Gràcies a la Fundació Privada Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes de Barcelona, moltes persones senten que la vida els hi ha donat una segona oportunitat. La llar residència Llar Montjuïc (passeig de Montjuïc, 64) s’ha convertit en la casa de 18 persones amb discapacitat intel·lectual. “Porto aquí des del 2009, quan es va inaugurar la llar, i sempre he tingut la sensació de sentir que és la meva casa. Soc feliç aquí, molt feliç. Tothom ens tracta molt bé”, explica entre llàgrimes la Rosa, usuària a la llar.
Els residents fan tallers ocupacionals de dilluns a divendres, de 9 del matí fins a les 17 de la tarda. La resta de temps fan diverses tasques amb suport educatiu i d’autonomia; duent a terme activitats pròpies del dia a dia, com ara: fer la compra, sortir al carrer… “Aquí realitzen tallers de musicoteràpia i teràpia assistida amb animals. Gaudeixen molt amb aquestes activitats”, comenta el Xavier de la Vargas, coordinador de la llar.
El Poble-sec és casa seva
Dels 18 usuaris que hi viuen, només 4 marxen els caps de setmana. Però els que s’hi queden, fan diverses activitats a la sala Plataforma per passar-ho bé a la discoteca per a persones amb discapacitat intel·lectual. També visiten museus, van al cine o els portem d’excursió amb la furgoneta. Això sí, una de les coses que més els agrada es fer el vermut pel barri els diumenges”, diu el Xavier. “Ens fascina el Poble-sec, però últimament veiem molta policia i això ens espanta. No ens agrada el soroll o pensar que ens pot succeir alguna cosa. També trobem a faltar les botigues de proximitat perquè ens donaven molta pau”, reivindica la Rosa Maria, resident fa més de deu anys.
Es necessiten voluntaris
“M’agradaria agafar a algú de la mà i sortir a passejar a les tardes, però moltes vegades no puc perquè no hi ha voluntaris”, comenta la Marta mentre recorda que li agrada molt el bàsquet, però sovint no pot anar a un parc a jugar. El personal és ajustat; i tot i la voluntat que hi posen, no poden gestionar totes les necessitats dels usuaris. Per això demanen un cop de mà, que seria possible amb voluntaris amb ganes d’acompanyar els residents a sortir al carrer. “No arribem a tot. Seria fantàstic disposar de voluntaris. Sempre tenen ganes de sortir al carrer, però moltes vegades no poden perquè aquí estem tractant necessitats de la resta d’usuaris”, explica la Susana, encarregada de gestionar la direcció.