Connecta amb nosaltres

Societat

Ajuntament i Generalitat reactiven el perllongament de l’L2 de metro per Montjuïc

L’obra va quedar pendent d’executar-se pels Jocs Olímpics i la crisi del totxo del 2008 la va tornar a aturar

Publicat

on

El perllongament de l’L2 de metro fins a la Marina torna a sortir del calaix. Així ho han anunciat l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i la consellera de Territori, Sílvia Paneque, després de la Comissió Mixta Govern-Ajuntament que s’ha celebrat aquest desembre. Un projecte que va quedar a la carpeta dels Jocs Olímpics com a pendent i que la crisi del totxo el va tornar a enterrar l’any 2009.

Val a dir que el projecte porta redactat des de 2009, però mai es va arribar a aprovar. El pressupost que l’havia d’acompanyar tampoc ajudava en un context en què les administracions estaven pràcticament en fallida. Ara, però, la represa de la iniciativa sembla més plausible, encara que s’hagi doblat el cost: uns 1.000 milions d’euros.

La iniciativa, en marxa

A hores d’ara a s’ha donat l’ordre “d’actualitzar el projecte constructiu i tota la prolongació de l’L2 entre Sant Antoni i Parc Logístic”, segons ha detallat Paneque. Aquesta tasca tècnica suposarà 24 mesos de feina i quatre milions d’euros. Posteriorment, ja es podran fer les diferents licitacions de l’obra i executar-la. Tanmateix, encara no hi ha calendari.

D’entrada, el perllongament suposarà construir un túnel de 6,3 quilòmetres que es començarà a excavar des de l’estació de Parc Logístic (on farà correspondència amb l’L9) i avançarà amb tuneladora fins a Sant Antoni (només un tram de 600 metres s’executarà mitjançant pantalles). A més, es construiran o s’ampliaran sis parades: Parc Logístic (L9), Fira (L9), Foc (L10), la nova estació d’INEFC (per donar servei a l’Anella Olímpica), la nova estació del MNAC (a tocar de la Font Màgica) i Poble-sec (L3). 

Cosir ciutat

Si bé anys enrere connectar la ciutat amb l’altra banda de la muntanya era una necessitat, avui dia s’ha convertit en una urgència. No només per reduir el trànsit per la muntanya i deixar enrere les males connexions de La Marina amb la resta de la ciutat (connectada amb una L9/L10 encara sense acabar i escasses línies de bus), sinó perquè a la zona hi ha projectats 12.000 nous habitatges. Un parc immobiliàri que atraurà 30.000 nous veïns d’aquí a 12 anys. Població a la qual caldrà sumar els treballadors que generi la zona i les oficines del futur BCN Fira District.

Tot, sota control del PSC

Les grans obres acostumen a tenir un denominador comú: la bona entesa entre administracions. En el cas de l’L2, aquesta sembla assegurada, derivat que Ajuntament i Generalitat resten sota el control de les mateixes sigles: les del PSC. De fet, just abans de les eleccions municipals, l’aleshores alcaldable, Jaume Collboni, va prometre impulsar el perllongament de l’L2. Mesos després i ja al poder, la seva tinent d’Urbanisme, Laia Bonet, va reiterar la intenció de l’executiu. Un any i mig després, les dues bandes de la plaça de Sant Jaume resten governades pel mateix partit. Ara només falta que l’impuls actual no torni a quedar en un no res.

Una part dels poblesequins, preocupats

Després que la Plataforma d’Afectats per la Línia 2 quedés desactivada l’any 2009, aquesta ha ressorgit de les cendres. Segons explica el seu membre fundador, Josep Guzmán, diversos veïns ja han començat a preocupar-se per les afectacions que pugui tenir la construcció del nou túnel a les seves finques. “Si el projecte es reprèn, que sigui amb la màxima seguretat”, detalla Guzmán, qui recorda què va passar al Carmel amb l’L9.

“La muntanya no és tota de pedra, per sota hi ha d’haver rieres subterrànies, sectors amb argila, etc.”, exposa. Singularitats que, des del seu punt de vista, fan necessari repetir els estudis geològics. En tot cas, des de l’AVV del Poble-sec, el seu president, Sergi Gàzquez, assegura que avui dia totes aquestes coses ja estan “molt controlades” i que són obres “extremadament segures”. “Generarà molèsties, però no ens hauríem de preocupar gens per accidents”.

Respecte a l’execució de l’obra, Gàzquez considera que el que s’ha anunciat és “un brindis al sol”, però es mostra convençut que l’obra “algun dia serà una realitat”.  “Com sempre, dependrà de les casuístiques, de qui governa i quines són les seves prioritats”, sintetitza

Societat

Els gripaus de Laribal, morts per la presència de sabó a l’estanc

Els tècnics municipals confien en el fet que les poblacions veïnes d’amfibis recolonitzin la bassa

Publicat

on

La bassa dels jardins de Laribal, contaminada. Segons ha pogut saber en exclusiva ZONA SEC, els tècnics de l’empresa municipal BCASA han detectat la mort de la fauna d’un dels estancs d’aquest jardí històric, derivat de la possible presència de sabó a l’aigua. Tot plegat, per l’ús que fan algunes persones que viuen a la muntanya i que fan servir les basses per netejar la roba.

