L’Ajuntament de Barcelona ha tret a licitació el servei per implementar el programa que ha de transformar el Paral·lel en una avinguda més atractiva per al comerç. Un objectiu que d’entrada compta amb una dotació econòmica de 63.000 euros (sense IVA) i que es basa en el Pla estratègic sociocomercial de l’avinguda del Paral·lel redactat l’any 2018. Tot plegat, per crear una nova marca al voltant de la icònica via, la qual durà el nom de Paral·lel Cultural.
Segons la documentació a la qual ha tingut accés ZONA SEC, el projecte recull cinc idees bàsiques per poder tirar-ho endavant: crear la destinació Paral·lel Cultural com una identitat pròpia d’acord amb una marca i un relat col·lectiu; crear una campanya comunicativa que doni visibilitat local i internacional a la marca; consolidar un espai de governança, redefinir algunes estratègies pensades l’any 2018 i crear un sistema de seguiment del projecte.
Eliminar la barrera urbanística
Segons recull el dossier de l’Ajuntament, aquesta intervenció vol fer del Paral·lel “un espai de trobada dels seus barris més que no pas una barrera”. “És per això que és necessari implementar unes mesures estratègiques amb la col·laboració i esforç de diversos sectors, departaments i districtes per treballar junts per implementar aquest Pla i impulsar l’avinguda”, apunta el programa. Tot plegat, sense oblidar a cap dels actuals actors econòmics i culturals presents a la via: “La visió conjunta ha de ser integradora i incloure comerciants, hotels, restauració, grans i petits teatres, sales d’exposició, equipaments, artesans, dissenyadors, associacions, co-workings, entitats veïnals, i culturals”.
En unes altres paraules, el programa voldrà “reforçar la visibilitat del teixit local existent, definir una zona delimitada d’actuació i consolidar una destinació”. Uns objectius on l’Ajuntament vol fer tothom present, ja que d’entrada es contempla crear el “Comitè de l’Avinguda”, on hi hagi la presència de “participants antagònics, temes i preguntes específiques i, si es vol, experts en la matèria”.
Evitar un mal major
Segons els impulsors municipals del projecte, “la desertització no és pas un dels problemes del Paral·lel, sinó la manca d’atractiu del comerç existent o una orientació del comerç dels barris del voltant que no sempre respon a les necessitats del veïnat”. Uns fets que, sota el seu parer, s’han agreujat arran “la substitució del comerç tradicional per altres activitats que no responen a les demandes i necessitats del veïnat”, fet que ha generat tota una sèrie de disfuncions comercials als baixos dels locals i que “podrien conduir a la futura desertització”, conclouen.