Aquest divendres 31 de gener han obert al públic els nous Jardins de les Hortes de Sant Bertran al Poble-sec i el Parc del Mirador del Poble-sec. Una transformació impulsada des del Pla de Barris del Poble-sec.

En total s’hi ha invertit 3,2 milions d’euros, inclosos els 500 mil euros pel nou sobreeixidor del col·lector de Vila i Vilà. La configuració del parc va sorgir del procés de participació veïnal i de les escoles i instituts de l’entorn. 

D’entrada, s’ha creat un parc urbà amb espais per a usos esportius i culturals, així com nous jocs infantils; s’ha traslladat l’antiga l’àrea de gossos al Parc del Mirador i hi ha nous d’espais esportius i lleure a les quatre terrasses que connecten les Hortes i el Mirador. Alhora s’ha creat un nou pas de vianants elevat al passeig de Montjuïc que millora les condicions d’accessibilitat i seguretat.

La intervenció en l’àmbit dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran ha consistit en la creació un parc urbà de més de 4.500 metres quadrats. L’acció també ha integrat el tram del carrer Carrera entre el Passeig de Montjuïc i el carrer Vila i Vilà, de manera que pràcticament s’han fusionat ambdós jardins.

S’ha mantingut la vegetació mediterrània que ja hi havia, sobretot pins i alzines, i s’ha aportat nou arbrat. D’aquesta manera, les obres han permès refer sencers els dos espais verds, que fins ara havien estat separats pel carrer de Carrera i els ha convertit en un sol jardí. A parc del Mirador s’hi ha creat quatre espais diversos amb jocs infantils amb gronxadors, tobogans i troncs, i també elements de cal·listènia amb barres connectades. En aquest cas, s’ha mantingut l’arbrat existent.

L’Institut Consell de Cent, situat ha experimentat una millora progressiva després d’un inici de curs marcat per dificultats significatives. Fa uns mesos, el centre es trobava en una situació complicada, principalment per la manca d’un conserge i l’estat arquitectònic de l’espai educatiu.

L’institut ha experimentat diverses millores en la seva infraestructura. Segons explica el director del centre, Jesús Martín, a finals de novembre es va recuperar la pintura i, a partir de Nadal, es van iniciar els treballs de rehabilitació de l’entrada del centre. “Ens ve molt bé per a les portes obertes i l’entrada es veu més bonica”, assenyala el director. Aquestes accions han contribuït a millorar la imatge del centre i a oferir un espai més acollidor per a l’alumnat i els docents.

Tot i aquests avenços, encara queden reptes per afrontar. La façana i les persianes també necessiten una renovació, però aquestes últimes no estan incloses en el pressupost actual. “Moltes estan cremades pel sol. Han de desmuntar-les per pintar-les i, en molts casos, no es podran tornar a posar. Serà una segona fase”, explica Martín.

Pla Clima

En paral·lel, destacar que l’Ajuntament ja treballa per climatizar l’Escola Mossèn Jacint Verdaguer amb aerotermia i plaques de cara al curs 2025-26.

Missatges sense contestar, una carta, i de sobte, el futur de tot un bloc de veïns en joc. La Isidora, l’Elena i la resta d’inquilins van veure com, després d’anys de vida a l’edifici Tapioles, 15 els contractes no es renovaven i l’amenaça del desnonament es feia real. Però no van cedir. Durant més de dos anys, van plantar cara a l’especulació immobiliària amb una estratègia clara: resistir units.

L’inici de la incertesa

No entenien què passava. Els veïns van encendre les alarmes quan, a l’estiu del 2022, mesos abans del venciment dels seus contractes, la propietat de l’edifici va deixar de donar respostes clares sobre les renovacions. “Vam estar setmanes pressionant fins que van confessar que la finca estava en procés de venda”, explica l’Elena, “i repetien que el nou propietari es posaria en contacte”. Però no va ser així: l’amo no apareixia. “I de cop, ens arriba una carta: l’edifici s’havia venut a Second House, un fons voltor amb antecedents a Barcelona.”

El primer contacte amb la companyia va ser deshumanitzat. “Una comercial va venir a preguntar-nos si pensàvem comprar un pis, la nostra situació econòmica, quant de temps feia que hi vivíem… Tot massa intrusiu.”, relata la Isidora.

L’organització, l’arma clau

Quan van entendre que l’objectiu del fons era buidar l’edifici per revendre’l revalorat, els veïns van decidir actuar. Amb el suport del Sindicat de Llogateres, van investigar Second House i van iniciar una sèrie d’accions per forçar la propietat a negociar: denúncies públiques i mobilitzacions davant les seves oficines. La primera gran protesta va ser el novembre del 2023, quan van encartellar la seu d’una fundació vinculada al fons per visibilitzar el conflicte.

Però aquests no cedien: “Ens trucaven a qualsevol hora. A un li oferien diners per marxar, a l’altre li deien que no digués res al sindicat… Volien individualitzar-nos perquè fos més fàcil fer-nos fora, però no vam deixar a ningú sol, mai”, remarca la Isidora. A més, van destapar connexions empresarials i van exposar la propietat públicament. “Ens vam adonar que el que més els afectava era la seva imatge”.

Un desenllaç victoriós

No va ser fàcil: “Hi havia dies que ens enfonsàvem, però sabíem que si ens rendíem, ho perdíem tot”, diu l’Elena. Van estar a punt de trencar-se, però la solidaritat veïnal els va fer seguir. “El Sindicat de Llogateres no només va donar suport legal, sinó que va ajudar-nos en l’estratègia de desgast contra el fons”, recorden.

Després de dos anys de lluita, van poder forçar una negociació. Quatre llogaters han aconseguit contractes de set anys, una família ha signat un lloguer social i una altra té garantida la continuïtat quan acabi el seu contracte actual. A més, una inquilina amb contracte de renda antiga ha obtingut la subrogació indefinida del lloguer. Aquesta victòria no només assegura llar a una desena de famílies, sinó que marca un precedent per altres blocs en situacions similars. La Isidora ho té clar: “sense organització, el desenllaç hauria estat un altre”.