Connecta amb nosaltres

Societat

La lluita transsexual

Publicat

on

La majoria d’adolescents transsexuals pateixen assetjament a l’escola. Les traves administratives i mèdiques els impedeixen gaudir d’una situació d’igualtat.

@Pruna_ana / Durant els últims mesos l’homofòbia i la transfòbia han esdevingut temes que, per tristos motius, estan a l’ordre del dia. Tot just comencem a ser conscients que la intolerància és un problema que mata, tal com s’ha demostrat amb el cas del recentment desaparegut Alan, però com a societat encara queda molt camí per recórrer fins aconseguir normalitzar la relació amb les persones que ja no conviuen amb el gènere que els va ser imposat al néixer.

Transfòbia 2

La mort de l’Alan ha generat una onada de solidaritat entre la comunitat educativa

ZONA SEC ha tingut l’oportunitat de parlar amb en Teo i l’Erik, dos nois transsexuals del barri que han volgut compartir amb nosaltres les seves preocupacions i els seus punts de vista sobre la situació actual de les persones transgènere. El concepte de transfòbia inclou molts tipus de discriminació: sovint no és necessari que una persona transsexual sigui explícitament vexada per saber que es troba en una situació d’inferioritat a nivell de tracte i d’oportunitats. Començant per l’escola, on encara avui en dia la majoria d’infants que no encaixen amb els estereotips de gènere pateixen episodis d’assetjament: “Cada dia passen coses molt greus a les escoles, l’índex de suïcidis d’adolescents trans i homosexuals és molt més gran que el d’adolescents heterosexuals”, lamenta l’Erik. En Teo afegeix: “L’assetjament té lloc perquè la societat ho legitima, perquè hi ha una idea de normalitat i anormalitat que situa les persones en relacions de poder”.

L’educació, la millor eina 

Ampliar el concepte de normalitat és, doncs, una de les tasques pendents especialment a les escoles, on tenen lloc la majoria de casos d’assetjament a infants i adolescents trans. La Cooperativa Fil a l’Agulla, que treballa al districte, organitza tallers i xerrades a les escoles per explicar què és ser transsexual. La Sara Carro, una de les integrants de Fil a l’Agulla alerta de les conductes d’intolerància que ja des de ben petits segueixen els nens: “El nivell d’homofòbia i transfòbia a les escoles i instituts de Catalunya és altíssim. Quan parlem d’homosexualitat les reaccions són molt fortes: nens que tenen ganes de vomitar, que se’n riuen, que criden… A l’institut la gent pateix molt per la seva expressió de gènere.”

Una de les tasques de la cooperativa consisteix en observar les dinàmiques a classe i adaptar els tallers segons els resultats: “Observem que moltes vegades les persones que estan més marginades en una aula són les que no responen a l’estereotip de noi o de noia”. Amb les famílies dels alumnes també fan sessions sobre els jocs i les joguines que posen a l’abast dels fills i sobre la importància d’acompanyar-los en els seus gustos des de petits, sent conscients que hi ha un condicionament exterior molt fort.

Algunes escoles, han començat a incorporar xerrades informatives per pares i alumnes sobre la transsexualitat, per evitar episodis d’assetjament. L’escola Magòria del Poble-sec és una d’elles, en Jaime González n’és el director: “Un nen de l’escola va fer la transició i, d’acord amb la seva família i diversos especialistes, ens va semblar convenient informar la resta del col·lectiu escolar sobre transsexualitat”. González es mostra satisfet amb la resposta de les famílies però afegeix que “els pares i els alumnes no tenen prou informació sobre el tema però això no és una causa per a què la conseqüència sigui el rebuig cap a la persona trans’’.

Sobre aquesta qüestió, en Teo es mostra especialment crític: “Sovint no és manca d’informació sinó una qüestió de manca de voluntat. La gent discrimina perquè vivim en una societat profundament binària, masclista i totalment travessada per les relacions de poder”, diu.

Continua llegint

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024