Maria Guasch (Begues, 1983) s’ha erigit com una escriptora que cal seguir ben de prop. Els seus inicis novel·lístics els trobem a La neu fosa, accèssit del Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa 2012, una òpera prima en què el protagonisme d’una ambientació enrarida era clau per entendre una peça que burxava en els misteris que s’amaguen dins l’ànima humana.

Després, Guasch ens va regalar una novel·la d’estiu, Olor de clor sota la roba, que és una veritable eclosió de talent creatiu on se’ns presenta un joc narratiu en què dos personatges adolescents la Sílvia i en David han edificat un món propi en què a la Júlia, una nena d’onze anys, no sempre li serà fàcil d’entrar. Aquestes peces d’Olor de clor sota la roba tornaran a brillar, en certa manera, a la recent Les petites vampires (L’Altra, 2024). Abans, però, l’autora va escriure una altra novel·la brillant, curulla d’ambients mòrbids, Els fills de Llacuna Park (L’Altra, 2017), que va guanyar el Premi de la Crítica, el Premi Punt de Llibre de Núvol i va quedar finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any.

Així, si mirem enrere, podem dir que Guasch ha destil·lat les millors notes de la seva narrativa prèvia per a confegir la seva darrera obra, Les petites vampires, una narració en què som testimonis del retorn de la Natàlia al seu poble per passar-hi l’estiu i veure l’Emma, la seva millor amiga de la infantesa, que té la sang malalta.

Estius, mons propis i ambients mòrbids i angoixants farciran una brillant novel·la gòtica, weird, pertorbadora i inquietant que explora —com ho feia una altra famosa novel·la de vampirs, Salem’s Lot de Stephen King (1975)—, la maldat que s’amaga a l’interior d’un petit poble claustrofòbic, tot revelant el costat més fosc de la dimensió humana.•

Enguany se celebra el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993), el poeta que va assumir la veu d’un poble i que va decidir, ser per sempre més, poble. I com es podria celebrar el centenari d’un dels millors poetes de tota la literatura catalana i, sens dubte, un dels astres del triumvirat de la poesia valenciana amb Ausiàs March i Joan Roís de Corella? Doncs, evidentment, amb un llibre…

I això precisament és el que ens regalen el cantautor Pau Alabajos i l’editorial Sembra Llibres. Bé, això i molt, molt més que això, perquè Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble no és només la primera biografia d’aquest escriptor, no; aquest llibre és un veritable acte d’amor a qui va ser la paraula viva i amarga, al poeta que va decidir deixar de comptar les síl·labes i, amb la paraula justa, dita en el moment just, acceptar el compromís amb tot un poble.

Estellés, el fill del forner de Burjassot, sabia ben bé que, situar-se del cantó dels perdedors en un país vençut, defensar els explotats i els perseguits, era tenir ben present que allò que valia era la consciència de no ser res si no s’és poble, una elecció que el va convertir en emblema d’un País Valencià que lluitava –que encara lluita– contra la censura i l’amenaça de la ultradreta.

Una elecció, en definitiva, que el va portar a esdevenir un símbol, a convertir-se en la veu d’un poble derrotat, però mai vençut; d’un poble esperançat, que pren partit per la lluita constant i la fràgil alegria. Un poble valencià que es troba en tots i cadascun dels seus versos, i és precisament dels seus versos d’on parteix el viatge d’Alabajos per “mostrar-nos la vessant més humana de l’autor”.

googleca71ee25eef54740 (1).html googleca71ee25eef54740.html