Connecta amb nosaltres

Cultura

10 plans per no avorrir-se a l’agost

El mes de l’exili al mar i a la muntanya passa factura a les sales d’espectacles, les quals aprofiten per abaixar la persiana abans d’arrencar la nova temporada

Publicat

on

Colom / Lali Masriera - Flickr

Tot i que a les xarxes socials sembla que tothom ha marxat de vacances a alguna platja paradisíaca o al cim de qualsevol muntanya màgica, la realitat no acostuma a ser exactament aquesta i moltes famílies opten per marxar alguna setmana al poble o, directament, per quedar-se a casa, al barri, a la ciutat… Al cap i a la fi, el difícil context econòmic en què es troben moltes famílies no només es fa notar a la butxaca del gener, el febrer o el març; agost també pot ser un mes força complicat i difícil pel que fa a l’economia domèstica. Aquesta és excusa per quedar-se a casa? Des del ZONA SEC estem convençuts que no. Per aquest motiu hem cercat 10 plans perquè qualsevol pugui fer-los durant aquesta segona quinzena del mes d’agost per menys de 15 euros:

1. Pujar a l’estàtua de Colom

Ni apunta a Amèrica, ni està tancada com molts creuen. El símbol del final de les Rambles de Barcelona porta plantat a les portes del mar des de l’Exposició Universal de 1888, però la realitat és que molt pocs veïns i veïnes han pujat al seu mirador. Per només 6 euros es pot pujar en ascensor als seus 60 metres d’alçada i veure la ciutat des d’un skyline diferent dels que es guarden a la retina. De fet, també resulta curiós saber que a la tornada d’Amèrica Colom va escollir el port de Barcelona per desembarcar. Segons assenyalen els historiadors, el navegant va trobar-se a la ciutat amb els Reis Catòlics l’any 1493 per explicar-los què havia vist en el Nou Món. El cas, però, és que ell va morir sense saber que havia descobert les Amèriques (sempre creia haver descobert una nova ruta a les Índies).

2. Museu Marítim de Barcelona

Sí, potser aquesta instal·lació situada als peus de l’estàtua de Colom no és cap novetat per als seus veïns i veïnes. Fa dècades que el Museu Marítim està a les Drassanes, oi? Si més no, el que té ara els dies comptats és l’exposició temporal Vaixells: arquitectura al mar que allotja la Grada Major de la nau 4. En aquesta, el fil conductor són els arquitectes que van haver de dissenyar vaixells com a encàrrec dels seus clients o per simple afició. Obres nàutiques curioses que es poden veure sobre plànols, fotografies i maquetes fins al dia 2 de setembre, per 10 euros.

3. Teatre Apolo

Pocs metres més amunt del Paral·lel ens trobarem amb una de les poques sales d’espectacles que aquest agost no penja el cartell de tancat per vacances. El teló del Teatre Apolo continuarà pujant i baixant al ritme del Cabaret Tropicana, el qual ha tornat a Barcelona després de 26 anys. Al cap i a la fi, la proposta musical podria emular un si tu no vas a Cuba, Cuba et ve a tu. Més enllà de poder gaudir de l’aire condicionat de la sala, els espectadors faran un recorregut per la història de la música de l’illa acompanyats per la cinquantena d’artistes que ompliran de llum i color la sala al llarg de tot el mes d’agost, des de 14 euros.

4. Espai Bombers

Si les anteriors propostes no acaben de fer el pes al cercle familiar, sempre hi haurà l’alternativa tradicional (però no per això menys vàlida) de visitar l’antic Parc de Bombers del Poble-sec. El que va ser un palau de l’Exposició Internacional del 1929 allotja aquests dies la nova exposició temporal Els bombers i les bombes a vapor. 1826-1920, on es mostra com va arribar l’energia a vapor a la ciutat i com aquesta va suposar una revolució tecnològica en la feina del Cos de Bombers de Barcelona. No pots visitar-la a l’agost? No passa res, perquè aquesta mostra estarà oberta fins al 31 d’octubre. L’entrada general els dissabtes i diumenges és de 2,50 euros.

