Cada any, durant els mesos de tardor, s’inicia la vacunació contra la grip i la COVID-19 per protegir les persones més vulnerables abans que arribi el fred i els virus respiratoris comencin a circular. Vacunar-se és una acció senzilla, però vital per prevenir complicacions. Enguany, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya posa en marxa un any més la campanya de vacunació a partir del 13 d’octubre. Les dues vacunes tenen recomanacions pròpies.

Les dues vacunes es poden posar conjuntament, sense haver d’esperar entre l’una i l’altra. L’única excepció és si s’ha passat recentment la COVID-19. En aquest cas, s’aconsella esperar tres mesos abans de vacunar-se. La primera fase de la campanya, per als col·lectius més prioritaris, com les persones grans que viuen en residències o els infants més petits, va començar el passat 22 de setembre.

Per què cal vacunar-se cada any?

Els virus de la grip i de la COVID-19 muten cada any i la protecció que ofereixen les vacunes o la immunitat adquirida amb el temps va disminuint. D’aquí la importància de tornar a vacunar-te cada tardor, si formes part d’un grup de risc, ja que les vacunes van adaptant la seva composició per fer front a les noves variants.

A més, vacunant-te també redueixes el risc de contagiar persones vulnerables, com els infants, les embarassades, la gent gran o les persones amb malalties cròniques, que poden patir complicacions greus. Una dada a destacar: a Catalunya, més de la meitat de les persones majors de seixanta anys ingressades a l’UCI per grip no estaven vacunades.

De fet, les persones de risc tenen una major predisposició a desenvolupar complicacions si contrauen la grip o la COVID-19, com ara pneumònia, otitis, sinusitis, deshidratació i agreujament de malalties cròniques, com per exemple, insuficiència cardíaca, asma o diabetis.

Com i on demanar cita?

La vacunació és gratuïta i es pot demanar cita a través de La Meva Salut o contactant directament amb el Centre d’Atenció Primària (CAP).

Tot i que les vacunes estaran disponibles fins al mes de març, com a novetat aquest any, i fins al 5 de desembre, els centres d’atenció primària oferiran horari de vacunació, sense cita prèvia, per a aquelles persones que no hagin pogut demanar hora. L’horari serà de dilluns a divendres, de 9.30 a 12.30 i de 16.30 a 19.30.

A qui li toca cada vacuna?

La vacuna de la grip es recomana a:

• Totes les persones de seixanta anys o més
• Infants de sis mesos a quatre anys inclosos
• Infants i joves fins als divuit anys que tenen condicions de risc o que prenen tractaments amb àcid acetilsalicílic
• Persones a partir de 5 anys i de menys de 60 anys amb condicions de risc (fumadores, amb immunosupressió, malaltia celíaca, malaltia diabètica, etc.).
• Residents en centres sanitaris o sociosanitaris, com residències de gent gran
• Embarassades o que han donat a llum en els darrers sis mesos
• Professionals sanitaris i sociosanitaris, docents, personal de farmàcies i treballadors amb exposició a animals
• Convivents o cuidadors de persones d’alt risc

Pel que fa a la vacuna de la COVID-19, les recomanacions són similars:

• Persones de seixanta anys o més
• Persones d’entre sis mesos i 59 anys amb malalties cròniques o altres condicions de risc
• Persones institucionalitzades en residències o centres sociosanitaris
• Embarassades
• Professionals sanitaris i sociosanitaris
• Convivents o cuidadors de persones vulnerables

Salut insisteix en la importància que les dones embarassades es vacunin de la grip i de la COVID-19. En el cas de la grip, aquesta protecció s’estén també a través de la lactància. La vacunació es recomana durant qualsevol moment de l’embaràs.

Finalment, les persones amb condicions de risc com diabetis, cardiopaties o amb immunosupressió o residents en institucions tancades, haurien de rebre tant la vacuna de la grip com la de la COVID-19.

Fotografia | La vacunació és essencial per prevenir complicacions en els col·lectius més vulnerables // Departament de Salut

La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa la primera convocatòria del programa «Eixart. Art i salut», una iniciativa conjunta dels departaments de Cultura i de Salut que vol acostar l’art contemporani als centres d’atenció primària i a les persones usuàries. Tres artistes han participat en aquesta primera edició per crear als CAP de Lleida, Amposta i Vic un projecte de recerca i creació al voltant de problemàtiques com la soledat, el dolor crònic o la cura dels cuidadors.

Eixart busca generar espais de trobada entre usuaris dels centres d’atenció primària, familiars, professionals sanitaris i creadors, tot facilitant que la comunitat participi activament en el procés artístic i en l’intercanvi entre el món cultural i el de la salut.

