Jim Thompson (Anadarko, Oklahoma, 1906 – Huntington Beach, Califòrnia, 1977) és considerat un dels més grans escriptors de novel·la negra de tots els temps, juntament amb James M. Cain, Raymond Chandler, Dashiell Hammett o Horace McCoy. Si en la seva feina com a periodista Thompson va destacar pel seu posicionament crític i marxista —quelcom que el va portar a ser inclòs en algunes llistes negres de l’època de la ‘cacera de bruixes’—, a les seves narracions hi trobem una visió crítica d’una societat desesperançada, pregonament marcada per les misèries de la Depressió i corcada pel racisme, el masclisme, la hipocresia i la corrupció moral.

1280 hab., una de les peces mestres de la novel·la negra de tots els temps, és una brillant porta d’entrada a l’estil de Jim Thompson. En aquesta obra coneixerem en Nick Corey, el xèrif de Potts County, un petit poble texà de 1.280 habitants. Un home que, rere la màscara d’un ésser inofensiu, gandul i pusil·lànime, amaga un cervell arter i una ment disposada a exercir la violència més crua (i quotidiana) per assolir el seu objectiu: ser reelegit xèrif.

En Nick Corey, com podreu descobrir, es mostrarà com un ésser abjecte, sense cap mena d’escrúpol, capaç de desfer-se tot aquell que gosi interposar-se en el seu destí. Com veieu, ens trobem davant d’un personatge que, tot i formar part dels agents de la llei, es troba a les antípodes dels cavallers blancs amb placa de certes novel·les policíaques. I això és així perquè, en Nick Corey, en el fons, no és res més que el mirall de tantes societats que, rere una fina capa d’aparença civilitzada, amaguen una corrupció moral sense fons. De fet, com va dir alguna vegada l’autor, les històries només tenen una trama: “Les coses mai no són el que semblen”. •

Barcelona a l’agost es transforma en un escenari ple de vida, i el barri del Poble-sec, juntament amb la muntanya de Montjuïc, ofereixen una combinació única de cultura, història, gastronomia i natura¡ ideals per aprofitar l’estiu. Des de ZONA SEC us proposem cinc activitats destacades per gaudir aquest agost de 2025, amb propostes que combinen tradició, art i moments de lleure.

1. Descoberta gastronòmica pel carrer de Blai

El carrer de Blai no només ha de ser pels turistes. Aprofita aquest agost per fer la teva pròpia ruta de pintxos. Amb més de 30 establiments que combinen clàssics i noves tendències gastronòmiques, alguns locals proposen des d’1 euros tapes i pintxos. Com bé saps, el carrer està especialment animat els caps de setmana a la tarda i vespre, amb música ambiental, terrasses plenes i una ambientació festiva que convida a passejar, tastar i socialitzar. És un pla perfecte que els poblesequins també poden aprofitar i recuperar com a veïns del carrer mentre el gaudeixen en família, amics o parella.

2. Sala BCN

No perdis l’oportunitat de viure la màgia de la Sala BCN al Castell de Montjuïc. Aquest cicle de concerts a l’aire lliure, organitzat per l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, transforma el Pati d’Armes del castell en una terrassa vibrant amb música en directe, des de rumba i funk fins a rock i soul. Amb un aforament reduït, format híbrid de taules i espai per ballar, i una oferta gastronòmica que complementa l’experiència, és el pla perfecte per gaudir de les nits d’estiu amb vistes espectaculars a la ciutat. Per l’escenari hi passaran artistes com Joe Crepúsculo o Ketekalles.

3. MNAC

Endinsa’t en l’ànima artística de Montjuïc més essencial amb la visita guiada “Col·lecció MNAC: The Highlights” al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), una experiència imprescindible per descobrir les joies del seu fons mil·lenari.  Aquesta ruta d’una hora recorre obres mestres com el Pantocrator romànic de Sant Climent de Taüll, entre d’altres peces icòniques, amb accés a les terrasses-mirador i les seves vistes espectaculars de Barcelona. Complementa la visita amb la visita a les dues exposicions temporals que ofereix aquest agost el museu: “Francesc d’A. Galí. El mestre invisible”, que celebra el llegat del creador dels murals de la cúpula del Palau Nacional i “Des del centre” d’Eugènia Balcells. Aquest agost possiblement també serà la darrera oportunitat per veure les pintures murals de la sala capitual de Sixena a Montjuïc.

