Poble-sec per la independència / El poble català, un poble solidari
De fet, si fóssim una societat justa l’Estat del Benestar no hauria d’existir, s’hauria de donar per fet. Tothom hauria de tenir les necessitats bàsiques cobertes. Però sabem, i no són pocs els qui ho pateixen, que això no és així. La desigualtat social i la pobresa han estat conseqüència de la crisi? O han estat els seus detonants? L’opinió d’alguns sociòlegs és, que en època de crisi, la desigualtat social i la pobresa són els detonants de la crisi, impedint-ne el creixement econòmic. Però el cert és que cada cop la desigualtat social es fa més visible i la sortida de la crisi més invisible.
És l’Administració qui representa que ha de defensar els interessos dels ciutadans i evitar l’escissió social. Cert és que cada país i a cada legislatura se li dóna importància a serveis socials diferents: uns aposten més per l’educació o la sanitat, d’altres per evitar l’exclusió social i la desigualtat. Però, en termes generals, l’Estat del Benestar hauria de saber combinar la prestació de serveis no lucratius, de defensar els drets socials i canalitzar el voluntariat i el compromís social a fi d’evitar l’exclusió social.
En època de crisi, aquests serveis trontollen. Apareixen els dubtes de si només se n’hauria de fer càrrec l’Administració. Hi ha corrents polítics que defensen que els fons públics no són suficients i que l’Estat del Benestar s’ha de reinventar. A Catalunya ho hem fet, sempre s’ha fet. Som un poble solidari i hem sabut refermar el Tercer Sector.
Però l’Administració catalana flaqueja, no només per ideologies polítiques, sinó per l’extorsió de l’Administració de l’Estat. Els diners destinats a aquesta partida i provinents de l’Estat Espanyol, no sempre arriben. Hi ha hagut períodes en que no s’ha pogut pagar el deute amb les farmàcies, no s’han pogut pagar les residències d’avis, no hi hagut prou per a les beques menjador…
Ara tenim una opció: lluitar perquè els diners que nosaltres generem es quedin a casa nostra, i exigir que la major despesa en els pressupostos anuals sigui per a la defensa dels drets socials. Però us podeu preguntar, això també es pot intentar amb el Govern espanyol? Segur? Després de tot el que hem vist i sentit, i de qui governa encara ara a Espanya? No canviaran, no ens enganyem. A Catalunya sí estem canviant. Una molt gran majoria de catalans ens hem posat d’acord en què volem un nou país, estem canviant la manera de fer política, ens manifestem perquè se’ns escolti i se’ns escolta. I així ho hem de continuar fent, ara i quan siguem una República, perquè en el nou Estat es respectaran els drets dels ciutadans, i prou que lluitarem per mantenir un Estat del Benestar digne i just.