La ciutat es prepara per acollir una nova edició del Festival Grec, i aquest 2025 promet ser més expansiu i intergeneracional que mai. Amb el lema “Tot Barcelona és Grec”, la nova directora artística, Leticia Martín Ruiz, impulsa una programació del 26 de juny al 4 d’agost per convertir la ciutat en un tapís d’expressions escèniques: prop de 90 espectacles repartits en més de 50 espais.

Si Montjuïc és el cor bategant del festival, enguany el Grec deixa clar que les seves artèries s’escampen per tots els racons de la ciutat. L’Arc de Triomf es transforma en platea urbana amb l’acció ‘Teatre de Campanya’ de Marc Salicrú. El Jardí Botànic, la Fundació Miró, la Biblioteca de Catalunya, o fins i tot el Santuari del Carme, acullen propostes escèniques que desdibuixen els límits entre espai públic i teatral.

La temàtica central d’aquesta 49a edició gira al voltant de “l’avui”: la identitat comunitària, la intimitat i la crítica social. Ho fan noms com William Kentridge, Sidi Larbi Cherkaoui, Milo Rau, o Max Richter, però també amb el talent local com Historia de l’amor de l’Agrupación Señor Serrano o Oasi d’Irene Vicente Sala.

El faune, símbol històric del festival, recupera protagonisme com a imatge de l’edició. Al cartell d’enguany, creat per l’estudi CODEA i la Clara Aguilar, el faune esdevé figura nòmada que travessa espais i mons, una metàfora perfecta del Grec. Indisciplinat, obert i transformador.

El Teatre Grec, com sempre, acull les cites més esperades: l’estrena mundial de Le Petit Cirque, el retorn de Clara Peya, la dansa d’Ihsane, o l’energia de Rozalén. També hi tindran lloc homenatges (a Pau Riba), clàssics renovats, i vetllades especials com La Nit del Músic Alt.

Una de les apostes més celebrades és l’obertura a públics familiars. Amb activitats a la Plaça Margarida Xirgu i propostes més infantils, tot està pensat perquè els més petits també s’enamorin del teatre. •

Després de l’èxit rotund de la seva segona edició, Alma Occident Festival ja ha anunciat la seva nova convocatòria, que se celebrarà del 26 de juny al 21 de juliol al Poble Espanyol. Aquest festival de música es consolida com un dels esdeveniments culturals més esperats de la ciutat, amb una programació que combina grans artistes internacionals, nacionals i joves talents emergents.

El cartell d’aquesta edició compta amb noms de primera fila, com Wilco, que serà l’encarregat d’obrir el festival. També passaran pels escenaris figures com Residente, Madness, Zahara, Guitarricadelafuente, Rag’n’Bone Man, The Corrs, Alan Parsons o Julieta Venegas. Tots els artistes conformen un ventall d’estils que abasta des del rock i el pop fins a sons urbans i alternatius.

A més, una de les apostes més destacades d’Alma Occident Festival és la promoció de nous talents de la música. Entre els artistes emergents que formaran part de la programació destaquen Alba Morena, BAGDAD!, Gara Durán, Andrea Bayardo, Maestro Espada, Ven’nus, Sofia Shizuko, New Wave Kill, Camila Guevara i Eva Sola. Aquest espai per a les noves propostes garanteix que el festival sigui també una plataforma per a la renovació i l’exploració sonora.

Wilco, cap de cartell

En aquest concert a Montjuïc, Wilco aprofitarà per presenar el seu àlbum més recent, Cousin, produït per l’aclamada artista gal·lesa Cate Le Bon. El disc mostra una nova faceta del grup, en el qual incorpora sons frescos com saxòfons i guitarres japoneses. Després d’una dècada d’èxits a l’esquena i col·laboracions icòniques, Wilco ha decidit seguir trencant barreres i captar, una vegada més, l’atenció dels seus fans.

El contrapunt al festival l’oferirà Álvaro Lafuente, conegut com Guitarricadelafuente, qui torna als escenaris aquest 2025 amb una gira que recorrerà les principals ciutats d’Espanya. Al Poble Espanyol oferirà dos concerts a principis de juliol. •

El lector habitual del Zona Sec recordarà que l’octubre de 2017, vaig dedicar la meva columna literària a Ngũgĩ wa Thiong’o, que portava per títol ‘El Nobel que no ha estat’, on em lamentava que l’escriptor kenyà no hagués aconseguit el guardó i mostrava el meu temor perquè aquest gran defensor de les llengües minoritzades no acabés al costat dels grans noms de la Literatura que no van aconseguir mai aquest premi: Virginia Woolf, Julio Cortázar, Mercè Rodoreda…

Dissortadament, el passat 28 de maig vam saber la notícia de la seva defunció a través del missatge que va publicar la seva filla, Wanjiku wa Ngũgĩ, a Facebook: “Va viure una vida plena, va lluitar una bona batalla. Com va ser el seu últim desig, celebrem la seva vida i la seva obra”. L’etern aspirant al Premi Nobel de Literatura i referent de les lletres africanes ens havia deixat.

Ara ens toca eixugar-nos les llàgrimes i celebrar la seva vida i la seva obra. Per això, us proposo que, si encara no l’heu llegit, aprofiteu que Raig Verd ja ha publicat set de les seves obres traduïdes al català.

Per començar, dues joies dels estudis sobre postcolonialisme: Descolonitzar la ment i Desplaçar el centre. La lluita per les llibertats culturals. Si us agraden més les novel·les, us aconsello la delicada i pregonament feminista El diable a la creu, escrita des de la presó en kikuiu, la seva llengua materna. En canvi, si preferiu les obres biogràfiques, us recomano Neix un teixidor de somnis, la forja de la identitat d’un escriptor al servei del seu poble; Lluitar amb el diable. Memòries de la presó, on l’escriptor explica com va ser condemnat —sense judici— per haver escrit una obra de teatre en la seva llengua; A la Casa de l’Intèrpret, un testimoni imprescindible del poder de l’esperança, i Somnis en temps de guerra. Records d’infantesa, un retrat històric narrat amb ulls d’infant.

I, finalment, per a tots els paladars, tenim la preciosa faula africana La revolució vertical, un homenatge a la tradició de la literatura oral.

A més, ben aviat Raig Verd afegirà dues obres imprescindibles a la seva Biblioteca Ngũgĩ wa Thiong’o: Un gra de blat i Descolonitzar la llengua.