Connecta amb nosaltres

Societat

Els poblesequins del futur

Veïns amb un nivell educatiu més alt, volàtils, amb més poder adquisitiu i avesats a les professions digitalitzades

Publicat

on

Imaginar-se com serà el Poble-sec d’aquí deu, vint, trenta o fins i tot cinquanta anys pot resultar inversemblant. Si bé els demògrafs de tot el món no són capaços de posar-se d’acord en quina és la població màxima que pot arribar a habitar el planeta Terra, encara resulta més complicat predir el perfil de poblesequí que viurà a la falda de Montjuïc. La qüestió no gira al voltant de quantitats, perquè segons els experts el nombre d’individus es mantindrà estable. El quid més rellevant i enrevessat se situa en les migracions.

“Si fer una projecció a escala de ciutat ja és molt difícil, fer-ho a escala de barri encara ho és més perquè ha de predir com evolucionaran les migracions internacionals o locals”, avança l’investigador de la UAB al Departament de Geografia i al Centre d’Estudis Demogràfics, Toni López.  “Existeixen dos elements que encara fan més difícil la projecció al Poble-sec, perquè si als anys seixanta podíem imaginar que els habitants del nou barri de Montbau serien pràcticament els mateixos cinquanta anys després pel fet que la immensa majoria eren propietaris, el Poble-sec en aquest aspecte és completament diferent i això és determinant de cara al futur”.

Tal com exposa López, l’heterogeneïtat de l’habitatge al barri, amb pisos grans, petits, antics, reformats i, sobretot, amb un mercat de lloguer amb molt de pes, generarà “una rotació molt més elevada de la població, sobretot si tenim en compte que els lloguers caduquen”. “Podem intuir com serà el perfil del veí d’aquí a cinc anys, però d’aquí 40 ja és més complicat; de fet, no sabem si els qui hi viuen ara seguiran residint al Poble-sec d’aquí a deu anys”. Tot plegat, per l’efecte porta de Barcelona: “És un barri on tradicionalment s’han instal·lat els fluxos migratoris i potser la població va estabilitzar-se als vuitanta i noranta”.

Les migracions del segle XXI

La muntanya russa, però, començaria amb l’inici del nou mil·lenni: “Quan es va reactivar l’arribada de població nouvinguda que va substituir la que ja va començar a desaparèixer”. Si bé en aquest cas el perfil de migrant era una persona menys instruïda i amb un menor poder adquisitiu, a partir del 2010 tot va canviar: “Hem tingut molta arribada i rotació, però aquest cop amb veïns amb una instrucció educativa més elevada; si l’any 2001 un de cada quatre nouvinguts tenien estudis universitaris, deu anys després ja eren la meitat”, analitza l’expert.

L’efecte que va comportar l’arribada d’aquests nous poblesequins formats i vinguts de països amb rendes més altes va generar un segon efecte en el teixit socioeconòmic: la gentrificació. Un prototip de veí que López considera que anirà a més, tot i que el defineix com a “efímer” per la seva alta volatilitat residencial. “Potser el Poble-sec no es convertirà en un barri on visquin professionals molt qualificats, perquè el mercat de l’habitatge és més aviat de pisos petits i no en molt bones condicions, però compta amb dos elements que els resulten molt interessants: les zones verdes de Montjuïc, encara més apreciades arran la pandèmia, i la seva centralitat dins la ciutat”.

El repte del futur

La substitució progressiva i reiterada de la població tampoc és cap sorpresa. Mentre que a Barcelona el 27% del veïnat és nascut a l’estranger, al Poble-sec el percentatge representa el 42%. “L’any 2017 vam tenir el pic dels fluxos migratoris i ara suposem que, amb la Covid-19, s’han refredat una mica, però el percentatge encara té marge per créixer”, opina. Un dels factors a tenir en compte en aquesta qüestió és la rehabilitació de les finques. Davant la impossibilitat que tenen alguns propietaris d’assumir les reformes integrals de les comunitats verticals, els experts no descarten la reactivació de les operacions de venda d’edificis a grans empreses especialitzades en el lucre immobiliari.

