Qui signa el present article porta més de 15 anys com a activista sociocultural i ha presentat propostes sobre música en directe als locals a tots els equips de govern,  des de Jordi Hereu fins Ada Colau.

Jordi Hereu va ser el primer en donar un primer gir a l’aixeta de la música viva, ja que la seva modificació de l’Ordenança del 2009 va permetre poder organitzar concerts als bars musicals com si fossin sales de festes o discoteques. L’Ajuntament de Trias no va voler entrar en aquesta qüestió, malgrat que des de la Plataforma Aturem el Paral·lel i després Som Paral·lel ja instàvem a avançar.

Finalment, l’Ajuntament d’Ada Colau ha fet una relectura de la Circular del 2016 que va eixamplar les possibilitats de fer música en directe a tots els bars, no únicament als musicals, i finalment la nova Ordenança ha estat aprovada per unanimitat pel ple municipal del 3 de maig i publicada al BOP el 14 de maig de 2019 on es creen els Espais de Cultura Viva.

Un treball continuat

Des de la Plataforma Música Viva Paral·lel i ara de Barcelona, hem fet interlocució directa amb l’ICUB al llarg de tota la legislatura. El punt de partida és el lema “Si no molestem, toquem”. Aquest seria l’ideal, no haver de rendir comptes si no hi ha queixes de l’activitat musical. L’administració local entén que com a fet regulat, l’única opció és millorar el text, cosa que ha aconseguit, encara que no sigui la panacea que volíem, ja que obliga a invertir.

A l’immediat horitzó la pregunta és: I això com s’implementa? De moment, ningú ho sap ja que en el cas de tota norma sempre calen mesures procedimentals que ni tècnics municipals de Llicències dels Districtes i tècnics privats de les ECA’s coneixen. Per tant, estarem a l’espera.

Recomanacions i altres opcions

A hores d’ara cal recomanar a tot bar, galeria, botiga o associació amb vocació d’organitzar concerts en directe, representacions teatrals, xerrades… que sol·liciti, d’entrada, formar part de la categoria de concert en acústic que no comporta cap requeriment i començar a valorar l’opció d’organitzar concerts en semiacústic o semiamplificat. Certament els requeriments han abaixat 5 decibels, detall no intrascendent, que permet la realització d’estudis sonomètrics amb un potencial de fins a 90 decibels. A més, caldrà un limitador de so connectat a un instrument i doble porta. 5.000 euros? La contraprestació és formar part d’un catàleg de locals que serà promocionat i l’esperada seguretat jurídica.

Una altra opció, sense requeriments i amb música amplificada, és demanar permisos als districtes com en el cas del Dia de la Música a Sant Antoni. No hem parlat dels músics i cal dir que esperem bones pràctiques contractuals dels bars i subvencions en matèria de seguretat social per les administracions.

TONI OLLER CASTELLÓ