Fa cinc anys, la Júlia va ocupar un pis buit del carrer Nou de la Rambla. Era 2020, acabava de sortir del confinament, i moltes portes tancades (com la d’aquell pis) no tenien cap funció ni vida a dins.

Ara, el pròxim 16 de maig, aquesta mateixa porta es podria tancar per ordre judicial. El desnonament està previst a les 8 hores del matí i ha aixecat una onada de suport al barri. El Sindicat de Barri del Poble-sec denuncia que la propietat de l’habitatge s’ha negat en reiterades ocasions a negociar un lloguer social, malgrat que s’han presentat propostes dins la Llei pel Dret a l’Habitatge.

“La Júlia ha fet el pas per regularitzar la seva situació. Ha ofert pagar fins a 833 euros, però la propietat no vol parlar amb persones que han ocupat”, explica l’Elena, membre del sindicat.

El pis, batejat com La Medusa, forma part de la xarxa d’habitatge impulsada pel Sindicat de Barri, que defensa l’okupació com a eina legítima per fer front a la mercantilització de l’habitatge. “No volem treballar per tal que els rendistes no ho facin. L’okupació és una forma de recuperar espais que han estat trepitjats per l’especulació, és una eina de resistència contra la privatització de tot allò que ens pertany: la terra, la casa, el barri i la ciutat”, afegeix l’Elena.

El 2021, la Júlia va guanyar el judici penal relacionat amb el cas, un fet que va obrir la porta a una possible regularització legal. El 2023 es va presentar una proposta de lloguer social de 725 euros, i el novembre de 2024 l’empresa propietària va oferir un lloguer de 400 euros mensuals durant un any a canvi que marxés després. La proposta, però, va ser rebutjada. Aquest març, la Júlia va tornar a oferir una quantitat superior per quedar-s’hi, però la propietat va ignorar-ho.

Durant aquest període, la Júlia ha acollit altres persones desnonades i ha convertit l’habitatge en un espai de suport mutu.  Per al Sindicat, aquest pis és símbol d’una lluita col·lectiva. De fet, expliquen que aquest cas és un exemple més de com es fa fora gent vulnerable per especular. “Si no ens deixen viure amb dignitat, prendrem allò que és nostre”, conclou l’Elena. •

La Font del Gat, ubicada als Jardins de Laribal a Montjuïc, va reobrir les seves portes el passat 24 d’abril, sota la gestió del Grup La Confiteria, després d’una rehabilitació iniciada el 2023. L’objectiu? Recuperar l’esperit popular d’aquest espai modernista dissenyat per Josep Puig i Cadafalch i convertint-lo en un punt de trobada cultural i social.

Quatre anys de tancament i una nova vida

Després que la pandèmia obligués a suspendre’n l’activitat, la Font del Gat va quedar en un estat d’abandonament, amb els Jardins de Laribal perdent part del seu atractiu. La reobertura, inicialment prevista per a l’estiu de 2024, es va endarrerir per la complexitat de les obres de rehabilitació. 

La programació genera tensions

Tot i els problemes de calendari, finalment la Font del Gat ha reobert les seves portes amb una extensa programació. Els dimecres hi ha música en directe, els dijous es dediquen a “Sopars del Gat” amb cuiners convidats, i els divendres i dissabtes a la tarda se celebren sessions de DJ i sopars a la fresca. Els caps de setmana inclouen un “Vermut Musical” al migdia i els diumenges una arrossada popular. Activitats, però, que sovint s’allarguen fins a la nit, fet que ha generat malestar entre els veïns, que demanen horaris més estrictes i mesures per reduir l’impacte del soroll i el trànsit que genera.

En aquest sentit, els veïns asseguren que la part posterior de la Font del Gat s’ha convertit en un aparcament improvisat, el qual genera trànsit i soroll en una àrea natural que fins ara es mantenia relativament tranquil·la. També es queixen que les activitats del bar, que assenyalen que s’estenen fins ben entrada la nit.

La Beatriz Ortega i el Miquel Pasqual, una parella resident, també ha alçat la veu: “Això no és el que ens van prometre. Ens van dir que seria un espai cultural tranquil, obert al barri. Però el que tenim són nits sense dormir i gent entrant i sortint a totes hores”, explica Ortega. “Ens sentim enganyats i abandonats”, afegeix Pasqual.

No tots, però, comparteixen la mateixa visió. Olivia Miró, una altra veïna i usuària de l’espai, defensa el projecte: “Entenc les queixes, però també cal veure el valor que pot tenir un espai com aquest. Ha tornat a donar vida a una zona que estava deixada, i molts joves del barri ho agraeixen.” Tot i això, reconeix que caldria trobar un equilibri: “Potser s’ha d’ajustar l’horari i posar més control, però no cal demonitzar qualsevol activitat cultural”. 

