïc i la transformació de la muntanya és un dels projectes urbanístics més ambiciosos dels últims anys. L’Ajuntament de Barcelona ha posat damunt la taula un projecte que s’executarà en diverses fases fins al 2035. Es parla de renovar l’espai expositiu, de convertir Montjuïc en un centre neuràlgic, de millorar la mobilitat… Ara bé, l’executiu de l’alcalde Jaume Collboni escoltarà a les entitats dels barris?

L’Associació de Veïns i Veïnes del Poble-sec segueix aquest projecte amb atenció i preocupació a parts iguals. El seu president, Sergi Gázquez, adverteix que “s’estan prioritzant els pavellons per davant dels habitatges”. Expressa que “millorar els pavellons i fer-ne més, és correcte si això revertirà en la millora de l’economia, però la prioritat és fer 500 habitatges, perquè ens va d’aquests 500 habitatges”. Gàzquez també reclama espais de participació i més informació sobre el projecte: “El que demanem al govern de l’Ajuntament i del Districte és generar espais de participació per posar-hi la nostra. Alhora, volem explicacions al detall. Tot el que es diu són idees i propostes, però caldrà veure com s’acaba enfocant”.

Des del Centre Cultural Històric del Poble-Sec (CERHISEC) confien en la recuperació de la muntanya. Segons el seu president, Josep Guzmán, “Montjuïc està oblidat. És el pulmó verd de la ciutat i s’ha de mantenir, sempre que no sigui per edificar”. Pel que fa a la carpeta d’habitatge, no considera que s’hagi de presentar com una necessitat urgent i recorda la rellevància de les zones verdes en la trama urbana: “No tot és habitatge i parlem poc de la densitat del barri, que no és baixa. Calen espais perquè la gent es relacioni; si l’espai públic és insuficient, no es genera comunitat”. A més, es pregunta que, “si fem tot habitatge, on quedaran els llocs de trobada, els teatres, els casals de gent gran, de joves?…”.

Des de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), ja es va apuntar la necessitat de millorar l’accés a la muntanya de Montjuïc per apropar-la als barris. En el seu cas, veuen amb bons ulls la construcció dels 500 pisos protegits.Tanmateix, des de la FAVB demanen una millora de les condicions de vida i la recuperació “d’espais de convivència” per fer comunitat.

La mobilitat, el debat
Si hi ha un aspecte on tothom discrepa és en la peatonalització de l’avinguda de Maria Cristina. “Ha de ser l’eix per on entri i surti el trànsit que genera la muntanya”, defensa Gázquez. Per la seva banda, Guzman afegeix que “no té sentit [fer la peatonalització]. Quan es facin grans esdeveniments, què farà la gent? Pujar caminant sempre? I si no poden?.”

Un trencaclosques d’opcions on l’AVV demana prudència i estudiar totes les opcions amb entitats i veïns per evitar errors: “No estem en contra dels canvis que s’han plantejat, però volem que es facin amb transparència, amb participació real i amb garanties que el Poble-sec en sortirà beneficiat. No volem que les reformes suposin un parc temàtic al costat de casa”.

Fotografia | Ajuntament de Barcelona