Connecta amb nosaltres

Entitats

Carta al director

Publicat

on

M’agradaria adreçar aquest missatge per posar-los al corrent del que està passant cada dia al metro de la L-3 a Poble-sec, a Barcelona, sinó també, i molt especialment, als responsables d’aquestes instal•lacions que permeten que el que podria ser un fet puntual, casual, s’estigui convertint en quelcom d’habitual.

Sóc una usuària del metro de Barcelona de fa molts anys, des que estudiava a l’escola, durant la meva etapa universitària i ara que sóc al món laboral, fa 8 anys. En fa 5 que treballo al Poble-sec i, fins ara, arribar al meu lloc de feina, era un trasllat tranquil i prou còmode i eficaç. Des de fa un parell o tres de mesos és un malson entrar a la boca del metro de Poble-sec. S’ha convertit en un cau de rates, fosc, on es donen estones en què no passa ningú i s’hi han instal.lat individus d’origen estranger, joves, carteristes, que aprofiten qualsevol hora i qualsevol ocasió per seguir a una persona que entra o surt sola amb la intenció de robar-li o, amb el temps, segur que alguna cosa pitjor. Vaig adreçar aquesta reclamació a l’atenció al ciutadà/queixes i reclamacions de la web de TMB perquè considero que topar-se amb gent indesitjable pot passar a tot arreu, però a mi és la tercera vegada que em donen un ensurt. La gota que fa vessar el got: el mateix divendres (18/01/2013) em van intentar obrir la bossa i encarar-se amb mi DOS cops; un al matí (07:30h) i l’altre al migdia (13:45h). És indignant que es cobrin 2 euros per viatge (per cert, no integrat, gràcies per facilitar les coses en temps de crisi) i dels quals m’agradaria imaginar que es destina una part a cobrir les despeses de revisors i seguretat.

estacio_p_secPerdó, seguretat?? Cap ni una, almenys en aquesta estació. Mirin, el meu missatge pot ser que faci molta gràcia i molt em temo que no farà canviar les coses, a part de que tant responsables i treballadors de/per TMB com jo sabem perfectament que això que explico és el pa de cada dia i no sóc l’única que ha estat víctima d’aquests cara-dures (i que, per cert, es col.len amb tota impunitat davant les cares impassibles dels empleats de TMB mentre jo i molta altra gent, honrats, que no ens sobren els diners, paguem religiosament). És una llàstima que, sabent les coses que passen i com és la realitat del dia a dia al metro de Barcelona, això no canviï o no millori. Així que, des dels incidents d’aquell dia, han perdut una usuària que fins ara ha contribuït incondicionalment a pagar els sous de tots els treballadors del transport metropolità de la ciutat, per moure’m en bici pels carrers de Barcelona a partir d’ara. Com a mínim, quan decideixin fer una vaga, no perdré calers “picant” el bitllet per a més a més arribar tard i malament a la feina. A hores d’ara, encara espero una resposta de TMB a la reclamació que vaig fer fa unes setmanes.

Gemma Pampalona, veïna del barri

Continua llegint

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024