5. MNAC

Clàssic entre els clàssics, també és cert que el Museu Nacional d’Art de Catalunya no és precisament gaire visitat pels locals (com passa amb la majoria de museus). Tot i això, l’edifici acull fins al 14 d’octubre una atractiva exposició de primera divisió, la qual es pot visitar per 8 euros: Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol. En aquesta retrospectiva, l’espectador podrà conèixer des de la intimitat de Salvador Dalí a la seva parella: Gala. Nascuda en una família d’intel·lectuals de Kazan (Rússia), va viure la seva infantesa a Moscou, mentre que anys més tard viuria a Suïssa i París, on començaria a trobar-se amb els membres del moviment surrealista. Al geni del Cap de Creus, però, no el coneixeria fins al 1929 en una visita a Cadaqués.

L’exposició explora la vida d’aquesta dona enigmàtica i intuïtiva, qui no només va ser musa i protagonista d’algunes de les pintures de Dalí. Ella mateixa va iniciar una cooperació artística amb el reconegut personatge, que va significar l’autoria compartida d’algunes obres.

Salvador Dalí. Gala Placidia. Galatea de las esferas, 1952. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2018

Salvador Dalí. Gala Placidia. Galatea de las esferas, 1952. Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres © Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, VEGAP, Barcelona, 2018

6. Piscines Bernat Picornell

L’aigua de tantíssims esdeveniments internacionals també és l’aigua que gaudeixen els veïns i veïnes tant a l’hivern com a l’estiu. Si més no, el que pot resultar més interessant, ara a l’agost, és provar noves experiències (si mai s’han fet ja). Com ara? Doncs no es tracta de prendre un mojito des de l’hamaca, sinó de deixar-se el banyador a casa i ficar-se a l’aigua com es va arribar al món. En aquest sentit, destacar que l’horari nudista de la piscina és de 21 a 23 hores (només dissabtes) i que els 6,55 euros també donen accés a la sauna, l’hidromassatge i el bany de vapor.

7. Poble Espanyol

El cine a l’aire lliure agrada, però encara agrada més si és en un recinte com el Poble Espanyol i amb projeccions del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i l’In-Edit (el festival internacional de documental musical de Barcelona). Tot i que ara ja queden programades unes poques sessions, continua sent una oportunitat poder gaudir de tots dos esdeveniments culturals des de pocs metres de casa i per només 7 euros.

Al Castell de Montjuïc, 3 en 1

Per aquells que no volen donar gaires voltes al llarg del dia i busquen un únic espai des d’on fer tot un plegat d’activitats, el Castell de Montjuïc és una aposta segura:

8. Ferrer i Guàrdia

El que abans era un museu dedicat a l’esfera militar, aquest estiu acull una exposició sobre una de les figures més rellevants de l’ensenyament de principis del segle XX. La Revolució pedagògica de Ferrer i Guàrdia mostra els objectius, els principis, la repercussió i l’abast de la gran obra de Ferrer i Guàrdia: l’Escola Moderna.

9. Miquel Gonzalez

En paral·lel a Ferrer i Guàrdia, el castell també presenta l’exposició fotogràfica Memòria Perduda del fotògraf barceloní Miquel Gonzalez. L’autor ha recorregut la península ibèrica capturant amb la seva càmera les ubicacions de fosses comunes de la guerra civil espanyola, les zones on es van produir les atrocitats del conflicte bèl·lic i els indrets que encara no han estat excavats o commemorats. De fet, s’ha de destacar que molts d’aquests punts es van perdre i van restar ocults sota noves carreteres o edificis, o simplement van desaparèixer sense deixar cap rastre o senyal.

