La intersecció entre el carrer Nou de la Rambla i el passeig de Montjuïc esdevindrà una nova plaça que portarà el nom de Valerie Powles, una activista anglesa instal·lada al barri del Poble-sec a principis dels anys setanta. La proposta ha estat aprovada per la Ponència de Nomenclàtor i, ara, ha de passar pel plenari del Districte de Sants-Montjuïc perquè s’implementi definitivament.
En total, s’han aprovat 21 noves denominacions amb les quals es vol recuperar noms populars, utilitzats pel veïnat dels diferents barris de Barcelona. D’entre totes, nou són nomenclatures femenines i tres són ampliacions del nom actual –com la plaça de les Treballadores i Treballadors de Maco, a Sant Martí–, per tal d’incorporar el gènere femení. L’Ajuntament continua avançant en la feminització dels espais públics de la ciutat que, de moment, és d’un 8%.
La nova plaça de Valerie Powles (1950-2011) està ubicada davant el Refugi 307, un equipament històric que la mestra i activista britànica va descobrir i defensar. En Josep Guzmán, investigador i membre del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC), explica al ZONA SEC la seva història.
El Refugi 307
L’any 1995, s‘enderroca una fàbrica de vidres que hi havia a Montjuïc. Va quedar “un forat a la muntanya” i Powles, com que “no tenia por de res”, s’hi va ficar dins. En adonar-se que l’obertura era l’entrada a un refugi antiaeri de la Guerra Civil i que anava a ser derruït, va alertar les entitats i l’administració sense èxit. “No sé si no em fan cas per ser dona, estrangera o anarquista”. Valerie Powles, treballant per salvaguardar l’aixopluc de la Defensa Passiva barcelonina, va contactar amb Guzmán, que en aquell moment estava recuperant la història del barri, i plegats, amb la col·labroació d’un conjunt de persones interessades, van institucionalitzar la seva lluita. Aquelles paraules van quedar recollides en una placa a la muntanya de Montjuïc, com un homenatge del col·lectiu Amics de la Valerie, l’any 2013.
L’activista, acompanyada d’un grup de gent que després es va constituir com a CERHISEC, finalment va aconseguir salvar el refugi. Com recorda l’investigador i membre d’aquesta entitat, per a l’activista va ser molt important conservar “un espai on es va salvar la vida de molta gent”.
Ara, la taula de memòria del districte vol reconèixer la seva figura amb una ubicació que porti el seu nom. La plaça no serà numerada per evitar que el veïnat hagi de fer un canvi de registre. Segons Josep Guzmán, és una manera simbòlica de reivindicar “tot el treball que va fer la Valerie per recuperar la memòria del Poble-sec”. La figura de Valerie Powles és un clar exemple de la recuperació de noms populars que està duent a terme l’Ajuntament. Guzmán destaca el fet que sigui una dona com a factor determinant perquè la proposta hagi estat acceptada. Explica que la taula de memòria també té altres sol·licituds, com per exemple, que el nom del barri –el Poble-sec– estigui escrit correctament a la parada del metro. Accepta, però, que és un procés més complicat i entén que l’administració hagi començat per una altra banda.
Hemerotecafa 3 mesos
Culturafa 2 mesos
Hemerotecafa 3 mesos
Entrevistesfa 3 mesos
Hemerotecafa 2 mesos
Culturafa 2 mesos
Societatfa 3 mesos
Culturafa 3 mesos