Milers de poblesequins, com en Quim, van anar a votar. D’altres com l’Eudosio, no es van sentir interpel·lats pel 9-N. Els hem reunit a tots dos per parlar sobre els pros i contres de la independència.

@molina_jordi / El 9-N va arribar tant precedit d’impugnacions i d’amenaces jurídiques que a Catalunya encara no hi ha hagut un debat a fons i vinculant sobre la independència. L’intercanvi d’arguments o la informació contrastada sobre qualsevol de les opcions han estat relegades a la subsidiarietat. El cas és que, més enllà de l’alt voltatge simbòlic,  el 9-N no desbloqueja el conflicte entre sobiranies. Els independentistes van anar a votar i els que no ho són es van quedar majoritàriament a casa.

Quim i Eudosio, a la terrassa exterior de l’espai Capra / J.M.

Des de ZONA SEC hem volgut aturar-nos a parlar amb dos veïns implicats en la vida associativa del barri. Un va anar a votar a l’escola de la seva infància, a Sant Antoni; l’altre va preferir aïllar-se a Sant Joan de Mediona, a una casa a la muntanya. Un és independentista, l’altre tot i no sentir-se còmode amb el terme unionista, defensa la unitat d’Espanya en clau federal. Malgrat les discrepàncies, en Quim Pèrez (Barcelona, 1986) i l’Eudosio Gutiérrez (Palència, 1960) comparteixen l’estima pel barri i per Catalunya i són capaços, a diferència dels líders polítics que lideren ambdós governs, de compartir una estona de diàleg constructiu.

“No m’agrada l’autoritarisme. Sóc antiextrems. I, quan els extrems s’enroquen, no hi ha res a fer. El poder de la paraula és el que més funciona”. És el primer que explica l’Eudosio, ferm defensor del diàleg entre governs. Per a en Quim, el problema és “de què es vol parlar i fins on es vol parlar” i recorda: “Durant 32 anys hem tingut governs que han intentat canviar Espanya, fer-la més sensible a la seva realitat plurinacional, però no hem aconseguit gaire res”, relata citant l’exemple de la retallada de l’Estatut.

Segons en Quim el diàleg no és possible “perquè una de les parts no està en la mateixa posició de força”. L’Eudosio admet que l’actitud del Govern de Rajoy no és “acceptable” i posa en valor la tradició socialista de l’encaix entre Catalunya i Espanya. “Penso sincerament que amb un govern com el del PSOE de Zapatero no s’hagués arribat a la situació de no retorn actual”. Una consideració que en Quim nega: “Molts catalans que havien optat pel PSOE com a vot útil per evitar el triomf del PP s’han adonat que, a la pràctica, són massa semblants”.

L’Eudosio és peixater i durant una etapa de la seva vida va agafar les regnes de l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel. Viu intensament la política i els seves filles són catalanes. En Quim fa 11 anys que forma part dels Castellers del Poble-sec i ha militat en diverses associacions del barri. Des de Poble-sec per la Independència fins a l’embrió del que avui és l’Assemblea de Barri. Passats uns mesos aturat, fa poc que dóna suport en tasques de comunicació a Bona Voluntat en Acció, després de molts anys dedicat a la informàtica.

Ús partidista de la independència

Tant en Quim com l’Eudosio creuen que hi ha hagut partits que han utilitzat el procés sobiranista per fins partidistes. “El procés l’ha liderat la societat civil, després els partits polítics han recollit el guant, i evidentment, alguns se n’han aprofitat”, explica en al·lusió a CiU. Des del punt de vista de l’Eudosio, “hi ha un excés de teatralitat”, la qual cosa, a ell personalment, l’ha allunyat del debat. “M’emocionen les persones que des del sentiment de catalanitat creuen en el procés, però moltes altres s’han pujat al carro en els darrers per altres motius”. Un dels principals és, segons l’Eudosio, que “s’ha barrejat el sentiment amb la cartera”.

‘Sí’ a un referèndum vinculant

Un dels aspectes que més fereix la sensibilitat de l’Eudosio és que gent del seu entorn li qüestioni la seva condició de demòcrata pel fet de no estar d’acord amb la consulta. El comerciant insisteix, però, que sí que donaria suport a un referèndum vinculant, en el que votaria No: “No podem perdre més temps amb debats buits, cal un referèndum de debò, amb respostes clares: sí o no”. Una posició que, òbviament, comparteix en Quim: “A mi tampoc m’agradava la fórmula que s’ha acabat assumint, però la impugnació del Tribunal Constitucional ha acabat convertint el referèndum que molts no volíem en un mecanisme vàlid per qüestionar l’status quo”.

España ante la libertad, la democracia y el progreso i Catalunya, One Nation, Two States els llibres de l’Eurdosio i en Quim / J.M.

Una Catalunya independent

En Quim resumeix en una frase el motiu pel qual creu que una Catalunya independent seria millor que l’autonomia actual: “Un país petit és més controlable”, i afegeix: “Com a mínim, ja no podríem donar les culpes a Madrid”. A l’Eudosio aquesta idea l’entristeix. Recorda que moltes persones arribades d’arreu de l’estat han fet “d’ambaixadors de Catalunya a la terra dels nostres pares”. Una reflexió que en Quim comparteix: “És que no tenim cap problema amb els espanyols, ni amb els pobles que integren Espanya, el problema el tenim amb l’Estat”.

L’Eudosio, però, no confia en què en una Catalunya independent es garantissin els drets lingüístics de les persones castellanoparlants. “Tu saps quantes lleis protegeixen el castellà, la tercera llengua més important del món?”, li replica en Quim. L’ex president de comerciants creu que hi ha cert victimisme en la qüestió de llengua per part d’alguns sectors del catalanisme, mentre que en Quim li posa els exemples de les Balears i València.

S’acaba el temps. L’Eudosio treu la cartera i convida a dinar en Quim i al periodista que signa aquesta informació. La tertúlia continua al barri, on els conflictes de convivència tenen molt poc a veure amb la qüestió nacional.