L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reorganitzat el govern municipal per encarar els dos últims anys del mandat en solitari, després de descartar l’entrada d’ERC, que es mantindrà com a “soci preferent”. Amb només 10 dels 41 regidors, Collboni ha creat una cinquena tinència d’alcaldia centrada en polítiques socials, liderada per la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, i figura clau en l’equip del PSC.

Aquest canvi reforça el perfil de Gil com a peça central en la gestió de les polítiques socials de la ciutat. De fet, més enllà de les seves responsabilitats al districte, Gil també gestiona les regidories de Promoció Econòmica, Feminismes i Memòria Democràtica, àmbits als quals ara sumarà els de Serveis Socials (fins ara sota la segona tinència de Maria Eugènia Gay). Segons l’executiu, l’objectiu és apostar per un enfocament transversal per reduir desigualtats i fomentar la prosperitat, amb Gil com a màxima responsable.

Per últim, destacar que el reforç del paper de la regidora a l’executiu Collboni arriba després de descartar definitivament a ERC com a socis de govern i, per tant, una hipotètica ampliació de regidors a l’executiu municipal.  •

Montjuïc, un dels pulmons verds més estimats de Barcelona, pateix una agressió constant: la contaminació acústica. L’últim episodi ha estat la reobertura de la Font del Gat com a restaurant amb activitat nocturna i concerts als Jardins de Laribal. Un espai històricament associat a la pau i el repòs ha estat transformat en una discoteca a l’aire lliure, trencant la tranquil·litat amb música fins a la matinada.

Les queixes veïnals no s’han fet esperar. Però no només parlem de molèsties als barris de la muntanya: el soroll és un contaminant ambiental reconegut, amb efectes sobre la salut de les persones i sobre l’ecosistema. A més d’un lloc per passejar, Montjuïc és una muntanya amb gran valor ecològic, on conviuen espècies com falcons, eriçons i granotes, a més de plantes úniques al món. Diversos estudis científics han documentat com la contaminació acústica pot provocar desorientació, interrupció del cicle reproductiu i fins i tot mort sobtada en ocells per estrès (com apunta Science Advances, 2017).

Aquest no és un fet puntual. La manca de control ha convertit Montjuïc en un calaix de sastre on s’ubiquen activitats que no s’acceptarien en cap altre lloc. L’històric és llarg: festivals com el Brunch Electronik, concerts al Palau Sant Jordi i al Poble Espanyol, o el Barça… Ara aquest nou ús del restaurant se suma a una tendència preocupant: una gestió institucional que està prioritzant l’activitat econòmica i el turisme per sobre del benestar veïnal i la conservació ambiental.

Cal recordar que Barcelona disposa de mapes de capacitat acústica que classifiquen els espais segons el nivell de soroll màxim permès, i que Montjuïc inclou zones amb alta protecció. Aquestes activitats sobrepassen els límits legals, i només podrien celebrar-se amb llicències extraordinàries que, sovint, no estan prou justificades.

A més, Barcelona és signatària de la Carta de Florència, que estableix que els jardins històrics són espais de pau, i que qualsevol ús festiu ha de ser excepcional i no malmetre el seu caràcter. L’esperit d’aquest compromís és vulnerat sistemàticament.

Potser alguns diran que la protecció d’un jardí o d’un ocell no val més que les activitats musicals i esportives. Però cal fer memòria: la salut mediambiental és també salut pública. I una ciutat sense espais de silenci, sense natura viva, és una ciutat menys habitable, menys humana.

Per això exigim mesures immediates i efectives: una revisió urgent de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica per a Montjuïc, una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos fins que no es garanteixi el respecte a la biodiversitat i al descans dels veïns i un espai de diàleg amb el veïnat per recollir les queixes i establir criteris clars de convivència.

El silenci és un dret. I Montjuïc, un tresor que no podem perdre per manca d’acció. •

Carolina López, consellera del Districte per Barcelona en Comú

No deixen de produir-se bones notícies al barri i la prioritat d’aquest govern és que les coses passin. Segurament no serà en alguns casos amb la rapidesa que tots volem, però avui al Poble-sec les coses passen.

Juntament amb la posada en marxa de l’Aula Ambiental, els camins de Montjuïc, l’actuació a Tres Xemeneies, la reforma integral dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran i Mirador, la reobertura del Molino, la reforma del carrer d’Elkano, la represa de les obres de l’Institut Barcelona Esports i el nou espai per a la promoció econòmica i d’ocupació al Passeig Exposició, cal sumar l’anunci de la construcció del Pavelló Municipal d’Esports del Poble-sec, equipament reclamat històricament per les veïnes i veïns del barri.

Aquest govern continua treballant i no oblida els temes pendents, entre d’altres, l’espai polivalent per a Cultura Popular, la Casa de La Premsa, el local de Paral·lel 149, etc. Però tinc la seguretat, que en els mesos vinents continuarem tenint bones notícies.

No voldria perdre l’oportunitat, de posar en valor un dels equipaments que he esmentat anteriorment i que, per la seva importància a nivell social i econòmic, mereix donar visibilitat: l’Espai de Desenvolupament Econòmic i d’ocupació del Passeig de l’Exposició, 10 és un lloc on tan empreses, autònoms i treballadors, es poden acostar a demanar informació de tota mena. És un espai per a la dinamització econòmica i comunitària del barri on una part molt important és Barcelona Activa, un espai de formació amb una aula d’informàtica amb quinze ordinadors, on s’atenen i orienten els usuaris per a recerca de feina o per ajudar-los en la seva iniciativa empresarial.

També hi ha un espai orientat a cooperatives (Cooperasec) i un punt des d’on les tècniques del Pla Comunitari coordinen les diferents àrees de les quals consta el pla.

A la mateixa planta es troba la seu de l’associació de Comerciants del Poble Sec – Paral·lel, oberta a les empreses i comerços del barri.

Continuem prioritzant el manteniment de l’espai públic, la neteja, la reparació de voreres, la col·locació de bancs i cadires, millora de l’enllumenat, passos de vianants, etc.

Som part d’un gran Districte, d’una gran Ciutat i ho hem de fer entre totes i tots.