La memòria d’un heroi, novament homenatjada. L’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de múltiples entitats i amb motiu de l’Any Boix, ha instal·lat davant de la biblioteca municipal un faristol que recupera la memòria de Francesc Boix, veí del Poble-sec, activista polític i documentalista gràfic de l’horror dels camps nazis.
Si bé l’homenatge pel centenari del seu naixement s’ha hagut de prorrogar gairebé un any pels efectes de la Covid-19, l’acte que finalment s’ha celebrat a la Sala de Plens de la Seu del Districte de Sants-Montjuïc i retransmès per streaming no ha volgut oblidar que justament 75 anys enrere declarava davant del tribunal dels judicis de Nuremberg per incriminar als nazis. Pocs anys més tard, però, moriria exiliat a París.
La fotografia més personal
“Poques figures representen com ell el llegat i el deure ètic”, ha emfatitzat el regidor de Memòria Històrica, Jordi Rabassa. “Per mi Boix són vàries fotografies; la primera la del seu somriure, aquell somriure de l’esperança, de qui marxa a l’exili esperançat i pensant que vencerà al feixisme”. “En una altra fotografia, Boix és el dit acusador als judicis de Nuremberg, és l’actitud antifeixista i compromesa; quan assenyala els botxins, assenyala el nostre futur, el de l’antifeixisme”, ha confessat el mateix regidor.
La historiadora i membre de l’Amical de Mauthausen, Rosa Toran, també ha volgut posar de relleu tots els anys que han hagut de passar perquè la gent “veies la seva llum”. De fet, no va ser fins al 2000 que no es va començar a recuperar la memòria d’aquest poblesequí, de la mà de CERHISEC. “El 27 de gener de 1941 va ser quan va entrar a Mauthausen, on no es va estalviar ni la pedrera, ni veure com la mort s’emportava a bona part dels seus companys”, ha recordat Toran. “Aleshores tenia 21 anys i un fort desig de viure, una actitud que va ser el factor clau de la seva supervivència”.
Patrimoni cultural
Va ser al camp nazi on Boix va capturar l’horror; uns negatius que finalment serien robats i salvaguardats per provar la criminalitat nazi, gràcies a la coordinació dels membres del Partit Comunista. “Les seves imatges han provat allò que els nazis van voler amagar de la història”, unes imatges del passat que ens arriben avui per formar part del nostre patrimoni cultural”, ha emfatitzat la membre de l’Amical de Mauthausen.
Per últim, destacar que el fill del carrer de Margarit, on el seu pare tenia la sastreria, també ha sigut homenatjat pels seus hereus i els artistes del barri, com ara la seva neboda, Anna Maria Salomó, el fill del bibliotecari de Mauthausen Joan Tarragó, Llibert Tarragó, o l’estudiant Ariadna Gómez, qui ha entonat les notes de diverses peces musicals amb la seva viola.