Connecta amb nosaltres

Societat

El Poble-sec, una democràcia cultural

Publicat

on

Diferents iniciatives del món de l’art han contribuït en els darrers anys a cohesionar socialment el Poble-sec, un barri popular marcat per la diversitat cultural

@molina_jordi / Una antiga fàbrica abandonada del carrer Puríssima Concepció va servir perquè un grup d’artistes hi projectés el seu taller de creació. “Simplement, quan vam veure aquell local que es queia a trossos, vam saber que allà ens hi quedàvem”, ens expliquen els impulsors de La Contra, un espai inaugurat el passat novembre i que presumeix d’un circuït obert de concerts, performance, teatre, titelles, dansa i que allotja pintors, dibuixants i escultors. La Contra, però, és només un dels múltiples casos que han anat consolidant el Poble-sec com un barri en plena efervescència artística. Ja sigui per una qüestió casual, o causal, el cas és que espais com ara El Mirall (c./Lafont, 18), inaugurat el març de 2013; La Vilella (pg. De l’Exposició 95), a l’octubre 2013; o més recentment l’espai Jam Circus (c/Margarit, 44), inaugurat l’1 de març 2014; representen l’emergència d’aquesta zona de la ciutat com una de les capdavanteres en iniciatives culturals.

web1_inter

Projecte Rua Xic (Marabal), una desfilada inclusiva / Esther Planas

L’art com element transformador és un dels comuns denominadors d’aquestes i moltes altres propostes –on també cal destacar l’aportació de la cultura tradicional, implicada en la cohesió social– d’un barri que, en pocs anys, va veure com la seva radiografia social canviava arran de l’onada migratòria de la primera dècada del 2000. Segons l’Informe Estadístic de l’Ajuntament La població estrangera a Barcelona –amb dades de gener de 2014— avui el 40% de la població del Poble-sec és d’origen immigrat. El col·lectiu de nouvinguts més nombrós és el pakistanès, que representa el 16,9% dels habitants —2.120 persones, exactament— unes dades que contrasten amb els 10 pakistanesos registrats a Pedralbes o els sis de Sarrià. Aquesta distribució desigual de la població nouvinguda ha estat tot un repte social pels barris més populars de la ciutat. El Poble-sec, malgrat les dificultats, ha estat capaç de fer-ne una lectura en clau d’oportunitat. “El barri és multicultural i això sempre és una riquesa, només cal mirar Brooklyn, a Nova York, o Brixton i Hackney, a Londres, que sovint se’ns presenten com els referents de la creació artística”, expliquen els impulsors de La Contra. En la mateixa línia, Esther García, tècnica del Pla Comunitari del Poble-sec, destaca la suma entre el teixit associatiu tradicional i l’onada de noves iniciatives alternatives com una de les fórmules que expliquen l’accent social de l’art del barri. “Mentre que a d’altres zones de la ciutat cal buscar sota les pedres iniciatives comunitàries, aquí el que ens costa és gestionar o acompanyar la quantitat de projectes que hi conviuen”.

 

Do d’Acords i Rua Xic, made in Poble-sec

Les dues sumen quatre anys i les dues s’han convertit en un referent en els seus àmbits. Do d’Acords és el nom de l’Orquestra Infantil i Juvenil del Poble-sec, una iniciativa de l’associació Integra Sons, instal·lada al Centre Cultural Albareda. L’èxit d’aquesta orquestra rau en la sinergia entre la comunitat educativa del barri i l’equip pedagògic de l’associació, que ha permès que els infants més vulnerables tinguin accés a la música. “El que més m’interessa és que els nens siguin creadors; no formo intèrprets, sinó creadors. I crec que aquesta és la necessitat més gran d’Europa avui dia: formar líders positius”, explica el músic i pedagog Pablo Persico, impulsor d’aquest projecte.

web2_inter

Projecte sociocultural Do d’Acords (Integra Sons), creació musical comunitària / A.Fernández / M.Pich

