Connecta amb nosaltres

Cultura

‘Comiat’

L’escriptor del barri, Isaac Cortés, ens ha enviat un conte on ens parla d’una manifestació d’amor molt especial…

Publicat

on

Em mires. Jo descanso sobre la llitera. Semblo una mena de Frankenstein amb totes aquestes sutures. Deses l’agulla al costat de l’instrumental que has utilitzat. Ara em toques. Tinc la pell freda i blana. Em dius que tot això és una bogeria i em fas un petó al front. Surts del soterrani. Puc abandonar el meu cos balmat i seguir-te fins al terrat. No hi ha núvols que enteranyinin la lluna plena. T’acostes al tocadiscs que vas pujar fa uns dies i l’endolles al corrent elèctric. Baixes les escales i entres a la nostra habitació. El teu vestit jau sobre el llit. Te’l poses i et maquilles asseguda al tocador. Piques l’ullet al mirall. Estàs preciosa; et dic, però no em pots sentir. Obres l’armari i agafes la meva roba. Tornes al soterrani. M’observes amb deteniment, com si calculessis alguna cosa. Em manipules amb destresa i aconsegueixes engiponar-me el pantaló i botonar-me la camisa dels diumenges. Després em xiuxiueges que estic molt guapo, tot i que tots dos sabem que no és veritat. Sues. T’eixugues el front amb una gasa i em nues un cordill al turmell dret. Llavors, prens la mànega connectada a la bombona d’heli que reposa en un dels racons de l’estança. Somrius. Sé que estàs recordant com ens vàrem petar de riure quan et vaig dir que m’hauries d’insuflar el gas pel forat del cul, per sort, vam idear la manera perquè ho poguessis fer des de la boca. M’introdueixes la mànega fins a l’esòfag, encreues els dits i acciones la vàlvula de la bombona. El gas sona com un xiulet. Sobtadament, la pell em tiba i les arrugues es dissipen del meu rostre de vell. La camisa m’estreny el pit. Levito. M’encamino cap al sostre en posició horitzontal. Fas esclatar una rialla i crides: ho hem aconseguit! Em treus la mànega d’una revolada i em tapones la gargamella amb un trefí que vam dissenyar plegats. Ara només vull petonejar-te. Tanques el gas. Seus a terra i repeteixes en veu alta: tenies raó. Ja t’ho vaig dir; et dic, però no em pots sentir. T’aixeques. M’agafes del cordill i pugem al terrat, sembles una vella sortint d’una fira macabra. Em lligues de la barana i voleio igual que un estel. Aixeques l’agulla del tocadiscs i la col·loques amb molta cura sobre el vinil. Sonen els primers acords de Fly me to the moon, era la nostra cançó. La ballàvem les nits del divendres per donar la benvinguda als caps de setmana. També va ser un divendres quan ens van comunicar el maleït diagnòstic i, l’endemà, ja t’estava proposant tota aquesta història. Vas pensar que feia broma, fins que ho vas entendre. Després, van venir els tres mesos de tractament inútil, en què, a males penes, et vaig poder ensenyar el meu ofici: la taxidèrmia.

Em deslligues de la barana. Ballem sota l’influx de la lluna plena i d’en Frank Sinatra. Som com una baldufa amb la inèrcia a punt d’esvanir-se. Se’t neguen els ulls mentre giravoltem. Tens dubtes. Em fa l’efecte que t’agradaria deixar-me lligat al terrat i pujar a visitar-me tot sovint. Saps que m’encantaria, però no és el que havíem parlat. Fraseges l’últim vers de la cançó. Jo també t’estimo; et dic, però no em pots sentir. Fas el cor fort i m’empenys cap al cel. El vent m’embolcalla i se m’endú en direcció al mar. M’allunyo. T’allunyes. Ara soc un punt isolat esperant l’oblit en el firmament. Et vaig agrair que m’ajudessis a marxar quan encara em podies sentir? Crec que sí, però per si de cas: gràcies.

ISAAC CORTÉS i DOMINGO (Instagram: @isaacicd)

Continua llegint

Cultura

Arriba el ‘Cosmere’ en català!

Mai Més publica Fills de la boira, el primer volum de la sèrie ‘Mistborn’

Publicat

on

Brandon Sanderson (1975) és un dels millors escriptors actuals de literatura fantàstica i de ciència-ficció que es va donar a conèixer amb Elantris, la novel·la que el va convertir en un veritable èxit de crítica i que va servir de carta de presentació pel seu univers fantàstic: el Cosmere.

