Connecta amb nosaltres

Societat

Ajuntament i Sala Apolo acorden un pla per reduir el soroll nocturn

La mesura s’aplicarà les nits de dimecres i dijous, les quals acostumen a aplegar als joves universitaris que surten de festa

Publicat

on

Primera passa per reduir les molèsties que ocasionen els joves universitaris a les comunitats de veïns que envolten el parc de les Tres Xemeneies. Segons ha pogut saber ZONA SEC, el Districte de Sants-Montjuïc i els responsables de la Sala Apolo han pactat unes mesures per minvar les molèsties que generen els universitaris que surten de festa els dimecres i els dijous.

D’entrada, l’Ajuntament instal·larà dos sonòmetres al carrer Nou de la Rambla amb l’objectiu d’analitzar si s’està incomplint la normativa municipal a les entrades de la Sala Apolo i la discoteca Plataforma. Un estudi que no aportarà resultats de forma rigorosa fins a finals de juliol, quan es determinarà si cal prendre mesures i com s’han d’implicar els responsables dels espais d’oci i restauració de la zona. La intenció és que, si les dades dels sonòmetres proven un excessiu soroll nocturn, primer s’aposti per les solucions des d’una perspectiva propositiva, de manera que les mesures coercitives o de regulació d’horaris quedarien per una segona fase.

Impacte de la festa universitària

Segons confirma el regidor del Districte, Marc Serra, un dels aspectes que més preocupa és l’impacte de les festes universitàries que es generen als entorns del parc de les Tres Xemeneies els dimecres i dijous a la nit. La raó: el cartell d’aforament complet habitual a la Sala Apolo després de la pandèmia (tot i la gran capacitat del recinte: 3.000 persones). “Cada dijous i cada dimecres omplen i tot plegat ha provocat una dinàmica de botellot que va des de les 23 hores fins a les 3 hores de la matinada”, exposa Serra.

Arran les queixes dels veïns, les actuacions de la Guàrdia Urbana han acabat en la sanció de centenars de joves en una mateixa nit per consum d’alcohol a la via pública i/o incomplir les ordenances de civisme a l’hora de fer les seves necessitats fisiològiques. “Hem arribat a comptabilitzar fins a 300 o 400 persones fent botellot”, especifica Serra. De fet, mentre que l’operatiu policial en un primer moment es va focalitzar a les nits de dijous a partir de les 2.30 hores, des de fa unes setmanes aquest s’ha avançat a la 1 de la matinada i també s’ha estès als dimecres de major afluència.

Entrada anticipada

Per tal de fer entrar els joves a la Sala Apolo, els responsables del local i l’Ajuntament han pactat permetre l’accés a la pista de ball abans del que es feia fins ara. Una mesura que anirà acompanyada de beneficis econòmics per a aquells que accedeixin a avançar la festa: en cas d’accedir abans de la 1, l’entrada costarà 10 euros (en comptes dels 15 euros habituals). En paral·lel, la sala destinarà dos agents de relacions públiques per informar els joves que estiguin a la plaça que, si entren abans, s’estalviaran diners. Una entrada que es farà de forma més ràpida, ja que l’espai del guarda-roba (ara sense servei per ser estiu) es destinarà a incrementar la zona de compra i validació d’entrades.

També s’han instal·lat dos WC portàtils a la plaça per evitar que els joves es dirigeixin a carrers més amagats, com Palaudàries, a fer les seves necessitats i impregnin d’olors la via pública. En un primer moment és el Districte qui es farà càrrec del seu cost, després serà la Sala Apolo qui assumeixi la despesa.

L’exemple del carrer Blai

La mesura dels sonòmetres no és nova al Poble-sec. El primer indret on es van instal·lar va ser al carrer Blai; una mesura que posteriorment va permetre “justificar la reducció horària de les terrasses”, recorda el regidor. En aquest sentit, el mateix Serra recorda que finalment els restauradors es van avenir a col·laborar per reduir les molèsties nocturnes al veïnat: “S’ha arribat a un relatiu equilibri a Blai i ara plantegem si val la pena fer-ho també al carrer Nou de la Rambla; per ara ens hem trobat amb una bona predisposició dels restauradors i operadors de la Sala Apolo, però quan veiem les dades que han pres els sonòmetres tindrem una millor informació amb què prendre decisions”, avança.

Continua llegint

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024