Sense marxar gaire lluny, trobem l’espai Marabal (c./ Bòbila,7), una organització que treballa amb les arts del cos com a mitjà creatiu i de creixement personal. Entre les seves activitats, destaquen projectes comunitaris com la Rua Xic Escena, que ha treballat a través del teatre la interculturalitat. “Durant les sessions setmanals hem anat comprovant com la interacció personal entre veïns de diferents cultures propicia el coneixement mutu i facilita una millor convivència”, explica l’actor i pedagog Joel Álvarez, que des de fa una dècada realitza tallers de teatre social per a joves i adults. “Hem escenificat les mateixes problemàtiques que condicionen aquesta convivència en el dia a dia del Poble-sec, per tal d’encarar-les i resoldre-les”, conclou.

Els balcons, polèmics en el passat, expressen diversitat

Un balcó del barri, l'any 2009 / J.Herrera

Un balcó del barri, l’any 2009 / J.Herrera

La interculturalitat que caracteritza el barri ha estat el tema escollit –a més de per la Rua Xic 2014— també per al concurs de guarniment de balcons i façanes que acompanya l’arribada de la Festa Major. Enguany, a més, s’estén a finestres i aparadors. La iniciativa, que impulsa el Pla Comunitari –el braç social de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec— pretén posar en valor la diversitat cultural del barri que, fa uns anys, va servir de pretext per qüestionar-ne la convivència. La feina de les entitats en favor de la cohesió social va quedar entorpida arran de la campanya Volem un barri digne que aleshores també va tenyir alguns balcons del barri, però amb pancartes que lluïen aquest lema inscrit, en al·lusió a diferents problemàtiques de convivència, entre elles la immigració, tal i com recullen els mitjans que aleshores van cobrir la notícia. Han passat cinc anys d’aquell capítol i avui una amplia varietat d’iniciatives artístiques han contribuït ha fer del Poble-sec un entorn més creatiu i més inclusiu.

Entitats com les esmentades conceben el fet cultural com a motor social i element de cohesió. De fet, la Taula de Convivència –una iniciativa municipal— ha trobat en aquestes propostes creatives la millor eina per estimular els col·lectius de nouvinguts que, a poc a poc, han anat apropant-se a les propostes del barri. Investigacions fetes al Regne Unit, França i Veneçuela proven la capacitat de les arts en la transformació social de les comunitats. El Poble-sec, d’una aparent dificultat, n’està fent avantguarda.

Societat

La Casa de la Premsa acollirà una extensió de l’Institut del Teatre

L’edifici obrirà les portes pel centenari de l’Exposició del ‘29 i encabirà espais per a les entitats locals

Publicat

on

Gir de guió. Després de descartar la idea d’encabir-hi una biblioteca (aquesta s’ubicarà a la nau de Blesa), la Casa de la Premsa finalment acollirà el nou Centre de Recerca i Acció Comunitària en Arts Escèniques de l’Institut del Teatre. L’equipament, que haurà d’entrar en funcionament l’any 2029 amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional, també reservarà espais a les entitats que han impulsat la seva restauració. Val a dir, però, que el projecte encara està molt verd i que, a hores d’ara, només se sap que la transformació serà finançada per la Diputació de Barcelona (encara que l’esforç tècnic anirà a càrrec de l’Ajuntament, el qual tampoc ha definit cap pressupost).

El nou espai, vinculat a l’Institut del Teatre, serà l’evolució de l’actual Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques que hi ha a la plaça de Margarida Xirgu. Dit d’una altra, reinventarà l’actual servei i l’abordarà des de tres eixos. D’entrada, no només preservarà el patrimoni, sinó que també li donarà vida i el farà accessible a totes les persones que en vulguin fer-ne ús. Hi haurà col·leccions, préstecs, suport expert a la cerca i a la recerca, etc. En paral·lel, hi haurà recerca pràctica; és a dir, residències artístiques, laboratoris… I, per últim, l’edifici es convertirà en un espai d’acció comunitària i de foment de programes educatius.