4. Estiu a l’Apolo

El Teatre Apolo es converteix en l’escenari perfecte per a dues experiències teatrals vibrants que no et pots perdre. Per una banda, l’intrigant “Se ha escrito un crimen”, una obra interactiva ambientada en una mansió ultramoderna en una illa remota, on set desconeguts amb secrets són atrapats en un joc de sospites, traïcions i assassinats. D’altra banda, deixa’t emportar per “EuroAbba – Bailando con ABBA”, un tribut que recrea l’essència dels anys 70 i 80 amb els èxits d’ABBA, com Waterloo. Amb veus en directe, vestuaris fidels, cors i una escenografia captivadora.

5. Visita els dos jardins emblemàtics

Per acabar el mes, sempre pots anar a descobrir dos tresors verds a Montjuïc: el Jardí Botànic de Barcelona i el Jardí Botànic Històric, perfectes per a una escapada natural al cor de la ciutat. El Jardí Botànic, situat entre l’Estadi Olímpic i el Castell, ofereix un passeig per 14 hectàrees amb 1.500 espècies i vistes espectaculars al delta del Llobregat. Per la seva banda, el Jardí Botànic Històric, darrere el MNAC, és un oasi amagat amb entrada gratuïta i arbres monumentals. Un passeig ideal per a qualsevol capvespre d’agost.

Bonus track

Aquest agost de 2025, el Poble Espanyol es converteix en un escenari vibrant amb les Nits en Viu, un cicle de concerts a l’aire lliure que il·lumina les nits d’estiu de tot el mes d’agost. Submergeix-te en quatre experiències musicals úniques: Fiesta Caribe (dimecres), amb salsa, bachata, còctels caribenys amb molt “azzzzúcar” i plats tropicals que et transportaran al Carib; Rock&Grill (dijous), amb 12 bandes tribut que revisiten clàssics de rock com Scorpions, Iron Maiden o Metallica, acompanyades de suculents plats a la brasa; The 90’s Queens’ Nights (divendres), una festa nostàlgica amb tributs a icones del pop dels 90 com Queen, Shakira o La Oreja de Van Gogh; i Fritanga! (dissabtes), amb rumba desenfadada de grups com Alma de Boquerón o Piratas Rmbversions, a més de tapes, mojitos i tinto de verano. L’encant històric del Poble Espanyol, amb sessions de DJ i gastronomia variada, crea un ambient festiu inoblidable vagis en família, amics o parella.

Avel·lí Artís i Gener (1912-2000), més conegut com a Tísner, passarà a la història de la literatura catalana gràcies a la magnífica Paraules d’Opòton el Vell, una divertida creació que pivota al caire del que avui anomenem crítica decolonial i on se’ns expliquen les aventures d’un terrissaire que va formar part de l’expedició asteca que va descobrir Europa.

Amb tot, no voldria pas oblidar que Tísner també va ser un excel·lent ninotaire, així com un brillant traductor —entre les obres que va anostrar al català, destaquen les versions de Gabriel García Márquez, Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada, una adaptació de L’Aleph, de Jorge Luis Borges o la traducció d’Els cadells i altres narracions, de Mario Vargas Llosa—.

Avui, però, en vull parlar perquè l’editorial Males Herbes ha recuperat L’enquesta del Canal 4, que va rebre el Premi Sant Jordi de 1972. Una distopia que ens parla del Canal 4, una cadena de televisió que exerceix de govern i que, a la vegada, es configura com una idíl·lica societat tancada i perfecta. Aquesta brillant crítica a la política-espectacle i al poder omnívor dels mitjans de comunicació fou escrita com una “aportació literària a la lluita contra Franco”, un “cant d’optimisme” per recordar-nos que per més ferotges que siguin les dictadures, totes acaben caient.

No voldria acabar aquesta columna sense explicar-vos una curiositat sobre la novel·la: Tísner mai no la va escriure… sinó que la va dictar, ja que aquesta obra va ser confegida quan l’autor va patir el despreniment de retina que li feu perdre l’ull. Això, crec, serveix per explicar tant el doll de naturalitat i oralitat que desprèn la narració, com el fet que, llegida avui, ens resulti tan actual que no sembla possible que fos escrita fa més de cinquanta anys. •