10. Cicle Vespres d’Estiu

Tot i que només queden dos diumenges per gaudir de la bona música dels vespres al castell, aquests no s’haurien de desaprofitar. Pel proper diumenge 19 d’agost està programat el concert de Mercè de la Fuente i pel 26 el d’Scaramouche. En aquest sentit, recordar que l’activitat i l’accés al Castell són gratuïts a partir de les 15 hores dels diumenges i que l’equipament municipal ofereix servei de bus llançadora gratuït a partir de les 21.30 hores.

Fotografia principal | Colom / Lali Masriera – Flickr

Cultura

L’escena musical es revifa a El Molino i Paral·lel 62

Publicat

on

El Poble-sec és, sens dubte, un epicentre de l’activitat musical de Barcelona amb El Molino i la sala Paral·lel 62 (antiga BARTS) com a protagonistes. El primer, reobert no fa ni una setmana (amb una oferta que combina música, gastronomia i còctels), presenta una oferta d’artistes internacionals que abasten des del jazz fins al flamenc, amb alguns dels noms més destacats de l’escena actual.

Entre l’extensa programació de la mítica sala, destaca el concert del 8 de novembre, en el qual el saxofonista de Nova Orleans Donald Harrison buscarà transformar l’espai en un club de jazz de la seva terra natal. En paral·lel, la llegenda del jazz Eliane Elias actuarà els dies 9 i 10 de novembre.

El 17 de novembre arribarà el trompetista Keyon Harrold, reconegut per la seva fusió de jazz, soul i afrobeat, mentre que els germans Hernández, de ‘Maestro Espada’, portaran el folklore de la seva terra el 21 de novembre.

La cantautora Mayte Martín farà un homenatge al passat i un agraïment al flamenc el 23 de novembre, i el 24 de novembre la saxofonista Lakecia Benjamin revisitarà el seu àlbum ‘Phoenix’. El 5 de desembre serà el torn del Lluc Casares Sextet, amb un repertori jazzístic influenciat pels grans mestres que el van inspirar.

A banda d’aquests concerts, ‘El Molino’ comptarà amb espectacles de stand-up, o monòlegs en viu, per tal d’oferir propostes per a tota classe de públic i convertir-se en la referència del gènere.

Paral·lel 62

Pel que fa a la sala Paral·lel 62, aquesta tornarà a programar per onzena vegada El Petit Príncep (a partir del 5 de desembre). A més, el Festival de Jazz de Barcelona portarà Shabaka aquest 30 d’octubre, i la multiinstrumentista MARO visitarà l’espai el 10 de novembre, en un concert que serà l’última oportunitat de veure-la amb els guitarristes Pau Figueres i Darío Barroso. •

Continua llegint

Cultura

MiróMatisse: més enllà de les imatges

La Fundació Joan Miró presenta, fins al febrer de 2025, aquesta exposició amb la col·laboració del Musée Matisse de Niça

Publicat

on

Per

L’exposició MiróMatisse: més enllà de les imatges arriba per desafiar clixés i posar de manifest les profundes connexions entre dos grans artistes, Henri Matisse i Joan Miró. Encara que pertanyen a generacions diferents –Matisse va néixer el 1869 i Miró el 1893– i estan associats amb moviments artístics diversos com el fauvisme i el surrealisme, respectivament, la mostra revela les relacions constructives entre les seves obres i concepcions de l’art.
Aquesta exposició, a la Fundació Miró, no només es basa en la biografia dels artistes, sinó que explora com van influir-se mútuament a través de les seves crítiques a la tradició de les imatges a Occident. Més enllà d’allò superficial, l’exposició busca analitzar moments decisius en què les influències van ser especialment productives, com el pensament del fauvisme en Miró a finals de la dècada del 1910 i l’estímul que les obres de Miró van aportar a Matisse a mitjan anys trenta. Finalment, MiróMatisse: més enllà de les imatges compararà les pràctiques compartides dels dos artistes, incloent llibres il·lustrats i grans composicions monumentals, culminant en una confrontació final entre les seves obres més significatives, que posen de manifest el seu llegat artístic. L’exposició és una oportunitat per redescobrir i reevaluar el treball d’aquests dos mestres de l’art modern.