L’associació Casa de la Premsa tindrà un espai garantit a l’edifici

Segons el responsable de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, l’obra “dignificarà” un edifici que, històricament, mai ha acollit activitats “a l’alçada”. “Nosaltres estarem a l’altura de les circumstàncies i de l’equipament, perquè a més ho farem de la mà dels veïns i veïnes que han reivindicat aquesta necessària recuperació”, ha detallat. De fet, els usos veïnals que es van pactar en un primer moment continuen sobre la taula, encara que s’haurà de fer “encaje de bolillos”, en paraules de la regidora del Districte, Raquel Gil, per veure quins espais de l’edifici ocupen finament.

Continua llegint

Societat

L’avantprojecte del nou CECOR a les Tres Xemeneies presenta deficiències

Publicat

on

Per

El Departament de Prevenció de Riscos Laborals (DPRL) de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat l’avantprojecte per ubicar el Centre de Coordinació Operativa de Emergències (CECOR) a l’edifici Llac de les Tres Xemeneies,. Segons un informe al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, el projecte, impulsat per l’empresa municipal BIMSA i la Gerència de Seguretat, presenta “incompliments” i “deficiències” en seguretat, salut i higiene laboral.

Redactat per Bogom Arquitectura, l’avantprojecte no compliria amb normes bàsiques, com l’alçada mínima de tres metres als locals de treball o les condicions ambientals (temperatura, ventilació, soroll i il·luminació).L’informe també assenyala problemes en el sistema de protecció contra incendis, com la manca de senyalització d’extintors, il·luminació d’emergència i vies d’evacuació.

A més, l’avantprojecte no especifica quin mobiliari es faria servir per evitar la lipoatrofia semicircular, ni les mesures de seguretat en cables elèctrics o paviments.

En declaracions al mateix mitjà de comunicació, l’Ajuntament defensa que el projecte està en fase inicial i que és habitual rebre informes de millora. Fonts municipals asseguren que s’han fet reunions per incorporar correccions al projecte bàsic, que es tancarà en setmanes i es tornarà a avaluar.

El CECOR, actualment ubicat al carrer de Lleida, gestiona emergències amb personal de la Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Continua llegint

Societat

“Aprofitem els aliments”: menys malbaratar, més aprofitar

Cada família a Catalunya llença 63 kg de menjar per any i la Generalitat impulsa una campanya per millorar els hàbits de compra i consum

Publicat

on

Per

Les llars catalanes van llençar a les escombraries més de 173.000 tones d’aliments l’any passat. Són 63 kg de menjar per llar que mai van arribar al plat. Aquesta pèrdua té un cost econòmic enorme: 902 milions d’euros en total, és a dir, 330 euros per família i 112 euros per persona. Encara més: tot aquest menjar podria nodrir prop de 275.000 persones durant un any. Les dades formen part de l’estudi sobre el malbaratament alimentari a les llars de Catalunya encarregat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, i elaborat pels centres de recerca CREDA i IRTA.

Per revertir aquesta situació, el Govern posa en marxa la quarta edició de la campanya “Aprofitem els aliments”. Cada petit gest compta: aprofitar les sobres, planificar millor les compres i conservar correctament els aliments són accions que, multiplicades per tota la societat, poden marcar la diferència. Però el malbaratament no s’origina només a les llars: sino que es produeix al llarg de tota la cadena alimentària —des del camp fins als punts de venda— per causes tan diverses com la climatologia, els criteris estètics, el desajust entre la oferta i la demanda. Per això, la lluita contra el malbaratament requereix la implicació de tots els actors, des dels productors fins als consumidors.

“Aprofitem els aliments”

La campanya del Govern s’emmarca al voltant del 29 de setembre, Dia Internacional de la Conscienciació sobre les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris, i compta amb la col·laboració i participació del sector de la restauració, la Fundació Espigoladors, la Plataforma Aprofitem els Aliments, l’Oficina Conjunta per l’Alimentació Sostenible així com d’altres entitats i organitzacions del sector agroalimentari.

