Entrevista a Jaume Asens, regidor del Districte de Sants Montjuïc
Jaume Asens, en una intervenció al ple de l’Ajuntament de Barcelona / Aj. BCN
@molina_jordi / L’advocat Jaume Asens (Barcelona, 1972) és el màxim responsable del Districte des del 24 de maig passat, quan Barcelona en Comú, amb Ada Colau al capdavant, va arrabassar l’alcaldia al convergent Xavier Trias. El carrer Blai, la gestió de la convivència i el turisme, i les relacions amb el teixit associatiu del poble-sec, centren la seva primera conversa amb ZONA SEC.
Què significa per a vostè el barri del Poble-sec?
És barri viu, ple d’associacions, cooperatives i col·lectius socials amb molta activitat i dinamisme. Amb capacitat organitzativa i voluntat creativa. Un barri amb identitat obrera. El primer que em ve al cap és Serrat, fill del barri, i quan parlava dels “mil perfums, mil colors i mil cares” de Barcelona. És un barri que acull les diferències i en fa la seva la seva riquesa.
En poc temps el Poble-sec ha passat de rebre immigrants empobrits a turistes amb poder adquisitiu…
És cert que ha viscut uns temps de canvis excessius i que hem de regular. Crec que el principal repte del barri és donar treball digne als seus habitants, que els serveis socials arribin adequadament a tothom i la gestió dels espais públics més saturats i conflictius, com el carrer Blai o la plaça de Les Navas.
Estem a temps?
Sí. Barcelona té un model turístic que gaudeix de la presència de visitants molt diversos, però li falta saber cap a on va. Vam aprovar la moratòria d’establiments turístics per debatre això, precisament. I tenim en marxa l’aprovació d’un Pla d’Usos de Poble-sec i del Paral·lel per dibuixar el barri que volen els veïns.
Ha passejat pel carrer Blai darrerament? La situació demana intervencions urgents…
Tenim damunt de la taula l’aprovació de l’ordenació especial de terrasses de Blai, que va redactar el govern anterior. Ens reunirem amb veïns i comerciants per explicar les característiques i implicacions de la nova ordenació. Volem posar-la a prova i veure si funciona, obrint un procés de revisió permanent amb tots els actors implicats.
Quin marge preveuen per començar a implementar-la?
Ens donarem un any de prova. A més, amb el pla de comerç que començarem a desenvolupar aquesta tardor des del Districte, volem diversificar el comerç del barri, que no pot dependre en exclusiva del flux de turistes. Una fórmula que ens ha de permetre la convivència i el descans veïnal.
Ha tingut ocasió, ja, de trobar-se amb membres de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la Unió de Veïns. Com ha anat?
Les dues entitats tenen un gran pes en el teixit social. Estem treballant amb elles, a través de reunions periòdiques i en contacte directe amb la consellera del barri, Carolina Lòpez, que és qui està més al peu del canó. Però hi ha moltes entitats que formen el teixit social de Poble-sec. Cada cop més plural. I el nostre objectiu és tenir relació amb totes elles.
Jaume Asens, en un acte de campanya, abans de ser regidor / Sandra Lázaro
L’Assemblea de Barri, organitzada al voltant de l’Ateneu Cooperatiu La Base, tindrà igualtat de tracte?
És una part fonamental del barri. Com Som Paral·lel, Alerta Poble Sec, Babàlia, Las Electrodomèsticas, les dues cooperatives de consum agroecològic o les diferents entitats que gestionen horts i espais autogestionats. Evidentment, seran tractades amb igualtat. Volem reconèixer i posar en valor la seva tasca de teixir barri, que no sempre se’ls ha reconegut.
L’anterior regidor, Jordi Martí, va dir que vostè “seria l’aliat” dels activistes de Can Vies. Ho serà?
Vull ser l’aliat de tots els veïns i veïnes del barri, també dels qui defensen que Can Vies s’hi quedi. Can Vies no són només quatre parets. És un espai simbòlic de referència. Un espai de memòria i identitat. Cal actuar amb molta prudència.
Com ho farà?
Amb diàleg. Sense arrogància ni apriorismes. És un conflicte que genera divisió al barri. No obstant, tothom amb qui parlo té clara una cosa: no volen que es tornin a reproduir les escenes de confrontació del passat. L’actuació dels poders públics s’han de justificar per resoldre els problemes i no per crear-ne de nous.
Vostè és un dels representants del govern municipal que va anar a la Via Lliure.
Des dels vint anys que hi vaig. I en aquest any històric, a les portes d’un procés constituent, em sembla més important que mai. Al govern hi ha gent independentista o federalista, però el punt en comú és el dret a decidir. En el meu cas, m’enorgulleixo d’haver votat Sí-Sí al 9N.
Hi ha qui dubta del compromís del govern de Colau amb el procés sobiranista. Sobretot després d’evitar, amb la seva abstenció, l’entrada a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)…
El debat sobre independència no és el mateix que sobre l’entrada de l’AMI. Hi ha molts independentistes que no els hi agrada el tarannà d’aquesta associació, com la gent de la CUP de Cornellà. El govern organitzarà una consulta sobre aquesta qüestió a Barcelona. Som una candidatura municipal. No ens presentem a les eleccions autonòmiques i, de moment, com a organització, no donem suport a cap candidatura. Tenim una pluralitat interna que per nosaltres és un valor polític a defensar.