Des de Junts per Barcelona seguim amb atenció les comunicacions del govern Collboni als mitjans, i ens sorprèn la distància entre l’autocomplaença dels seus articles al ZONA SEC i la realitat que viuen cada dia els veïns i veïnes del Poble-sec.

Poble-Sec és un barri que mereix més que paraules

El govern municipal ens presenta un Poble-sec idíl·lic on tot sembla funcionar a la perfecció. Però la realitat és ben diferent. Les “bones notícies” que tant repeteixen -reitero repeteixen perquè en els grans anuncis d’aquest govern no hi ha mai novetats- amaguen una gestió insuficient i excessivament lenta.

Mentre s’omplen la boca parlant de “desencallar” la Casa de la Premsa, aquest equipament continua sent una promesa després de dècades d’espera. El mateix passa amb el local per als castellers. No tenim cap notícia sobre les gestions que s’estan fent al respecte, tot sembla indicar que el govern del PSC ha guardat el projecte al calaix per aquest mandat. El futur de la cultura popular té nom: Blesa. El Poble-sec, amb el seu ric teixit cultural, necessita urgentment espais dignes per a les seves entitats. Des de Junts per Barcelona proposem una solució concreta i és crear al carrer de Blesa la Casa de la Cultura Popular del Poble-Sec. 

Els problemes reals que no s’aborden

El Poble-sec viu una situació crítica en matèria d’habitatge, amb preus disparats i processos de gentrificació que expulsen els veïns de tota la vida. On són les mesures concretes per aturar aquesta situació?

La inseguretat continua sent una preocupació diària, especialment a zones com la plaça de les Tres Xemeneies i els voltants del Paral·lel. En diverses ocasions, el govern ha anunciat una futura unitat nocturna de la Guàrdia Urbana, però sense concretar terminis ni dotació. I la neteja, malgrat l’anunciat “Pla Endreça”, continua sent deficient en molts carrers del barri.

Des de Junts per Barcelona exigim respostes efectives i menys gesticulació per part del govern Collboni. Reclamem un pla integral per al Poble-sec que vagi més enllà d’actuacions aïllades i abordi els problemes de fons del barri. Reclamem un calendari d’execució clar dels equipaments pendents. No n’hi ha prou amb anunciar projectes i més projectes, si després no s’executen o es dilaten indefinidament en el temps. Els veïns i veïnes del Poble-sec estan cansats de promeses, volen fets.

Des de Junts per Barcelona continuarem treballant i presentant propostes constructives per millorar la qualitat de vida al barri. Perquè el Poble-sec mereix molt més que titulars i bones paraules: mereix una gestió eficient i compromesa amb les necessitats reals de la seva gent.

Georgina Lázaro Fontanet

Consellera del Districte de Junts per Barcelona

La sentència del Tribunal Suprem que obliga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures murals de la sala capitular del Monestir de Sixena a Aragó és una decisió que sacseja els fonaments de la gestió patrimonial responsable i posa en risc unes obres d’inestimable valor artístic i històric. Aquest dictamen, més enllà de ser en realitat disputa legal amb l’embrió ubicat al punt àlgid del procés, revela una politització preocupant del patrimoni cultural i un menyspreu cap als criteris tècnics que haurien de guiar decisions d’aquesta magnitud. El MNAC, com a institució de referència mundial, queda greument qüestionat en la seva missió de preservar i difondre el llegat artístic, mentre persisteixen dubtes sobre com es durà a terme un trasllat que, segons els experts, podria degradar-los de forma irreversible. 

Les pintures murals de Sixena, una joia del romànic del segle XII, són són un testimoni excepcional de l’art medieval europeu. Rescatades per Josep Gudiol després de l’incendi que va devastar el monestir durant la Guerra Civil, aquestes obres van ser traslladades al MNAC, on han estat conservades, estudiades i exposades en condicions òptimes. La sala del romànic del MNAC, considerada una de les millors col·leccions del món en el seu gènere, ha garantit la integritat física d’aquestes pintures. Cal tenir en compte que tots els museus, com a tret distintiu, acompleixen la funció de guardians d’obres que, per la seva fragilitat o importància històrica, no poden ser sotmeses a manipulacions arriscades. La missió dels museus és protegir el patrimoni universal, més enllà de fronteres administratives o polítiques.

La decisió judicial no només posa en risc el patrimoni, sinó que també evidencia una politització perillosa. El litigi de Sixena s’ha vist instrumentalitzat en un context de tensions territorials entre Catalunya i Aragó, amb el suport implícit de sectors que veuen en aquesta sentència una oportunitat per afeblir la gestió cultural catalana.

Ara queden molts dubtes en l’aire: com es farà el trasllat? Qui en garantirà la seguretat? Qui el pagarà? Quin serà el destí de les pintures un cop al monestir, un espai no preparat per acollir-les? Aquesta sentència no només és un atac al patrimoni català, sinó també una amenaça al principi universal de preservar l’art. •

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reorganitzat el govern municipal per encarar els dos últims anys del mandat en solitari, després de descartar l’entrada d’ERC, que es mantindrà com a “soci preferent”. Amb només 10 dels 41 regidors, Collboni ha creat una cinquena tinència d’alcaldia centrada en polítiques socials, liderada per la regidora del Districte de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, i figura clau en l’equip del PSC.

Aquest canvi reforça el perfil de Gil com a peça central en la gestió de les polítiques socials de la ciutat. De fet, més enllà de les seves responsabilitats al districte, Gil també gestiona les regidories de Promoció Econòmica, Feminismes i Memòria Democràtica, àmbits als quals ara sumarà els de Serveis Socials (fins ara sota la segona tinència de Maria Eugènia Gay). Segons l’executiu, l’objectiu és apostar per un enfocament transversal per reduir desigualtats i fomentar la prosperitat, amb Gil com a màxima responsable.

Per últim, destacar que el reforç del paper de la regidora a l’executiu Collboni arriba després de descartar definitivament a ERC com a socis de govern i, per tant, una hipotètica ampliació de regidors a l’executiu municipal.  •