“En els darrers anys hem recopilat informació de determinades immobiliàries que feien inversions en aquesta zona de Barcelona i ens vam adonar com l’avantatge de la centralitat del Poble-sec i els preus més baixos respecte a la resta de Barcelona han afavorit un procés de gentrificació i substitució social molt intens”, afegeix el també investigador de la UAB i veí del barri, Miguel Solana. Quin és el reclam d’aquestes agències? “L’estil de vida, el veïnat… Així és com venen aquestes rehabilitacions d’habitatges a l’estranger”, analitza. Una circumstància que encara es recargola més en aquells casos que afecten finques senceres, “on es fa una expulsió del veïnat i se substitueix per tota una població amb més capacitat econòmica”, sintetitza Solana.

Tot i els esforços d’institucions com l’Ajuntament de Barcelona per generar habitatges que mantinguin l’arrelament de la població local, ambdós experts consideren que les polítiques d’habitatge, per ser efectives, requereixen de molts més anys de tradició per ser realment efectives. “Al final sabem que el Poble-sec ha sigut un tradicional punt d’arribada a Barcelona, però la pregunta que ens hem de fer ara és cap a on avançarà aquesta comunitat veïnal’’, planteja l’investigador del Centre d’Estudis Demogràfics. “Més enllà del fenomen d’Airbnb… Com aconseguirem que aquesta població més transeünt s’arreli, potencií la convivència, faci cohesió social i vertebri el barri a través d’entitats?”.

Societat

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys l’11 de maig

Publicat

on

L’Ateneu Popular La Base celebra els 10 anys organitzant una jornada col·lectiva de celebració l’11 de maig amb un programa d’activitats que ocuparà tot el dia.

En primer lloc, el Sindicat de Barri organitza d’11h a 13h una Cercavila Crítica pels espais de lluita en defensa de l’habitatge al Poble-sec i els edificis alliberats del barri més emblemàtics. Thais Bonilla, de l’Ateneu, explica que es parlarà de “la lluita contra els fons voltor i la turistificació”. La cercavila estarà amenitzada amb una xaranga del País Valencià i també faran cartells dels espais “perquè el barri no perdi la memòria d’aquests espais de lluita per l’habitatge”.

A les 13h hi ha previst un acte titulat La Base al Barri, conjunt amb “persones o organitzacions amigues que fan una tasca de transformació social”. El tema serà la situació política i social actual i com veuen aquestes entitats el paper de La Base, tant en els últims deu com en els deu anys vinents. A la tarda, un altre acte, La Base a la Ciutat, es farà amb entitats de la resta de la ciutat i una idea similar.

La celebració també constarà d’un dinar popular a La Base, un cafè amb actuació de la Coral del projecte. Clourà amb un sopar amb concerts. Bonilla explica que aviat tindran disponible el cartell definitiu de la programació.

Un lloc on imaginar alternatives

L’origen de La Base té a veure amb una idea sorgida de l’Assemblea de Barri del Poble-sec i d’altres persones i grups del sector okupa i autònom a Barcelona. L’objectiu era tenir un espai per organitzar la capacitat de trobar-se. “Volíem conspirar juntes i ser espai d’acollida per a les persones que creien que hi havia altres maneres de viure”, relata Bonilla. Considera que la hipòtesi s’ha complert, perquè s’ha generat una comunitat amb lligams molt potents: “La Base és de tothom i no seria possible sense un barri com el Poble-sec”.

Continua llegint

Societat

La Comunitat Energètica del Poble-sec busca cobertes on instal·lar plaques solars

El grup impulsor té un estudi dels costos, que dependran de la quantitat de socis

Publicat

on

La Comunitat Energètica del Poble-sec, Energetix, busca cobertes d’un mínim de 100 metres quadrats per instal·lar-hi plaques solars. Calculen un marge de 2 quilòmetres, per tant, la recerca és pel barri del Poble-sec però també Sant Antoni i el Raval. L’objectiu és pagar conjuntament la instal·lació i que l’energia generada sigui consumida pels membres de la comunitat, fet que pot suposar un estalvi important en les factures. Una comunitat energètica és un grup de persones que s’uneixen per instal·lar plaques fotovoltaiques. “Les decisions es prenen en funció d’una persona, un vot: és un sistema d’empoderament i democratització” explica Felipe Villanueva, coordinador tècnic de la Comunitat.

