Connecta amb nosaltres

Cultura

El Molino encarrila la reobertura

Publicat

on

Compte enrere perquè les aspes d’El Molino tornin a girar. L’Ajuntament ha adjudicat aquest juny a Barcelona Events Musicals la gestió de l’equipament durant els propers quatre anys, més quatre de prorrogables. Un contracte que deixa en mans privades el comandament d’una sala que el mateix consistori va comprar fa tres anys per 6,2 milions d’euros públics, però que segons van argumentar fonts municipals, permetrà l’ús d’alguns espais per part de les entitats locals.

A partir del moment de la signatura del contracte, l’empresa Barcelona Events Musicals passarà a ser la responsable de la programació. En aquest sentit, la companyia que organitza des de fa anys el Festival Cruïlla, haurà de dissenyar una cartellera protagonitzada pels estils musicals minoritaris, la cançó d’autor, el jazz, el flamenc i la rumba catalana, tal com ha avançat l’Ajuntament. Línies mestres que, segons les mateixes fonts, han de servir per recuperar el reconeixement nacional i internacional que històricament ha tingut El Molino.

El projecte de l’empresa adjudicatària contempla tota una cartera d’entitats col·laboradores, amb convenis pactats amb associacions musicals com el Barnasants, el Dorado, el Carabutsi o l’Associació de Músics de Jazz. A més, des de la nova direcció també està previst que s’assumeixi un nou vessant formatiu, mitjançant col·laboracions amb les escoles superiors de música, com ara el Taller de Músics, el Conservatori del Liceu, l’ESMUC o Jam Session.
Val a dir, però, que la nova gestora encara no té cap director de l’equipament decidit i que a dia d’avui a Linkedin tenen una oferta oberta per cobrir aquesta plaça vacant (a hores de tancar aquesta edició, gairebé un centenar de persones s’han inscrit a l’anunci).

Un espai a ple rendiment
Un altre aspecte que serà vital per recuperar El Molino és el dinamisme, els 365 dies de l’any. Aquesta qüestió es planteja ja d’entrada de cara al futur: “L’adjudicatària té l’objectiu d’anar incrementant la programació de forma progressiva, amb l’horitzó d’acabar ocupant tots els dies de la setmana, amb diferents passis a la sala principal i oferint un ventall d’activitats en altres espais com la sala d’assaig, el club amb terrassa o la sala de l’altell”, expliquen des de l’Ajuntament.

En tot cas, l’oferta cultural quedarà complementada amb la gastronòmica, ja que el projecte s’ha plantejat amb la col·laboració de l’equip de Florería Atlántico, considerada una de les millors cocteleries del món. De fet, s’espera que aquesta proposta gastronòmica quedi vinculada a la programació artística i fins i tot s’oferirà una carta de còctels d’autor inspirats en la història d’El Molino, i els artistes que han actuat al Paral·lel.

Segons l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, “l’adjudicació d’El Molino permet avançar en el compromís de recuperar el millor Paral·lel com a eix estratègic de la música i les arts escèniques de la ciutat”. A més, ha assegurat que en el futur l’avinguda també comptarà amb una “peça fonamental”: el Teatre Arnau, encara que no ha fixat cap calendari. “Aquests dos equipaments, sumats als que ja estan en funcionament, i a la reforma del Parc de les Tres Xemeneies del Poble-sec, enllestiran el procés de transformació de la part baixa del Paral·lel”, ha assegurat.

Cultura

Retorn al Canal 4

Males Herbes recupera una de les grans distopies
de la literatura catalana

Publicat

on

Avel·lí Artís i Gener (1912-2000), més conegut com a Tísner, passarà a la història de la literatura catalana gràcies a la magnífica Paraules d’Opòton el Vell, una divertida creació que pivota al caire del que avui anomenem crítica decolonial i on se’ns expliquen les aventures d’un terrissaire que va formar part de l’expedició asteca que va descobrir Europa.

Amb tot, no voldria pas oblidar que Tísner també va ser un excel·lent ninotaire, així com un brillant traductor —entre les obres que va anostrar al català, destaquen les versions de Gabriel García Márquez, Cent anys de solitud i Crònica d’una mort anunciada, una adaptació de L’Aleph, de Jorge Luis Borges o la traducció d’Els cadells i altres narracions, de Mario Vargas Llosa—.

Avui, però, en vull parlar perquè l’editorial Males Herbes ha recuperat L’enquesta del Canal 4, que va rebre el Premi Sant Jordi de 1972. Una distopia que ens parla del Canal 4, una cadena de televisió que exerceix de govern i que, a la vegada, es configura com una idíl·lica societat tancada i perfecta. Aquesta brillant crítica a la política-espectacle i al poder omnívor dels mitjans de comunicació fou escrita com una “aportació literària a la lluita contra Franco”, un “cant d’optimisme” per recordar-nos que per més ferotges que siguin les dictadures, totes acaben caient.

