Connecta amb nosaltres

Entitats

Opinió / Ada Colau: 30 dies i un decret, per Sergi Sarri

Publicat

on

@SergiSarri / Hem guanyat, i ara què? Això és el que es devien preguntar molts dels regidors electes de Barcelona en Comú el dia 25 de maig després d’una victòria electoral per la mínima. Ada Colau i Barcelona en Comú, estaven mentalitzats per a fer oposició quatre anys. Però ho estaven per a governar?

Els primers cent dies d’un govern són claus per imprimir a la retina de la gent quina és la política que es seguirà en el mandat que ve. I també ho són per entreveure el tarannà i les formes del nou govern. El govern d’Ada Colau ho té molt clar i no ha parat de fer gestos vers els seus votants perquè es noti que ara qui mana és ella.

El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, amb el conseller tècnic, Sergi Sarri

El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, amb el conseller tècnic, Sergi Sarri

De moment ja hem vist que sap agafar el metro, no com el President Montilla que no sabia ni com posar el tiquet. Amb tres fotògrafs al voltant, però ho hem vist. Hem vist com intentava aturar uns desnonaments que l’administració Trias ja havia gestionat per a què no es produïssin. Un gest obligat que havia de fer fos com fos després de la seva trajectòria a la PAH. Hem vist com feia caure de l’agenda sine die uns possibles JJOO d’Hivern de Barcelona amb el Pirineu, de forma unilateral. Hem vist com es desdeia d’un suport acordat i signat per l’administració anterior per a una trobada del Parlament Cultural Europeu. També unilateralment. Hem vist com feia retirar l’Ajuntament d’una acusació contra dos joves estudiants que suposadament havien protagonitzat disturbis en el marc d’una manifestació. Una acció lògica i promesa en campanya. Hem vist com es dictava un decret per a suspendre durant un mínim d’un any les noves llicències de qualssevol tipus d’allotjaments turístics, per explicar que s’inicia la redacció d’una nova regulació de ciutat. Sense cap estudi presentat que justifiqui la suspensió total a arreu ni cap impacte del cost que pot tenir pels barcelonins en milions d’euros no permetre que projectes en tràmit vegin la llum. I finalment veiem amb incertesa la continuïtat del Mobile World Congress tot i els gestos de l’Ajuntament en funcions i entrant per a què es mantingui el certamen. El seu ús bel·ligerant en campanya serà difícil d’esborrar, però pel bé de Barcelona esperem que quedi com una anècdota de mal gust.

Sap greu veure doncs com Ada Colau en aquests primers trenta dies de govern encarna l’essència americana del “Primer disparo i després pregunto” al més pur estil hollywoodià. El problema rau en què l’alcaldessa sap que tot i ser minoria a la plaça Sant Jaume té la majoria de la ciutadania organitzada al seu costat. I d’aquí aquest despit que em sobra en certes afirmacions com ara la que dedica a les entitats bancàries: “Els he fet venir a l’Ajuntament”. No cal ni és bo presumir de l’autoritat que la ciutadania t’ha concedit. I no crec que aquesta actitud que tan fa trempar al seu votant sigui la més adequada per a un govern que hauria de pretendre governar per i amb tothom.

Trenta dies de govern i un decret, i la pregunta que ens hauríem de fer és la següent: si Barcelona en Comú estant a 10 regidors de la majoria absoluta en comptes de llaurar els valors del diàleg i el pacte governa com si no hi hagués oposició, com seria capaç d’actuar amb la majoria absoluta? La ciutat no vol ni ha de permetre minories absolutistes.

Ada Colau serà també la meva alcaldessa els propers quatre anys. I és per això que tot i que no compartim projecte, vull que es guanyi el meu respecte. Cal que foragiti d’una vegada aquesta pressa per marcar paquet i consensuï amb la majoria de Grups Municipals les polítiques que vol dur a terme. I cal que entengui que la ideologia no pot passar per sistema per davant les oportunitats de la ciutat. Diàleg i consens. Si ho vol, encara hi és a temps.

Sergi Sarri, consller Tècnic del Districte de Sants-Montjuïc durant el darrer mandat i Coordinador Territorial de Barcelona Ciutat de la Joventut Nacionalista de Catalunya.

Continua llegint

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024