El Cosmere va originar-se gràcies a Adonalsium, una forma de poder —no se sap ben bé si una persona o una divinitat— que condensa tota la màgia coneguda i que també és descrita com el poder de la creació. En aquest univers fantàstic és on transcorren les aventures d’una de les millors sèries de literatura fantàstica de tots els temps: Mistborn.

Avui, gràcies a l’editorial Mai Més, podem llegir aquesta sèrie per primera vegada en català en un dels projectes literaris més ambiciosos que ha conegut la literatura de casa nostra en les darreres dècades.

El primer volum, Fills de la boira, amb traducció de Marta Armengol Royo, ja es troba des del mes de febrer a les llibreries de tot el país. Si us agraden les trames plenes de màgia i acció, no deixeu passar aquesta oportunitat. Revoltes i intrigues us esperen en un univers fascinant on tot pot estar en mans d’una heroïna completament inesperada. No ho dubteu ni un segon més, llegiu Fills de la boira i descobrireu perquè aquest món cobert de boires i regit per un emperador immortal ha meravellat a tanta gent.

A més, mercès als esforços de l’editorial Mai Més, els lectors no haurem d’esperar gaire per llegir tota la trilogia de Mistborn, perquè El pou de l’ascensió i L’heroi de l’eternitat ens arribaran en català al llarg d’aquest 2025.

Enhorabona als lectors amants de la fantasia moderna, ha arribat el moment de gaudir de Sanderson (també) en català.

Continua llegint

Cultura

De la proximitat a la consagració, el viatge artístic de Miriam Bedoya

Publicat

on

La cantant lírica Miriam Bedoya ha protagonitzat un dels salts més inspiradors d’aquesta primavera. El mes de març, va oferir un recital ple d’intimitat i proximitat a la BiblioMusiCineteca, un espai cultural de barri que, amb gran vocació artística, es consolida com un trampolí essencial per a noves veus. Tanmateix, la sorpresa ha arribat aquest abril, quan Bedoya ha actuat al Palau de la Música Catalana, un espai de prestigi i excel·lència musical.

Per a l’artista, el camí fins aquí ha estat ple de constància i preparació. “És com caminar pel bosc amb la motxilla plena d’eines, i de cop t’apareix un riu. Pots esperar, o, si estàs preparada, t’hi llences”, explica amb emoció. “A vegades no tens temps d’assimilar res. Només dius: Estic preparada. I ho fas.”

No obstant això, Bedoya destaca amb gratitud el valor dels escenaris més petits, com el de la BiblioMusiCineteca: “Necessitem aquests espais per provar repertori, per preparar-nos i créixer. És on agafes seguretat i on comparteixes de prop amb el públic. Per a mi, llocs així han estat claus per continuar avançant i no perdre el ritme mentre em presento a audicions”.

“Va ser tota una experiència cantar al llegendari Palau de la Música com a solista i amb l’orquestra Conjunt Instrumental Sentiments. També va ser molt grat compartir l’escenari amb Yelen Montero i una oportunitat que s’ha fet realitat gràcies a l’Anna Slizinova”.

Continua llegint

Cultura

‘Sardenya: l’illa megalítica’ arriba al Museu d’Arqueologia

Publicat

on

Per

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) ha inaugurat l’exposició internacional “Sardenya: l’illa megalítica”, una mostra que, del 16 d’abril al 2 de novembre, transporta els visitants a la civilització nuràgica de Sardenya, des del Neolític fins a l’edat del ferro. Per primera vegada fora d’Itàlia, aquesta exposició presenta més de 200 objectes arqueològics procedents de museus sards, amb el gegant de pedra de Mont’e Prama com a peça estrella.

La mostra, que ja ha recorregut prestigiosos museus com l’Hermitage de Sant Petersburg o el Museu Arqueològic de Nàpols, inclou estatuetes femenines del culte a la deessa-mare, exvots de bronze i un dels enigmàtics gegants de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), conegut com Manneddu, un possible boxejador. Aquestes escultures, de més de dos metres, són considerades per alguns les primeres estàtues exemptes de la Mediterrània occidental. Descobertes el 1974 a Cabras, les estàtues acompanyaven una necròpolis amb 125 tombes, majoritàriament d’homes joves, i podrien representar guerrers, avantpassats mítics o herois divinitzats.

L’exposició, enriquida amb maquetes i reconstruccions 3D, ofereix una immersió en els paisatges i la cultura nuràgica. Promoguda per la Fundació Mont’e Prama, amb el suport de la Regió Autònoma de Sardenya i diverses institucions italianes, l’exposició es tracta d’una oportunitat única per descobrir tot  un capítol de la prehistòria mediterrània. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024