Pobresa enrgètica

Els avantatges fer-ho en comunitat és que, a més de reduir costos de la instal·lació, el funcionament és autònom de les grans empreses energètiques. I, d’altra banda, el poder de decisió sobre com fer-ho recau en els socis. Per exemple, un dels objectius d’Energetix és contribuir a combatre la pobresa energètica, i això ho volen fer donant un percentatge de la producció de les plaques comunitàries a persones que no puguin pagar les factures de l’electricitat. Un altre dels objectius és fer tallers per ajudar la població a entendre les factures i altres temes relacionats amb el consum energètic.

Un cop tinguin la coberta volen buscar famílies per formar part de la comunitat: “Ens caldran perfils diferents: famílies, parelles o persones que viuen soles, però també comerços i equipaments, de manera que l’energia que es produeix es pugui fer servir al mateix temps que es produeix”, explica. D’aquesta manera, per exemple, si les famílies consumeixen al matí i la nit, durant el dia poden ser els comerços els que consumeixen. Villanueva explica que ho volen fer així perquè si no es consumeix l’energia va directament a la xarxa pública, i són les grans distribuïdores qui posen els preus.

Inversions i despeses

Per ara la comunitat la formen set persones que són el grup impulsor i que estan constituïts formalment com a associació. No poden calcular exactament quin serà el cost de la instal·lació per a cada soci, però Villanueva explica que la inversió inicial depèn molt dels metres quadrats i de les característiques tècniques de l’edifici. “Sí que tenim un full de càlcul amb les aproximacions en funció del nombre de persones, el temps que calgui per a fer la instal·lació…”, apunta. En tot cas, cada soci que entri a la Comunitat haurà de fer un pagament inicial, i estan treballant per presentar-se a subvencions específiques per fer la instal·lació. I per cobrir aquest cost, també estudien la possibilitat de demanar un préstec a entitats com Coop57, de manera que sigui assumible per algú que no tingui grans ingressos o estalvis. Un cop cobert aquest cost inicial, però, preveuen que l’estalvi econòmic amb relació al cost energètic de casa sigui molt important.

Continua llegint

Societat

Assetjament a Magalhaes 33b

El calvari: violacions de domicili, embussaments de les baixants, sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques

Publicat

on

Sense aigua, amb les baixants embussades i el pati ple d’aigües negres. Aquesta és la situació amb què conviuen cinc veïns de la finca ubicada a Magalhaes 33 bis. Un edifici que van decidir okupar a finals de 2020, però el qual s’ha convertit en un infern des de fa poc menys de sis mesos. La dinàmica va començar tot just quan el fons voltor amb capital rus, Workki Co-Working SL, va decidir comprar l’edifici sencer en una subhasta el passat mes de novembre (el seu anterior propietari, Javier Moreno Chaparro, no va deixar hereus). Una transacció que ha desfermat un dels episodis d’assetjament immobiliari més contundents dels darrers anys.

Com diuen els veïns, tan bon punt la nova propietat va fer-se amb la possessió de la finca, va contractar Stop Okupas Low Cost SL, una empresa dedicada als desnonaments extrajudicials per accelerar el buidatge de l’edifici. Per què tantes presses? Per evitar complir la llei que l’obliga, com a gran tenidor, a oferir lloguers socials, expliquen els inquilins. “Com que som persones vulnerables, tenim dret a què la propietat ens ofereixi un lloguer social, però si aconsegueixen que marxem de forma extrajudicial, perdem aquest dret”, explica Silvio Covolo, veí i víctima de Magalhaes 33 bis. Al cap i a la fi, “no han deixat ni que la justícia faci el seu curs, perquè encara no ens ha arribat cap ordre de desnonament”, assegura.