La campanya d’enguany ofereix els àpats Gastrorecup, la Marató d’Espigolades i el Gran Dinar d’Aprofitament Alimentari, que aquest any tindrà lloc a Vic.

Restaurants contra el malbaratament

Els àpats Gastrorecup se celebra del 30 de setembre al 31 d’octubre amb una idea clara: el menjar que sobra pot convertir-se en un plat deliciós, demostrant que la creativitat a la cuina és una eina poderosa contra el malbaratament.

L’edició d’enguany reuneix 65 restaurants gastronòmics de Catalunya. Hi participaran 31 establiments a Barcelona, 7 a Tarragona, 13 a Lleida i 14 a Girona, oferint-hi menús que sensibilitzen sobre la importància de l’aprofitament dels aliments i les pràctiques sostenibles en la restauració.

Jornada de Gastrorecup al restaurant de l’Hotel Pessets de Sort (Lleida). Autor: Departament d’Agricultura

Marató d’espigolades

El dissabte 4 d’octubre arriba la 5a Marató #JoEspigolo, amb espigolades simultànies a diferents punts de Catalunya: Terres de Lleida, Camp de Tarragona, Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Alt Empordà. L’any passat, els participants van recuperar 12.128 kg d’aliments, destinats a entitats socials. L’espigolament consisteix a collir fruites i verdures dels camps que han estat descartades del circuit comercial, però que encara són perfectes per al consum.

D’altra banda, el diumenge 5 d’octubre tindrà lloc el Gran Dinar d’Aprofitament a Vic, que reunirà unes 400 persones per gaudir d’un àpat gratuït preparat amb aliments recuperats. Els xefs d’Osona Cuina lideraran la jornada, que inclourà tallers, cuina en directe i una parada de fruites i verdures espigolades.

A més, en el marc de les festes de la Mercè 2025 i la Fira de Sant Miquel de Lleida, s’organitzaran activitats de sensibilització sobre la prevenció del malbaratament als serveis de distribució gratuïta d’aliments.

Quins aliments es malbaraten més a les llars?

Les fruites i les verdures encapçalen la llista, amb un 22% i un 21% del total malbaratat respectivament. Els productes d’origen animal —carn, peix, ous i làctics— sumen un 22%. Entre els aliments cuinats, les amanides representen un 12,5%, els plats de pasta un 12,4% i els plats de carn i peix gairebé un 10%. La pasta i l’arròs, juntament amb els llegums, també són dels més desaprofitats. Un 16% del malbaratament es deu a l’aspecte físic dels aliments, mostrant que sovint rebutgem productes simplement perquè no semblen “perfectes”.

Causes del menjar llençat a casa?

Els hàbits de consum de la població són una de les principals causes de malbaratament alimentari a les llars: incorrecta planificació de la compra, mala gestió de les dates de consum preferent i les dates de caducitat, l’absència de reaprofitament i la quantitat d’aliments cuinats sobrants, així com el rebuig de productes per l’aspecte físic.

De fet, cada català llença de mitjana 21,56 kg anuals de menjar a l’any. Del total d’aquests aliments, s’ha estimat que el 70% dels aliments llençats són aliments no cuinats. I només un 16% dels consumidors reconeix que malbarata. La majoria subestima la quantitat real que llença, especialment productes animals com la carn i els embotits.

Impacte ambiental

Pel que fa a l’impacte ambiental sobre el planeta, el malbaratament alimentari, transformat en emissions de CO₂, equival a 21.716 vols de 200 passatgers de Barcelona a Brussel·les. Concretament, el malbaratament genera 462 milions de kg de CO₂ equivalents, l’equivalent a les emissions anuals de 73.000 persones.

La campanya “Aprofitem els aliments” s’emmarca dins de l’Estratègia Alimentària de Catalunya 2024-2028 del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, que té com a finalitat avançar cap a un model alimentari més sostenible, transformador i fonamentat en l’economia circular a Catalunya.

Imatge principal:  Campanya “Aprofitem els Aliments”, iniciativa impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per reduir el malbaratament alimentari

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024