El 28 d’abril, el Poble-sec es va veure immers en la foscor quan la fallada massiva de la xarxa elèctrica va aturar tota la ciutat i gran part de l’Estat. L’incident es va produir a les 12.33 hores del migdia, moment en què les activitats quotidianes van quedar paralitzades.

Els establiments més vulnerables a la falta d’electricitat, com supermercats, forns i restaurants, van ser els primers a patir les conseqüències. Molts es van veure forçats a descartar grans quantitats de productes a causa de la caiguda de la cadena de fred, mentre que d’altres van intentar operar amb els recursos mínims disponibles.

No obstant això, els comerços locals del Poble-sec van decidir exercir la solidaritat, fiar als veïns, oferir productes a un preu inferior o, fins i tot, permetre un retorn posterior.

La llum va començar a tornar a algunes zones del barri al voltant de les 18.30 hores, mentre que en altres punts no es va restablir fins a les 20 hores del vespre. Aquesta recuperació parcial va permetre que la vida quotidiana comencés a normalitzar-se, tot i que la sensació de vulnerabilitat va persistir diverses hores més. La falta de preparació davant una crisi d’aquest tipus va evidenciar les debilitats de la infraestructura de la ciutat i la necessitat d’una planificació per a futures emergències.

Forns i botigues resisteixen

Malgrat tot, no tots els comerços van patir de la mateixa manera. El Horno de Santa Madrona, per exemple, va funcionar malgrat les dificultats. Huun, una de les responsables de la botiga, relata que van atendre els clients com van poder. “Tenim tot assegurat, però no es va espatllar cap electrodomèstic. Tampoc vam perdre diners, de fet aquell dia vam fer una bona caixa. Per primer cop, vaig veure que molta gent valorava la importància d’un aliment tan bàsic com és el pa. Aquestes coses et fan pensar”, assegura.

La restauració, entre la improvisació i l’empatia

Els restaurants, per la seva dependència dels sistemes elèctrics, van haver de gestionar la situació amb creativitat. A O Meu Lar, el propietari, Santiago Rodríguez, va poder servir plats gràcies a tenir cuina de gas. Especialment, destaca la confiança amb la clientela de tota la vida com un factor clau per mantenir el servei. “Hi havia veïns que venien sense diners o sense possibilitats per poder pagar. Els vam servir igualment. En aquests moments, no pots negar-te”, afirma.

Els sistemes digitals, taló d’Aquil·les del petit comerç

Un dels grans obstacles que va deixar al descobert l’apagada va ser la dependència de la tecnologia per a accions tan bàsiques com pagar. Sony Amhandi, propietari del bar Blai Stop 48, es va veure obligat a abaixar mecànicament la persiana a mitja tarda. El balanç, segons explica, va ser amarg: una pèrdua de més de 2.000 euros, sobretot en aliments frescos: “No pot ser que tot depengui d’una connexió. Si falla, estem venuts”, sintetitza. 

Comerços a les fosques

Al supermercat BonÀrea del carrer Blai, la resposta va ser immediata. Davant la impossibilitat d’operar amb normalitat, l’encarregat de la botiga, Roberto, va optar per una mesura dràstica, però prudent: va tancar portes en pocs minuts i va començar a netejar a porta tancada. “No sabíem què passava, però era clar que no podíem atendre amb la botiga plena i els sistemes apagats”, relata. 

En altres grans superfícies del Poble-sec, la situació va ser encara més crítica. Sense alarmes, sense llum i amb els sistemes de refrigeració inoperatius, els empleats es van veure desbordats. Segons Marina Delgado, treballadora d’un supermercat del barri, “els clients es van tornar incontrolables en qüestió de minuts”. A mesura que la confusió es va intensificar, van començar a produir-se robatoris. “Sabem que hi va haver robatoris aprofitant la situació caòtica”, destaca. “Amb els sistemes de seguretat apagats, no podíem fer res per evitar-ho”, afegeix.

Atrapats en ascensors

Diversos veïns van quedar atrapats als ascensors, sense llum, ventilació ni cap certesa de quan en podrien sortir. Montserrat Roca, veïna del carrer Blasco de Garay, estava tornant de comprar quan es va quedar bloquejada entre el quart i el cinquè pis. “Va ser molt ràpid. Vaig prémer el botó i de sobte tot es va aturar. Silenci i foscor total”, explica. Sense cobertura al mòbil, va començar a colpejar les parets de la cabina. “Vaig començar a suar molt. El més difícil era no perdre els nervis. Al final van ser només trenta minuts, però se’m van fer eterns”.