Connecta amb nosaltres

Societat

Els equipaments i l’habitatge assequible promès a l’entorn firal hauran d’esperar al 2033

Deu dies després de defensar un calendari d’obres que avantposa els interessos firals als veïnals, Civit és nomenat director de Fira 2000

Publicat

on

Els equipaments públics i els 500 pisos socials i assequibles que s’han de construir al lateral poblesequí de la Fira de Barcelona no s’enllestiran fins a l’any 2033. Així ho ha confirmat en el darrer Consell de Barri el fins aleshores gerent de projectes estratègics de Barcelona Regional, Albert Civit. I per què fins aleshores? Perquè només deu dies després de defensar el calendari de l’obra davant l’enuig veïnal, el mateix Civit ha estat nomenat director general de Fira 2000, l’ens publicoprivat que vetlla pels interessos del recinte firal.

Aquest nomenament no resulta en va. Civit, encara amb el barret de Barcelona Regional (agència pública que s’encarrega de planificar grans desenvolupaments urbans), va assegurar als veïns que l’únic calendari possible d’obres suposava deixar l’habitatge públic en la darrera fase de les obres. És a dir, més enllà de l’horitzó 2029, any del centenari de l’Exposició Internacional que ha motivat tot l’enrenou urbanístic. Tot plegat, perquè el solar on s’han d’aixecar els edificis que han d’ajudar a pal·liar l’emergència habitacional del barri encara estarà ocupat per un pavelló en actiu.

El trencaclosques

Segons ha detallat Civit de la mà de la regidora del Districte de Sants – Montjuïc, Raquel Gil, els habitatges no es podran construir fins que s’enderroqui el pavelló que hi ha al carrer de Lleida. Un pavelló que avui dia resta gairebé en desús, però que arran de les obres del pavelló veí, passarà a acollir la seva activitat. “Com que mentrestant es podrà anar utilitzant, que l’utilitzin [els de la Fira de Barcelona]”, ha argumentat Civit. En el cas dels pavellons firals, la intenció és tenir-los tots enllestits de cara al centenari de 2029.

Tanmateix, hi ha un aspecte burocràtic encara pendent de resoldre. Es tracta del fet que Fira de Barcelona té llogats en règim de concessió privativa els pavellons de titularitat municipal fins al 31 de desembre de 2025. Per tant, si l’Ajuntament volgués treure aquest pavelló ‘substitut’ de l’acord i avançar en les obres dels habitatges, podria fer-ho.

Tal com ha expressat el president de l’AVV del Poble-sec al mateix Consell de Barri, Sergi Gàzquez, l’únic que haurien de fer les administracions implicades seria refer “el encaje de bolillos”, per tal de “prioritzar l’habitatge”. “Segur que Fira pot viure sense un pavelló; el barri necessita més habitatge”, ha reclamat Gàzquez entre aplaudiments. Una lectura, però, en la que no l’ha acompanyat la regidora, qui ha defensat la necessitat de mantenir l’activitat econòmica de la Fira a plaça d’Espanya.

En canvi, el que sí que està previst pel 2029 és la integració del conjunt firal dins de la trama de ciutat. És a dir, el perllongament del carrer de la Guàrdia Urbana fins al Paral·lel o la creació d’un nou carrer des de Lleida fins la plaça de l’Univers, entre d’altres. La factura final de totes les obres de renovació i rehabilitació de l’espai firal superarà els 400 milions d’euros, ha avançat Civit.

Montjuïc comença a renovar les 22 escales mecàniques del parc

Els operaris han començat aquest 24 d’octubre les tasques per substituir i renovar les 22 escales mecàniques que hi ha repartides pel Parc de Montjuïc. Les obres es faran per fases i serviran per implementar models més eficients, expliquen des de l’Ajuntament. La idea és substituir les escales amb més usuaris quan la muntanya estigui menys concorreguda (com per exemple, quan marxi el Barça al nou Camp Nou). En total s’invertiran 7,8 milions d’euros i es preveu que estiguin totes en marxa a principis de 2026.

Val a dir que les actuals escales mecàniques es van instal·lar tot just pels Jocs Olímpics. Unes escales que volien complir el mateix objectiu que les seves antecessores de l’Exposició Internacional del ‘29: facilitar l’accés a la muntanya. De fet, els vestigis de les primeres escales mecàniques de la història local encara resten amagats entre el palau de Victòria Eugènia i l’escalinata.

Impuls als jardins històrics

Parcs i Jardins ha tret a licitació la redacció d’un pla perquè experts en la matèria orientin a l’Ajuntament sobre com s’han de rehabilitar els jardins que es van crear per l’Exposició Internacional de 1929. En total hauran de treballar en dotze punts (com ara els Jardins del Grec, en la imatge) Un cop resolta la licitació, l’empresa adjudicatària tindrà un any com a màxim per a presentar les seves idees. D’entrada, hi ha prevista una partida de 150.000 euros.

Societat

L’Aula Ambiental recull 135 kg de deixalles a Montjuïc en una hora

Els 84 voluntaris han dedicat un matí a recollir i classificar els residus de l’espai

Publicat

on

Per

L’Aula Ambiental de Sants-Montjuïc ha organitzat aquest abril una neteja a la muntanya de Montjuïc, amb la col·laboració de Cuidem Montjuïc i el suport dels operaris del Pla Endreça, Barcelona + Sostenible i l’Ajuntament de Barcelona. L’activitat ha reunit 58 voluntaris que, en menys d’una hora, han recollit 135 quilos de residus, mostrant la implicació del veïnat en la cura d’aquest espai natural.

Els residus han estat classificats en 83 quilos de fracció resta, 16 quilos d’envasos lleugers, 14 quilos de vidre, 4 quilos de paper i 18 quilos d’altres materials, com ferralla, cables, piles, bateries i tèxtils. Aquesta tasca, que s’ha dut a terme en diversos senders i zones de la muntanya, ha permès recuperar la netedat d’un entorn molt freqüentat, alhora que ha subratllat la necessitat de reduir la producció de deixalles.

Els participants, de diverses edats, han dedicat un matí a recollir i classificar residus, en un ambient de col·laboració. Segons l’Aula Ambiental, la jornada ha servit per conscienciar sobre la gestió de residus i reforçar el compromís amb la preservació de Montjuïc. Aquesta iniciativa ha posat en relleu la importància de les accions col·lectives per mantenir els espais naturals. 

Continua llegint

Societat

El pis de La Medusa serà desnonat malgrat les propostes de lloguer social

Publicat

on

Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

Continua llegint

Societat

Creix la indignació veïnal per les sessions musicals que se celebren en el nou restaurant de la Font del Gat

El Grup Confiteria, responsable de l’espai, programa pràcticament cada dia música en directe i sessions de DJ

Publicat

on

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024