No voldria acabar aquesta columna sense explicar-vos una curiositat sobre la novel·la: Tísner mai no la va escriure… sinó que la va dictar, ja que aquesta obra va ser confegida quan l’autor va patir el despreniment de retina que li feu perdre l’ull. Això, crec, serveix per explicar tant el doll de naturalitat i oralitat que desprèn la narració, com el fet que, llegida avui, ens resulti tan actual que no sembla possible que fos escrita fa més de cinquanta anys. •

Continua llegint

Cultura

El Festival Grec es desborda més enllà de Montjuïc

Publicat

on

La ciutat es prepara per acollir una nova edició del Festival Grec, i aquest 2025 promet ser més expansiu i intergeneracional que mai. Amb el lema “Tot Barcelona és Grec”, la nova directora artística, Leticia Martín Ruiz, impulsa una programació del 26 de juny al 4 d’agost per convertir la ciutat en un tapís d’expressions escèniques: prop de 90 espectacles repartits en més de 50 espais.

Si Montjuïc és el cor bategant del festival, enguany el Grec deixa clar que les seves artèries s’escampen per tots els racons de la ciutat. L’Arc de Triomf es transforma en platea urbana amb l’acció ‘Teatre de Campanya’ de Marc Salicrú. El Jardí Botànic, la Fundació Miró, la Biblioteca de Catalunya, o fins i tot el Santuari del Carme, acullen propostes escèniques que desdibuixen els límits entre espai públic i teatral.

La temàtica central d’aquesta 49a edició gira al voltant de “l’avui”: la identitat comunitària, la intimitat i la crítica social. Ho fan noms com William Kentridge, Sidi Larbi Cherkaoui, Milo Rau, o Max Richter, però també amb el talent local com Historia de l’amor de l’Agrupación Señor Serrano o Oasi d’Irene Vicente Sala.

El faune, símbol històric del festival, recupera protagonisme com a imatge de l’edició. Al cartell d’enguany, creat per l’estudi CODEA i la Clara Aguilar, el faune esdevé figura nòmada que travessa espais i mons, una metàfora perfecta del Grec. Indisciplinat, obert i transformador.

El Teatre Grec, com sempre, acull les cites més esperades: l’estrena mundial de Le Petit Cirque, el retorn de Clara Peya, la dansa d’Ihsane, o l’energia de Rozalén. També hi tindran lloc homenatges (a Pau Riba), clàssics renovats, i vetllades especials com La Nit del Músic Alt.

Una de les apostes més celebrades és l’obertura a públics familiars. Amb activitats a la Plaça Margarida Xirgu i propostes més infantils, tot està pensat perquè els més petits també s’enamorin del teatre. •

Continua llegint

Cultura

Alma Occident Festival 2025: un mes sencer de música amb grans noms i talents emergents

Publicat

on

Després de l’èxit rotund de la seva segona edició, Alma Occident Festival ja ha anunciat la seva nova convocatòria, que se celebrarà del 26 de juny al 21 de juliol al Poble Espanyol. Aquest festival de música es consolida com un dels esdeveniments culturals més esperats de la ciutat, amb una programació que combina grans artistes internacionals, nacionals i joves talents emergents.

El cartell d’aquesta edició compta amb noms de primera fila, com Wilco, que serà l’encarregat d’obrir el festival. També passaran pels escenaris figures com Residente, Madness, Zahara, Guitarricadelafuente, Rag’n’Bone Man, The Corrs, Alan Parsons o Julieta Venegas. Tots els artistes conformen un ventall d’estils que abasta des del rock i el pop fins a sons urbans i alternatius.

A més, una de les apostes més destacades d’Alma Occident Festival és la promoció de nous talents de la música. Entre els artistes emergents que formaran part de la programació destaquen Alba Morena, BAGDAD!, Gara Durán, Andrea Bayardo, Maestro Espada, Ven’nus, Sofia Shizuko, New Wave Kill, Camila Guevara i Eva Sola. Aquest espai per a les noves propostes garanteix que el festival sigui també una plataforma per a la renovació i l’exploració sonora.

Wilco, cap de cartell

En aquest concert a Montjuïc, Wilco aprofitarà per presenar el seu àlbum més recent, Cousin, produït per l’aclamada artista gal·lesa Cate Le Bon. El disc mostra una nova faceta del grup, en el qual incorpora sons frescos com saxòfons i guitarres japoneses. Després d’una dècada d’èxits a l’esquena i col·laboracions icòniques, Wilco ha decidit seguir trencant barreres i captar, una vegada més, l’atenció dels seus fans.

El contrapunt al festival l’oferirà Álvaro Lafuente, conegut com Guitarricadelafuente, qui torna als escenaris aquest 2025 amb una gira que recorrerà les principals ciutats d’Espanya. Al Poble Espanyol oferirà dos concerts a principis de juliol.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024