Verónica Blume, model i impulsora del centre de ioga The Garage
Verónica Blume, al seu centre de ioga recentment inaugurat al Poble-sec / J.M.
@molina_jordi / De pare alemany i mare uruguaiana, Verónica Blume (Waldshut, 1977) va créixer a Barcelona abans de convertir-se en una de les top models més populars d’Espanya durant els 90. La seva melena rossa i els seus sensuals ulls blaus expliquen part d’un èxit que sempre ha mantingut aliè del món més groc. Avui dirigeix The Garage (Carrer Magalhães, 2) el seu centre de ioga ubicat al Poble-sec.
“Per estar bé amb un mateix cal estar bé per dins i per fora”, se sol dir. Vostè ha seguit el refrany fil per randa: estat model i ara té un centre de ioga…
És una d’aquelles frases que semblen un tòpic, però sempre hi sol haver una raó per la qual existeixen els clixés. I, en aquest cas, no podria ser més encertat. Tinc comprovat que, quan un es cuida per dins i per fora, l’experiència de viure es gestiona amb molta més fluïdesa. Tenim un poder molt més gran del que ens pensem sobre la realitat.
Per què un centre de ioga al Poble-sec?
¿I per què no? Em vaig enamorar d’aquest garatge que avui és The Garage. Crec que el Poble-sec és un barri que està vivint un moment d’expansió important, però que segueix sent autèntic. Encara m’estic integrant, però pel poc temps que porto aquí, crec que els veïns són respectuosos i curiosos: ens visiten, treuen el cap, pregunten…
Què trobem a The Garage?
El Ioga és una de les nostres activitats principals, però a The Garage hi caben molt més coses. No ens lliguem a cap estil determinat, pensem que hi ha un ioga per a cada individu. Fem des de sessions personalitzades fins a workshops, passant per exposicions i esdeveniments.
¿Després d’anys de llums i focus, què suposa per a vostè aquest centre?
És molt més que una feina. Quan vaig ser mare, per exemple, no volia que el meu fill estigués gaires hores sense mi o amb una cangur. Ara em passa el mateix, no vull obrir un centre amb el meu nom i no ser-hi al cent per cent. Aquest projecte ha envaït la meva vida d’una manera nova, diferent, obrint-me a una nova dimensió de ritme frenètic, reunions, pressupostos, i decisions… moltes decisions!. Estic coneixent una altra perspectiva del món laboral, en la qual sóc molt més partícip de tot procés.
Blume posa per a Zona Sec / J.M,
I com ho porta?
Molt bé! Com a model hi havia un estrès important, però més personal, més relacionat amb una inestabilitat constant o amb la imatge. Ara és diferent, és més madur, més estable i molt més racional.
L’estrès… Anem massa estressats?
Diria que l’estrès és el mal més comú de la nostra era. Com totes les emocions, es manifesta en el pla físic, també. A alguns se’ns carreguen les espatlles, altres es desconnecten del seu món emocional i es perden en un espiral… Hem de cuidar les nostres emocions i això és part del que fem aquí.
El Poble-sec ha rebut darrerament l’impacte del turisme, no sempre sostenible. Vostè que hi entén del tema… Creu que li fa falta més pau interior?
El Poble-sec és un barri que coneixia poc, però que en poc temps m’ha conquistat totalment. Passejo pels seus carrers i, sí, sento pau interior. Hem de pensar que és un racó de Barcelona privilegiat, un lloc obert a la muntanya i al mar, on es respira un bon aire i on hi ha tradició i valors familiars… El problema del turisme no sostenible ens afecta com a veïns i afecta a tota la ciutat, Poble-sec inclòs, però crec que encara continua sent una joia molt ben conservada.
Quins riscos té la carrera d’una model quan arriba als 40?
Als 40?! Els riscos per a la carrera d’una model comencen als 25 anys! És una carrera que sol ser curta i intensa. És un ritme frenètic i una metxa que es crema ràpid. Amb 40 pots continuar fent algun treball, però és estrany que sigui l’activitat principal …
I en el teu cas?
Em considero molt afortunada de continuar treballant en el món de la moda de forma puntual. Quan una dona madura sap millor qui és. En el meu cas això es tradueix en què gaudeixo molt més dels treballs que em surten i dels reptes que abordo.
Què pensa quan s’associa una certa frivolitat a les models?
Doncs que som dones normals i corrents. Sí que hi pot haver casos en predomini aquesta frivolitat, però hi ha de tot. Segur que si anem a una oficina qualsevol, ens trobarem a gent més i menys culta. En el meu cas, he intentat mantenir una trajectòria coherent, allunyada del soroll de la premsa rosa. Fa molts anys que escric sobre benestar, i ja fa 13 anys que em vaig formar com a professora de ioga.