En Joan Sorigosa jau en el llit de mort. La consciència ja fa estona que l’ha abandonat, una barreja de drogues li està aplanant el camí cap al més enllà, o això és el que han dit els metges. Les dues úniques persones que el vetllen, són el Jordi i l’Artur, els seus dos fills. Esperen impacients que traspassi per gaudir d’una herència que els farà viure de rendes. Abans de perdre el coneixement, en Joan Sorigosa li ha demanat a l’Artur que li acosti una llibreta antiga que guardava a dins de la tauleta de nit. En Jordi ha preguntat què hi ha dins del bloc. No n’heu de fer res, dròpols malcriats! Ha sigut la darrera frase d’en Joan Sorigosa abans de tancar els ulls. Ara camina pels llimbs amb la llibreta entre les mans. El més enllà se li acosta, veu una llum menys brillant del que esperava. Al fons intueix una silueta, pensa que potser és la seva dona, però s’estranya que l’estigui esperant, perquè s’odiaven a matar. Com més a prop té la silueta, més clar li queda que no es tracta d’ella. De seguida identifica la figura. Una dalla a la mà dreta, i una túnica amb caputxa que cobreix el cos d’un esquelet ben dret. És la Mort, que li diu en un to solemne: T’ha arribat l’hora, Joan. Ell li respon que no hi està d’acord. La Mort somriu, està acostumada a aquest tipus de resposta i l’ignora, però ell insisteix i li demana que llegeixi el contingut de la llibreta. La Mort se’l mira estranyada, però accedeix, segurament perquè agraeix qualsevol contratemps en una feina rutinària que fa una eternitat que l’avorreix. Així que, ho llegeix en veu alta: semàfors en vermell, 42 dies i 16 hores. Cues a la seguretat social, 14 dies i 2 hores. Sales d’espera, 8 dies. Retencions de trànsit, 81 dies. Esperes innecessàries a restaurants, museus, aeroports i estacions de tren de rodalies…55 dies. Total: 200 dies i 18 hores. Què és tot això? Pregunta ella. És el temps que m’han fet perdre els altres, entengui que no és culpa meva i que mereixo viure aquests 200 dies i 18 hores. La Mort riu. En Joan Sorigosa, home de negocis implacable, li diu que a ell no li fa gens de gràcia i que està molt descontent amb el servei que se li està donant, que vol parlar amb el seu superior per interposar una demanda. La Mort titubeja, i és que mai havia tingut una reclamació tan ben fonamentada i documentada com aquesta i, és clar, no té gens de ganes d’haver de molestar al seu cap amb aquesta neciesa que l’està posant entre la dalla i la paret.

En Joan Sorigosa obre els ulls, se sent un pèl desorientat per l’efecte de les drogues. Veu la cara de decepció dels seus fills i, aferrat a la llibreta, diu amb veu ferma: “Us haureu d’esperar uns quants dies, malparits”.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)