@pruna_ana / Tots dos són periodistes. Ell, Ferran Baile (Barcelona, 1950) ha treballat durant molts anys com especialista en teatre infantil a diversos mitjans de comunicació. Ella, Sonia Garcia (Puebla, Mèxic, 1965) era directora del diari de Xalapa, la capital de l’estat de Veracruz. Des de fa gairebé 15 anys són al capdavant de la Bibliomusicineteca, una associació cultural del Poble-sec que farà les delícies dels amants del cinema, la música i la literatura. Un espai necessari que avui descobrim una miqueta més. 

Quin és l’esperit de la Bibliomusicineteca?

F: La Biblio és una plataforma oberta d’activitats relacionades amb els llibres, la música, el cinema i les arts escèniques. Amb un esperit multicultural i plurigeneracional. Està obert també a tallers, sempre i quan no marquin una ideologia determinada. Volem obrir finestres de coneixement.

Un espai que neix a partir de la biblioteca del teu pare, Ferran.

F: El meu pare va comprar aquests locals als 80. Ho va arreglar i ho tenia com una biblioteca personal. Ara hi ha llibres d’ell, meus i donacions que han anat arribant. El meu pare em va deixar  un fons bibliogràfic de gairebé vint mil llibres. I se’ls llegia. Ell deia que els llibres eren un material noble i que sempre tindrien un valor.

Com es converteix aquest espai en l’Associació Cultural que és avui?

F: El meu pare mor al 2000 i al 2001 ja començo a buscar gent que m’ajudi a convertir els locals en una Associació cultural. La Bibliomusicineteca es va obrir el 2004 i aquell any ja es comencen a fer activitats.

I tu, Sonia, com entres a formar part de la ‘Biblio’?

S: Jo era periodista a Mèxic i vaig venir a Barcelona a treballar al Periódico de Catalunya. Vaig conèixer el Ferran al Periódico i quan vaig veure el local vaig quedar meravellada i vaig pensar que podia donar un servei social important i que representava aquella idea que tots tenim de tenir un espai pels nostres gustos, pel nostre plaer.

Parleu-me del cinefòrum, una de les activitats amb millor acollida de la Biblio.

F i S: Ens agrada recuperar documents, donar a conèixer el cinema mexicà clàssic popular però també pel·lícules que encara no s’han estrenat aquí. També passem cinema rodat a Barcelona i estem buscant imatges rodades a Montjuïc i al Poble-sec. Aviat començarem un cicle sobre cinema del Paral·lel que s’inicia amb La Venenosa, una pel·lícula de la Raquel Meller als anys 20.

La Sonia i en Ferran al plató de la Bibliomusicineteca

“La ‘Biblio’ representa aquella idea que tots tenim de tenir un espai pels nostres gustos, pel nostre plaer.”

 

Alguna novetat de cara als propers mesos?

F: Ara preparem el que serà el Centre de Documentació de les Arts Escèniques Lux Teatrale. Recull tota la documentació que he anat guardant i documentant en els quasi quaranta anys de treball informatiu a la premsa escrita i a la televisió, centrat principalment en els espectacles per a nois i noies i les representacions de Pastorets i Pessebres Vivents.

Teniu relació amb altres espais culturals del barri?

F i S: Sí, hem fet varies coses conjuntes, des de treballar amb el Centre Cultural Albareda en un acte dedicat a Serrat, fins a col·laborar fent exposicions amb el Kasbah, amb la Vilella, amb el grup vocal SoundDreamers i ara estem parlant amb l’Abirradero per fer alguna cosa plegats. També oferim l’espai de la Biblio per a grups de teatre i artistes varis per assajar.

També teniu una relació constant amb països llatinoamericans, sobretot amb Mèxic.

S: Col·laborem amb el centre cultural El Tecolote, a Mèxic. Recolzem els joves d’Arcelia, Guerrero, a través d’una beca per estar aquí un mes. Allò és terreny narco i els joves treballen a través de la música, les arts escèniques i la cultura popular per, si més no, tenir una altra finestra. La persona passa aquí un mes i després torna a El Tecolote a impartir els coneixements que ha après als nois que treballen allà.

Quines activitats tenen més acollida a la ‘Biblio’?

F i S: El cinema, els tallers… Però sobretot els Altares de Muerte, que serveixen per donar a conèixer aquesta visió lúdica que tenen els mexicans de la mort. També tenen molt bona acollida el Club del Espejo, el de la Òpera i el de la Tertúlia.

En Ferran i la Sonia amb dos cartells de Celso Arrieta

Com funcioneu a nivell econòmic?

F i S: No comptem amb cap tipus d’ajuda, volem ser independents. Els socis aporten 10 euros l’any, una quantitat simbòlica, i és l’únic que rebem. Avui en dia som uns 60 socis i esperem aconseguir-ne més i nous col·laboradors perquè això porta molta feina: Fem més de 100 activitats per temporada! Però per sort, al ser propietaris del local, les despeses són molt assequibles.

Quina és la vostra opinió sobre el moment que viu la cultura a Catalunya?

F: Hi ha una minoria que ens interessem per la cultura, que intentem pensar per nosaltres mateixos, però seguim sent una minoria. Malgrat la crisi, però, hi ha una gran vitalitat cultural a Catalunya, això s’ha mantingut en el temps.