Continua llegint

Cultura

Un psicòleg enamorat

L’escriptor i psicòleg Ismael Clavero ens ha enviat un conte on ens parla del poder de les dedicatòries als llibres…

Publicat

on

Per

Algun diumenge, passejant per les parades del mercat de llibres de segona mà, a Sant Antoni, m’he topat amb la meva obra: Viure en parella. Una guia imprescindible. D’entrada m’empipa que el lector s’hagi desfet per quatre cèntims d’un títol que tant em va costar d’escriure. Però després, com a bon psicòleg especialista en el món de la parella, no puc estar-me de tafanejar si hi ha anotacions als marges o alguna dedicatòria d’amor a la primera plana. Poc em podia imaginar trobar-me la meva de pròpia:
Per a tu, Pep,
a qui més estimo.   
Per sempre junts.
Emili
És l’exemplar que havia regalat a qui, fins fa quatre dies, era el meu company de vida.
–Quan li han portat aquest llibre?– he inquirit al venedor, un paio ventrut amb els botons de sota la camisa descordats.
–Fa una estona. Me l’ha dut un noi escanyolit i una mica malgirbat.
El Pep, no hi ha dubte.
Quan l’home s’ha tombat per atendre altres clients, he amagat la meva obra sota l’americana i m’he esvanit silenciós, com un gat afamat. Instintivament, m’he dirigit cap on ha estat casa meva, a prop d’El Molino, on he viscut cinc anys amb el Pep. L’he caçat al portal en plena mudança, ajudat per un nano de rínxols rossos deu anys més jove que jo. Traïdor!
Quan han pujat a buscar més paquets, m’he apropat al portal i he entaforat el llibre dins el camal d’uns texans que sobresortien d’una de les capses. Abans, hi he afegit una renovada dedicatòria a sota de l’antiga: Cabró!
Passada una estona, mentre dinava a casa els pares, se m’ha dibuixat un somriure venjatiu al rostre, imaginant la cara del Pep quan es retrobi amb la meva obra una altra vegada.
Al següent diumenge el maleït llibre tornava a estar a la mateixa parada de Sant Antoni. Aquest cop, el llibreter revingut no m’ha tret l’ull de sobre i he hagut d’afluixar quinze euros per endur-me’l. Seguidament, m’he assegut en un banc, absent. Un transeünt m’ha preguntat si em trobava bé. No he respost.
Dilluns al matí, abans d’obrir el meu consultori, he anat a l’oficina de correus per reenviar el llibre a l’única adreça que em queda del Pep: l’institut on fa de mestre.
Diumenge, no m’he pogut estar de tornar a Sant Antoni i tan bon punt el llibreter m’ha vist venir de lluny, m’ha cridat agitant el llibre amb el braç.
–Senyor Emili, aquí!– Els ulls li brillaven.
Com és que sap qui soc? Haurà guipat la fotografia de la contraportada?
Al ja cèlebre full de dedicatòries n’hi consta una nova del Pep: hola, seràs capaç de deixar-me en pau?
En exhibir tres bitllets de cinc, el paradista m’ha fet que no amb l’índex:
–Són cent vint-i-cinc. Els llibres amb història augmenten el seu valor…
–Em pren per ximple?
Ara mateix, i havent fet auto-teràpia, estic centrat en la redacció del meu segon llibre: Decàleg per tancar una relació de parella satisfactòriament. Però una obsessió malaltissa comença a pertorbar-me les nits d’insomni: enviar el nou manuscrit quan l’hagi enllestit a ja sabeu qui.
ISMAEL CLAVERO (www.enequilibri.net)

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024