Connecta amb nosaltres

Societat

La turistificació i el fenomen dels expats amenacen la continuïtat de la vida veïnal

Els nòmades digitals preocupen al teixit associatiu: “No fan vida de barri, no participen en les associacions
i no s’integren”

Publicat

on

Matí de finals de juny. Una vintena de turistes asiàtics surten d’un hostel on han passat la nit, inaugurat a començaments d’any a la cruïlla del carrer de Salvà amb Blai. Ocupen tota la vorera mentre decideixen quin camí enfilen. Una dona que porta el seu nadó amb el cotxet, demana pas per no veure’s obligada a circular per la calçada. Només uns números abans, també al carrer de Salvà, en un edifici construït l’any 1885 per l’arquitecte, Antoni Rovira Rabassa, fa dies que tenen converses pel grup de whatsapp per veure què poden fer amb un pis gestionat per Airbnb a la finca que els fa anar de corcoll. “Els turistes del tercer segona han arribat a les cinc i mitja de la matinada donant cops i crits. Ara estan al balcó, cridant”, escriu un veí de matinada d’un dia entre setmana. Al mateix carrer fa poc hi havia un restaurant italià de cuina pausada i que comprava les verdures a la botiga ecològica que tenia just al davant. El restaurant va tancar, i en el seu lloc s’ha instal·lat un bar de còctels amb un rètol anglès que també serveix menjar asiàtic. 

Un barri de pas

El Poble-sec fa temps que viu les externalitats negatives d’haver-se convertit en un barri turistificat. De fet, les riuades de turistes que es mouen per la zona poblesequina de Montjuïc són una constant. Hi ha llocs emblemàtics, com el Parc de la Font del Racó, que no deixen de mutar per acollir restauració. En aquest darrer cas, un bar amb un nou gestor on s’organitzen festes que provoquen soroll i brossa. També els veïns de Lleida i Rius i Taulet viuen submergits en un festival permanent. 

És una situació que viuen amb preocupació veïns i plataformes organitzades del barri, capficades en preservar la identitat. Totes elles intenten fer activitats de conscienciació i pedagogia per reivindicar la participació veïnal. Per exemple, el passat 28 d’octubre, la Comunalitat de Poble-sec, que treballa per impulsar la intercooperació entre les entitats de l’economia social i solidària, va organitzar la Fira Endrecem Poble-sec, per donar a conèixer tot el que es mou al barri. Aquesta mateixa entitat està creant un catàleg de comerç de proximitat responsable.

El problema no són només els turistes

La turistificació preocupa amb escreix l’Associació Veïnal del Poble-sec. El seu president, Sergi Gàzquez, així ho resumeix en conversa amb ZONA SEC: “Hem de fer possible que la gent del barri, i especialment la jove, pugui quedar-s’hi a viure. Necessitem habitatge assequible”. Ara bé, aposta per no apuntar només al turisme, sinó posar el focus en el fenomen dels expats. Són joves provinents d’altres països, que primordialment teletreballen des de casa nostra per les òptimes condicions meteorològiques i l’atractiu que ofereix la ciutat de Barcelona. Persones de pas, que no treballen per empreses d’aquí. “En tenim moltíssims i no arrelen al barri. No fan vida de barri, no participen en les associacions, i no s’integren. Els expats estan matant els barris”, insisteix Gàzquez. I això que provoca? “L’expulsió del veïnat, substituït pels expats, fa que els comerços tradicionals tanquin, que cada vegada hi hagi menys mans per organitzar esdeveniments com la Festa Major. Si no hi ha veïns i tenim un barri ple de turistes i expats, l’engranatge que fa funcionar el barri s’atura”. 

La major concentració de pisos turístics i temporals

Més enllà de com configura la via pública, el turisme també ha tingut un efecte directe sobre els preus del lloguer. L’Ajuntament de l’alcalde Jaume Collboni ha anunciat que retirarà totes les llicències dels pisos turístics i de lloguer temporal el 2028. A tot Barcelona n’hi ha 10.000. El districte de Sants-Montjuïc, per darrere de l’Eixample, és el segon que més en registra. En total, 1.235; i el Poble-sec és el barri on més es concentren, amb una evolució creixent al llarg dels anys. Així, el 2018 i el 2019 hi havia 519 pisos de lloguer temporal al barri. El 2020, 515. Amb la pandèmia, la xifra es va reduir a 498 el 2021 i a 487 el 2022. Però aquelles xifres s’han superat amb escreix després de la crisi sanitària: el 2024 va tancar amb 538 pisos temporals. Aquest juny a Idealista hi ha 105 pisos de lloguer ofertats al Poble-sec. 85 són de temporada. 20 de llarga durada. 

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024