Connecta amb nosaltres

Cultura

‘La fama’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla de les diferents cares de la fama…

Publicat

on

Obro l’armari. Una samarreta d’Eurodisney amb les orelles del Mickey estampades a l’esquena i una camisa massa gruixuda per aquest coi de calor. Queden tres hores pel càsting i això és el que tinc disponible. Hauria d’haver anat de compres fa dies, però és clar, el final de mes no perdona ni al més gran dels penitents, ni a un actor de pa sucat amb oli com jo. Agafo la targeta de crèdit i surto. M’adreço a una botiga de roba molt cool de Sant Antoni, entre altres coses, perquè no suporto les botigues d’Inditex. Entro. Saludo. La dependenta, una noia amable, em torna la salutació i em pregunta si necessito ajuda. Donaré un cop d’ull, gràcies. Trobo una camisa. Màniga curta, verda; a mi el verd em queda molt bé a la cara. Miro el preu. Collons! És igual, el càsting s’ho val i el banc m’ho cobrarà el mes que ve. Els provadors? La noia m’indica. Al fons a l’esquerra. No sé per què vaig cap al fons, però giro a la dreta. Hi ha una porta. L’obro, deu ser aquí. De seguida m’adono que m’he equivocat, perquè trobo una cambra ampla plena de maniquins. Abans de tancar veig una dona lligada a una cadira. Està emmordassada. Es mou com un saltamartí. M’hi acosto. No sé què diu. Vull treure-li la mordassa, però sento passes. Merda! Gesticulo, li faig entendre que la salvaré. Li arrenco el braç a un dels maniquins i m’amago rere una taula. M’engipono la camisa verda. La dependenta arriba. Em busca. Hola? Surto del meu amagatall. Li pregunto si em queda bé la camisa. Ella em mira. El surrealisme de la meva acció la despista un moment que aprofito per etzibar-li un bon cop amb el braç del maniquí. Cau a terra. Soc l’hòstia. Ja m’ho imagino; l’heroi del barri, Creu de Sant Jordi, medalla al valor, audiència amb el rei i fama mundial. Li trec la mordassa a la segrestada. “Però què has fet?” La deslligo. Salvar-te la vida desagraïda, responc. Corre cap a la dependenta. L’has matat imbècil! La petoneja, crida, plora. No entenc res. Llavors m’ho explica. Són amants, estaven jugant, un joc sexual, fetitxista i un punt macabre. La botiga és de les dues, són copropietàries. Vol trucar la policia. Et caurà el pèl. Li etzibo un cop contundent amb el maniquí, perquè calli, o perquè no truqui la policia. Cau contra la cadira que la tenia lligada i es desnuca. Merda! Ja m’ho imagino; la policia, l’interrogatori, l’advocat d’ofici, homicidi múltiple involuntari, violència de gènere, garjola i l’ostracisme més cruel. Surto de la cambra. Hi ha una dona a la botiga. Té una brusa a la mà. Me la puc emprovar? Li dic que sí i assenyalo on són els provadors, ho faig amb el braç del maniquí que està ensangonat. Em mira, la miro i ja m’ho imagino. Assassí en sèrie, l’assassí de la camisa verda, l’assassí del maniquí, l’home que no estimava les dones, el documental a Netflix, el Crims de TV3 i, la fama mundial.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024