Connecta amb nosaltres

Societat

Els reptes del nou any

La crisi ha ubicat al Poble-sec en una dicotomia: o l’aposta pel canvi social, o tornar a caure en els problemes anteriors a la Covid-19

Publicat

on

Tot i que el nom no fa la cosa, l’any 2021 està cridat a ser un punt d’inflexió respecte al fatídic 2020. Un exercici on la societat té posades totes les esperances per deixar enrere la pandèmia de la Covid-19 i seguir amb els seus objectius vitals. La superació de l’actual crisi sanitària, però, també ha de servir per fer una reflexió sobre tot allò que no funcionava en la vella normalitat. Un canvi de paradigma que, o comença a construir els seus pilars en aquest primer trimestre, o desembocarà en els mateixos problemes del passat.

El problema de l’habitatge

La crisi de la Covid-19 no només ha sigut sanitària, sinó també econòmica. Centenars de famílies del Poble-sec s’han vist abocades a les oficines de Serveis Socials per culpa d’ERTES que mai s’arribaven a cobrar. Un context on la ja existent crisi habitacional s’ha agreujat i que ara clama mesures al cel. Tal com ha emfatitzat el moviment per l’habitatge de Catalunya, “milers de famílies estan sent víctimes d’una brutal onada de desnonaments”, motiu pel qual reclamen “la suspensió immediata del tots els desnonaments, els lloguers i les hipoteques” fins que s’acabi la pandèmia. En aquest cas, la clau de la solució resta al Govern de l’Estat, el qual està capitanejat per les matrius dels dos mateixos partits que governen la ciutat: els socialistes i els comuns.

Tot i la manca de regulació del mercat immobiliari, aquest també s’ha vist arrossegat a la baixa. Segons el portal Habitaclia, al conjunt del districte els preus de compra ja han baixat un 4% respecte al març i en el cas dels anuncis de lloguer el metre quadrat ha experimentat una davallada encara més important (-14,11 %). Tot plegat, gràcies al retorn d’allotjaments que abans s’anunciaven en exclusiva en plataformes com Airbnb i que ara s’han passat a oferir en el mercat residencial. L’objectiu, però, serà que la tendència es mantingui, ja que encara s’ofereixen al barri prop d’un centenar d’habitatges turístics per al mes de febrer.

Retorn a l’economia de proximitat

Per aconseguir aquest objectiu anterior també caldrà corregir el model turístic que al llarg de la darrera dècada s’ha implementat al Poble-sec. L’extensió del monocultiu, però, ha acabat per topar amb la realitat: persianes abaixades i hotels tancats. Una imatge que ha contrastat amb el poc comerç de proximitat que queda al barri, on el sotrac econòmic no ha sigut tan greu com els seus responsables preveien durant les primeres setmanes de la pandèmia (veure ZONA SEC 199).

Marca ‘Paral·lel Cultural’

És per aquesta raó que institucions municipals i nacionals tenen tota una oportunitat per tornar a apostar pel comerç de proximitat i de caràcter familiar als barris. No només perquè suposen un dic de contenció més ferm a l’hora d’afrontar les crisis, sinó perquè són aquests locals els que al final doten de vida, seguretat i idiosincràsia pròpia al territori on s’estableixen. Per això i entre d’altres, caldrà seguir de prop la nova marca Paral·lel Cultural que acollirà la mítica avinguda (veure pàg. 6). Un model econòmic, però, que també té un nou front de batalla: les plataformes de comerç electrònic que converteixen els establiments comercials en cada vegada més furgonetes voltant pels carrers.

La reducció dels impactes ambientals

Multitud d’estudis han posat en evidència el cost climàtic que suposa l’entrega a domicili de la paqueteria electrònica. Una opció comercial que colla encara més la crisi climàtica en què ens trobem. Davant d’aquesta situació, el Govern de l’alcaldessa Ada Colau ha començat a estudiar la implementació de la taxa Amazon, la qual podria començar a gravar aquest proper curs a les grans empreses per l’ús que fan de l’espai públic, el trànsit i la contaminació que generen.

Una mesura climàticament justa que es veuria acompanyada de les que s’implementaran en un dels principals focus de contaminació de la ciutat: El Port de Barcelona, que ja ha anunciat que aquest 2021 espera posar en marxa el pla d’electrificació de les terminals Best i de Transmediterránea. Una primera passa per poder comptar amb una infraestructura marítima de zero emissions de cara al 2030 i que també pot anar acompanyada de la potenciació d’altres espais climàticament sostenibles, com ara els nous accessos al Parc de Montjuïc o la pacificació de nous vials al nucli urbà.

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024