El llogater, expulsat

Cal tenir en compte que no tots els veïns de la finca estaven en situació d’okupes quan Workki Co-Working SL va comprar la finca. Un d’ells, en Francisco, pagava religiosament el seu lloguer. Malgrat tot, ell també va passar a formar part de les víctimes de la violència immobiliària. “Quan jo vaig arribar, tothom pagava lloguer, però els preus es van posar tan impossibles que els pisos es van quedar buits i van arribar aquests nois”, explicava a eldiario.es en referència als seus nous veïns. Val a dir que, després de patir els embussaments de les baixants, la sostracció de la porta del carrer de la finca per part dels membres de desokupa i el “sabotatge” del quadre de llums que va deixar sense electricitat tot l’edifici, en Francisco va decidir marxar del bloc i passar pàgina. En canvi, els qui encara resisteixen són les persones que okupen la resta d’habitatges, mentre els membres de l’empresa de desocupacions s’han decidit instal·lar al pis on vivia aquest darrer llogater per vigilar els seus moviments.

“El nostre pla és aguantar; creiem que el nostre cas és força extrem, però a la vegada forma part de les dinàmiques que han començat a desenvolupar els especuladors: fer la vida impossible als veïns, siguin okupes o no”, explica el també inquilí Francesco Cecco. “Prova d’això és el veí que vivia aquí amb el seu contracte de lloguer, no va poder aguantar l’assetjament, especialment des que es van emportar la porta del carrer i van generar aquí una situació de desprotecció insostenible”, afegeix. En aquest darrer cas, recorda, es va trucar als Mossos d’Esquadra, però els agents no van fer res al·legant que si la decisió l’havia pres la propietat, poca cosa tenien a dir.

Front de batalla contra els voltors

“Aquestes operacions de coacció s’han tornat habituals a la ciutat i en altres punts on es produeix especulació immobiliària”, recalca Cecco. “Per això volem resistir, perquè no sigui un precedent més on ells guanyen la batalla i nosaltres implícitament permetem i validem els desallotjaments extrajudicials”, afegeix. Una situació que, segons argumenta, compta amb la complicitat de les administracions: “Des dels Mossos d’Esquadra que van permetre que s’emportessin la porta, fins a la inacció de l’Ajuntament i la Generalitat contra aquests fons voltor i els seus matons, passant pels jutjats que encara no han dictat cap mesura cautelar per retornar-nos l’aigua que ens han tallat, després que hagin instal·lat claus de pas il·legals en una zona de l’edifici on no podem accedir”.

En la mateixa línia, Covolo admet que els fets que s’han succeït en els darrers mesos els han situat, d’un dia per l’altre, al centre de la lluita per l’habitatge digne: “Em sento amb la responsabilitat d’aguantar; si cedim, aleshores donarem a entendre que pagant uns matons tothom pot fer fora a algú altre de forma il·legal”. “Ara bé, també esperàvem més contundència per part de les administracions; en el cas de l’Ajuntament queda clar que el nou Govern no té l’habitatge entre les seves prioritats”, sentencia.

Un reguitzell de denúncies sense resposta

“Hem patit dues violacions de domicili, quatre embussaments de les baixants, la sostracció dels ploms del quadre de la llum i agressions físiques amb cops de puny a la cara”, relata Cecco. Tota una sèrie de fets que tal com prova, ja estan denunciats amb els corresponents atestats mèdics. A més, detalla, als jutjats ja han presentat dues denúncies: una primera querella penal per coaccions i una denúncia administrativa per assetjament immobiliari.

Per tal de cobrir totes aquestes despeses, els afectats han obert un compte de micromecenatge a gofundme per demanar als veïns un cop de mà amb les despeses que porten acumulades: “En aquests cinc mesos de resistència que acumulem ens haurem gastat ja prop de 4.000 euros entre els camions cuba, l’electricista, les reparacions que hem hagut de fer i l’advocat”.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024