Segons fonts municipals, l’afectació als jardins de Laribal és un fet “puntual” i no s’ha detectat cap succés similar a la resta de parcs. De totes maneres, el cas ja està en coneixement dels Agents Rurals, que van aixecar acta.

La fauna, principal damnificada

Segons les mateixes fonts l’afectació ha afectat bàsicament la població de tòtils que vivien en aquesta bassa (un gripau petit de 4 o 5 centímetres). En qualsevol cas, no es tracta d’una espècie en risc i els tècnics confien que les poblacions que hi ha a altres basses de la muntanya recolonitzi els jardins de Laribal. A hores d’ara l’aigua de la bassa ja resta renovada i lliure de productes. Respecte a la flora, aquesta no s’ha vist afectada per la presència de sabó a l’aigua pel fet de ser més resistent.

2011, el precedent més greu 

Els fets han fet recordar l’enverinament que van patir milers d’amfibis fa més d’una dècada a les basses dels jardins del Teatre Grec. Aleshores, sí que va resultar un enverinament provocat amb un dissolvent molt potent.

Continua llegint

Societat

44 projectes presentats als Pressupostos Participatius

L’Ajuntament ja ha començat a filtrar les idees proposades pel veïnat d’acord amb la seva viabilitat tècnica

Publicat

on

Barcelona torna a posar en marxa els pressupostos participatius amb 30 milions d’euros sobre la taula. Aquests diners, els quals es repartiran entre els districtes segons criteris d’equitat socioeconòmica, busquen la implicació activa de la ciutadania en la presa de decisions. Al districte de Sants-Montjuïc s’han reservat més de tres milions d’euros a repartir entre els barris. La resposta del veïnat ha estat de 169 propostes, 44 de les quals han estat al Poble-sec.

Entre elles, la rehabilitació de la carpa del pati de l’escola i institut Bosc de Montjuïc, espai que utilitzen diàriament 500 alumnes i que necessita reformes urgents per garantir-ne la seguretat. També es planteja renovar vestidors i grades al complex esportiu municipal ‘Pau Negre-Parc Migdia’ de Montjuïc, seu de diversos clubs d’hoquei catalans que entrenen durant tot l’any.

Les propostes reflecteixen, alhora, una sensibilitat social i cultural. La comunitat musulmana impulsa una iniciativa per crear un cementiri particular que respongui a les seves tradicions i necessitats. I, per altra banda, els joves podrien beneficiar-se de projectes com ‘Sants 2 Reviu’, que proposa reconvertir zones en desús en espais multifuncionals per al lleure i la convivència.

Altres projectes, com la transformació de la muntanya de Montjuïc en un pulmó verd més accessible, destaquen per la seva aposta per la sostenibilitat i el gaudi col·lectiu. Aquesta inclou la reducció del trànsit i la millora de les zones verdes per fer-les més acollidores, ja que afirmen que l’espai “s’ha convertit en una franja de sensesostres”. També, escoles com Tres Pins busquen la pacificació del seu entorn pel gran volum de circulació que resulta un perill pels alumnes del centre.

El procés es desenvolupa en diverses fases. Primer, els veïns presenten les propostes. Després, aquestes són sotmeses a una valoració tècnica per garantir-ne la viabilitat, fase en què es troba l’Ajuntament i que finalitzarà el 24 de gener. Posteriorment, s’obrirà una votació ciutadana per determinar quins projectes es portaran a terme. No serà fins a l’abril d’aquest mateix any que es tancaran les votacions i es començaran a posar en marxa, així que caldrà esperar per poder veure els resultats del procés.

Continua llegint

Societat

L’Escola Mossèn Jacint Verdaguer: creativitat i art contemporani

Publicat

on

L’Escola Mossèn Jacint Verdaguer s’ha convertit en un referent de la integració de l’art contemporani dins l’educació gràcies a la seva participació en el programa Espais C (Espais de creació artística a les escoles de primària de Barcelona). Aquesta iniciativa transforma un espai del centre en un taller compartit entre l’alumnat i un artista resident.

Un espai-taller per a la creativitat

El centre ha habilitat un espai on l’artista Març Rabal desenvolupa la seva feina. Aquesta iniciativa busca normalitzar la presència de l’art contemporani als centres educatius.

El programa no només dota l’escola d’un espai de creació, sinó que transforma la manera com l’art és percebut dins l’educació. Gràcies a aquesta iniciativa, els estudiants tenen accés directe a la creació contemporània i poden desenvolupar habilitats com la cooperació, la imaginació i el pensament crític.

A més, el model beneficia també l’artista, que rep un espai per treballar i establir vincles amb la comunitat educativa i el barri.

Una xarxa de col·laboració

Espais C és una iniciativa de l’Institut de Cultura i el Consorci d’Educació de Barcelona, creada en col·laboració amb la Universitat Autònoma. El programa, coordinat per l’entitat Experimentem amb l’Art, compta amb la participació de cinc institucions i espais artístics: Hangar, La Capella, el Museu Tàpies, la Fundació Suñol i Chiquita Room.

Des del seu inici durant el curs 2015-2016, Espais C ha estat un pont entre l’art contemporani i el món educatiu, amb la participació de quinze escoles, 39 artistes i sis equips de mediació. Aquest projecte fomenta la interacció entre la creativitat artística i el pensament crític, oferint als estudiants una visió renovada de l’art en el context de l’educació.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024