Connecta amb nosaltres

Societat

El veïnat diu prou i s’organitza per recuperar la pau a Blai

Publicat

on

Coneixem la història d’Emilio Casas, un avi de 87 anys, que seu cada matí a un piló de Blai com a protesta per la manca de bancs públics

@molina_jordi / L’Emilio Casas va néixer al número 53 de Poeta Cabanyes. Avui viu al 22 del mateix carrer. En els seus 87 anys de vida ha vist com el barri canviava, Guerra Civil inclosa. La seva dona, Francisca Soler, té la mateixa edat i viuen junts. Pràcticament no van més enllà del Paral·lel i cada cop els costa més caminar. El carrer Blai és el seu eix de referència. El carrer peatonal que havien esperat durant anys. L’edat no els ha amargat el caràcter i no tenen males paraules pels turistes. Ni pels immigrants. Toleren el soroll, tot i que consideren que és excessiu, però demanen una sola cosa: “M’agradaria poder seure al carrer Blai, sense pagar, i llegir el diari”.

En Miquel Montoliu, un altre veí, té una filla. A aquest pare de família viure a Blai li surt molt car. “M’he fet un doble vidre per aïllar el soroll i que la nena pugui dormir. Però és clar, passar tot el dia tancats no ens agrada i hi ha moments de l’any que fa calor. Total, que ens hem hagut d’instal·lar, a més a més, aire condicionat”. A més, durant molts mesos ha anat col·lacionat les denúncies que ha interposat a la Guardà Urbana. Com que no rebia resposta, un dia s’hi va apropar i les havien perdut. Els hi va portar còpia de totes les instàncies. “Al cap d’un temps van venir uns inspectors al barri un dilluns al matí, quan no hi ha soroll, i em van tractar d’exagerat”.

portada_2

Emilio Casas, veí de Blai de 87 anys, seu a un piló automàtic del carrer Blai per manca de basncs públics

El cas del Miquel o l’avi Casas no són casos aïllats. Són exemples de les molèsties quotidianes d’un carrer que, en paraules de qui va ser president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, Amadeu Quintana, “ha mort d’èxit”. L’actual cap de la Cordi, Josep Guzmán, apunta al nou Ajuntament: “Nosaltres no anirem al Paral·lel a aturar el trànsit, però no és coherent que durant el mandat anterior fessin tant de soroll i ara sigui gairebé impossible parlar amb els responsables municipals”. De fet, la queixa de Guzmán no és aïllada. La petjada de Jaume Asens al barri, de moment i segons totes les entitats, és força discreta.

El veïnat s’organitza

L’obertura de nous bars al carrer Blai després de la suspensió de llicències ha fet saltar totes les alarmes. Més encara després d’un estiu dur. Amb aquest teló de fons, veïns del barri van celebrar una reunió per abordar possibles solucions per a Blai. Una trobada, celebrada el dia 8 d’octubre a la Biblioteca Francesc Boix, on hi van assistir membres de les principals organitzacions veïnals i associatives del barri.

Entre les solucions, els veïns demanen l’aturada de noves terrasses i bars a Blai. “Hem vist com després del Pla d’Usos s’han posat almenys tres bars més. Cal una inspecció de llicències a l’entitat que les ha atorgat irregularment, l’ECA”, ens explica Thais Bonilla, vinculada a la plataforma Som Paral·lel i veïna de Blai.

Sobre les terrasses, la proposta veïnal vol que l’horari es redueixi una hora els dissabtes i divendres, és a dir, que es tanqui a les 12:00pm i no a la 1:00am com ara. I, a poder ser, a les 23h entre setmana. Una de les propostes més aplaudides durant la trobada va ser la de “Blai, zona lliure de terrasses”. Si prospera, els veïns podrien gaudir dues vegades al mes de l’eix Blai-Blesa sense les terrasses.

foto_p3_Blai

El senyor Emilio Casas, en la reunió de veïns de Blai, a la biblioteca / Saioa Baleztena

 

Pel que fa al xivarri, els veïns de Blai demanen vidres antisoroll, donant prioritat a les persones que viuen en els pisos més baixos. I van una passa més enllà. Que el cost dels vidres antisoroll i la instal·lació corri a càrrec dels mateixos bars, a través d’un augment en el preu de la terrassa per bar. I que aquesta instal·lació la faci amb una empresa instal·ladora del barri per afavorir el comerç de proximitat.

La trobada del 8 d’octubre va comptar amb la testimonial participació d’un restaurant, que es va interessar pel malestar dels veïns. L’Elisabet, de Lia den Vicius (Blai, 28), va posar en valor la trajectòria i la comprensió d’alguns comerços que sí que volen cuidar el barri, al marge de complir amb la normativa. “No podem posar tots els bars al mateix sac, no ajuda i només ens confronta. La solució ha de ser compartida”.

Amb aquesta cimera veïnal, la pilota passa ara a la teulada de l’Ajuntament, que segons fonts consultades per aquest mitjà, té previst obrir un procés participatiu per a redactar la nova ordenança de terrasses. És aviat, encara, per saber quin paper es reserva als veïns, que reclamen una “participació decisòria” en la regulació del proper any. “No ens podem oblidar de la gentrificació com a gran problemàtica del barri”, recorda Bonilla. “No és casualitat que Blai sigui una zona tan saturada quan s’està fent del Poble sec un barri de moda amb molta inversió privada”.

hotel_brummell

L’Hotel Brummel, a Nou de la Rambla

Hotels que conviden als veïns a marxar

L’hotel Brummell del carrer Nou de la Rambla ha proposat als veïns del bloc contigu una suma important de diners si abandonen el seu domicili. La proposta neix de la voluntat d’ampliar el negoci del hotel, en sintonia amb la voluntat del propietari de vendre l’edifici amb el que l’hotel comparteix paret. El personal d’aquest hotel, que fa sis mesos que és al barri, ofereix 20 mil euros a més de trobar un nou pis als veïns, que mantindrien el seu lloguer de renta antiga.

En una visita de ZONA SEC a aquest hotel, el personal de recepció assegura voler actuar “amb transparència” davant el veïnat, conscients del moment delicat que viu el barri en relació a l’impacte turístic. A més, apunta que hi ha una plaga de paràsits a l’edifici que volen comprar, motiu pel qual, entenen, que els inquilins haurien d’acceptar l’oferta. Entre les tres famílies que hi viuen, de moment, hi ha diferents opinions. “Això és casa meva i jo no em moc d’aquí”, explica un veí a aquest diari, que prefereix guardar l’anonimat.

Continua llegint

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024