Mentre milers de persones gaudeixen de grans esdeveniments musicals a Montjuïc, el veïnat del Poble-sec se’n ressent. No és cap novetat, sinó una problemàtica que s’ha enquistat en el temps i que, lluny de rectificar-se, ha incrementat de la mà de l’augment d’aquestes celebracions, fet que ha instal·lat la frustració sobre els residents del barri, i que s’acumula als sorolls i massificacions derivades de zones d’oci com el carrer de Blai.

“No només és el concert en si… és que comencen a assajar hores abans, i fins i tot dies abans, a tot volum! Ja no tenim ni pau a les tardes”, resumeix Conxita Viver, veïna afectada, en declaracions a ZONA SEC. Els concerts i festivals, que se celebren a zones com l’Estadi Olímpic, el Palau Sant Jordi, o fins i tot al Poble Espanyol, comporten alts volums acústics, però també aglomeracions que restringeixen la mobilitat dels veïns. “Ens tanquen carrers. No pots ni sortir amb cotxe. Si tens una urgència o simplement vols tornar a casa, et trobes amb policies que et diuen que no pots passar. Això no és normal”, es queixa una veïna que prefereix preservar el seu anonimat.

Vulneració sistemàtica de la normativa

Totes aquestes reclamacions, que han tornat a aflorar a començaments d’aquest estiu, ja existien abans. Prova d’això ho són les queixes en espais de participació o l’articulació de plataformes com la d’Afectats per la Contaminació Acústica i la Massificació d’Esdeveniments (Pacame), que en els últims anys ha denunciat que s’ha vulnerat la normativa que fixa en un màxim de 53 decibels en els concerts. L’any 2023, al concert de Beyoncé, veïns van arribar a detectar-ne més de 72 dB. Des d’aquesta mateixa plataforma asseguren que això es permet perquè les multes, si arriben, són mínimes i els artistes se les poden permetre. “A tots ens obliguen a fer silenci a les 22 h. Per què ells poden fer soroll fins a les 23? No és just. No podem ni descansar! No volem eliminar la cultura, volem conciliar-la amb la vida. Que no ens robin el descans”, denúncia Carlos Martín, un altre dels veïns afectats.

El problema persisteix i malgrat la insistència veïnal, no s’han pres mesures per posar-hi fil a l’agulla d’una manera efectiva, més enllà d’actuacions globals com el Pla Endreça de Jaume Collboni, per reduir botellots i incivisme a la nit mitjançant la presència, principalment, de més cossos policials. També aquest juliol, la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, va anunciar que els macroconcerts tindran un dispositiu especial de mobilitat similar als dels partits del Barça.

Però que diuen les dades? A hores d’ara només es pot parlar d’increments. Segons les informacions dels organitzadors d’aquests esdeveniments, en comparació al 2024, a l’Estadi Olímpic, s’ha passat de quatre a sis concerts. Al Palau Sant Jordi, de dotze a 22. I al Sant Jordi Club, de vuit a onze. I no són les úniques activitats que se celebren, també hi ha activitats com el Sònar de dia o el Brunck Electronik. De moment, mesures com reduir horaris o posar cortines per insonoritzar, que reivindiquen els organitzadors, poc s’han detectat com a solució entre els afectats.

La problemàtica del soroll, a l’Ajuntament

Des de l’oposició, Junts va presentar en l’últim Consell Plenari de juliol accions pel control efectiu dels botellots i el consum d’alcohol, especialment en zones com la plaça del Sortidor. En la mateixa sessió, ERC va reclamar al govern en un precque faciliti un estudi d’impacte acústic centrat en les activitats del Poble Espanyol d’aquest estiu per tal de dissenyar un abordatge del conflicte. Els comuns també han reclamat una revisió de les llicències concedides, un pla específic de protecció acústica i una moratòria sobre nous esdeveniments sorollosos.

Comença el compte enrere per a la Mercè, i la Font Màgica de Montjuïc vol estar a punt per rebre-la. Després de tres anys sense veure-la brollar a causa de la sequera, aquest mes de juliol sembla que la font ha ressuscitat. L’Ajuntament ha explicat que s’omple per fer proves abans de poder posar-la en marxa el mes de setembre i tornar a ser un dels emblemes de la Festa Major de la ciutat.

Amb 3 milions d’euros de pressupost, les obres volen optimitzar l’eficiència energètica i fer-la més sostenible. Un dels aspectes clau és l’ús exclusiu d’aigua freàtica, provinent del subsol de la ciutat, que no compromet el consum domèstic. Aquesta mesura respon a l’estratègia per reduir la pressió sobre la xarxa d’aigua potable i adaptar-se a un escenari de crisi climàtica.

Amb les proves d’aquest juliol s’ha comprovat que no hi ha fuites, i s’ha observat la correcta recirculació de l’aigua.

Ara, el mes d’agost serà l’encarregat d’ocupar-se de les proves del telecontrol i de la instal·lació de les llums de tecnologia LED. Exactament, se substituiran 4.760 focs de llum blanca per 680 LED, fet que permetrà mantenir la mateixa il·luminació amb una reducció del consum significativa.

Així que, si tot va bé, tornarà a brollar, aquest cop amb mecanismes que permetran una millor adaptació a l’escenari climàtic actual.

Aquest estiu, a l’Escola Jacint Verdaguer del Poble-sec, les aules estan buides de nens però plenes de paletes i de soroll de martells. L’equipament educatiu està en plena transformació per adaptar-se als nous estàndards de confort tèrmic i qualitat de l’aire interior. Es tracta d’una intervenció dins el Pla Clima de l’Ajuntament, que té per objectiu millorar la salut a les aules i reduir les emissions contaminants dels edificis escolars.

Segons ha explicat al darrer Consell Plenari del districte la regidora de Sants-Montjuïc, Raquel Gil, les obres han començat aquest juliol i la previsió és que estiguin enllestides, “o gairebé”, a l’inici del curs. “Són actuacions d’una certa envergadura, i es fan aprofitant les vacances escolars”, ha destacat Gil, que ha posat èmfasi en les millores que s’estan duent a terme a centres educatius del districte de cara a setembre.

A l’escola Jacint Verdaguer s’hi estan renovant les finestres exteriors i instal·lant sistemes de protecció solar per reduir l’exposició directa al sol. A més, es reforçarà la ventilació i es milloraran les condicions de climatització natural i mecànica, amb l’objectiu de fer front a les onades de calor cada cop més freqüents.