El programa s’inspira en estudis internacionals que reconeixen el paper de les arts en la prevenció i el tractament de diverses malalties, entre ells un informe de l’Organització Mundial de la Salut de 2019. La recerca revelava que la participació en activitats artístiques pot reduir l’aïllament social, millorar la salut mental i ajudar a gestionar el dolor crònic.

Tres CAPS, tres artistes, tres Centres d’art

Els projectes que han participat en aquesta convocatòria han estat al CAP d’Amposta en col·laboració amb Lo Pati-Centre d’Art de les Terres de l’Ebre i l’artista Laia Solé, amb un projecte que porta per títol Ecosistemes de les cures, que gira al voltant de les cures, un treball feminitzat, que sovint queda fora dels espais de representació.

La proposta busca donar visibilitat a aquesta feina essencial, implicant els participants en un procés creatiu i reflexiu sobre les cures i el seu valor social. Ecosistemes de les cures ha culminat amb una publicació en format llibre de l’artista.

També hi ha participat el CAP El Remei de Vic, amb ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, coordinat per l’artista Xènia Canal, que han treballat el projecte Dolors, remeis i cures. Xènia Canal situa al centre les diferents representacions socials i cosmològiques entorn del dolor i els sabers propis de les dones immigrants i amb dolor crònic. La recerca qüestiona què entenem per dolor, si cada comunitat entén el mateix o com s’expressa en cada territori.

Finalment, a Lleida, El Centre d’Art la Panera i el CAP Bordeta Magraners, de la mà de l’artista Gemma París, han treballat el projecte Als marges; que combina art, salut, agricultura i costura per generar comunitat entre persones que viuen soles. La proposta gira al voltant de les males herbes, les espècies que neixen de forma lliure als marges de la norma, de la civilització i el control humà, reivindicant-les com a necessàries per a la convivència de les diferents espècies.

Eixart, arts visuals i creació com a eina de salut i benestar

Un treball en xarxa

Cada projecte ha comptat amb un grup motor format per representants del centre d’art, del CAP corresponent, representants del Departament de Cultura, de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i de la comissària Roser Sanjuan. L’objectiu és explorar com les arts visuals i els processos creatius poden esdevenir una eina de salut i benestar col·lectiu, més enllà de l’assistència mèdica convencional.

Aquesta iniciativa s’inscriu en el Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública (PINSAP) de la Generalitat de Catalunya, que aposta per incorporar intervencions no farmacològiques i prescripció social des de l’atenció primària. El binomi art i salut presenta molts exemples en què actuacions conjuntes han provocat un impacte positiu en la salut i benestar de la població.

Fotografia | “Als marges”, un dels projectes d’”Eixart. Art i Salut”, de l’artista Gemma París en col·laboració amb el Centre d’art la Panera i el CAP Bordeta-Magraners de Lleida // Departament de Cultura

Avui dia tot allò que fa funcionar les entitats de salut depèn cada cop més de sistemes digitals. La informació dels pacients, els informes mèdics, les proves diagnòstiques, les receptes i la coordinació dels equips assistencials es gestionen a través de xarxes informàtiques complexes i interconnectades. En aquest escenari, protegir la salut digital del nostre sistema sanitari esdevé una necessitat. L’anomenada ciberseguretat no és una opció; és una condició imprescindible perquè el servei públic de salut pugui funcionar amb seguretat i confiança.

El cibercrim ja ha donat proves del seu poder devastador en l’àmbit sanitari. Amb dades de la memòria del 2024, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va detectar  6.900 milions d’atacs i 1.250 milions van ser en l’entorn de salut. Aquestes xifres van en línia amb la tendència global: el Cyber Security Report de Check Point apuntava que el 2024 els ciberatacs dirigits a l’àmbit sanitari van augmentar a escala mundial un 47% respecte del 2023, arribant a una mitjana de 2.210 atacs setmanals.

Davant l’augment de les amenaces digitals, la millora contínua és necessària. En aquesta línia, el Govern ha decidit ampliar el Model de ciberseguretat al Sistema sanitari integral d’utilització pública (SISCAT), desplegant-lo a les entitats sociosanitàries i de salut mental. Aquest model es va començar a implementar a l’atenció especialitzada i durant el 2023 l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i el Departament de Salut van accelerar el seu desplegament, amb l’objectiu de millorar la resiliència de les entitats i garantir els serveis assistencials.

L’ampliació d’aquest Model de ciberseguretat, es finança a través dels fons europeus RETECH, una iniciativa que s’emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i que compta amb el suport de l’INCIBE, i té una durada prevista d’aproximadament d’un any. Posteriorment, el Departament de Salut preveu finançar la continuïtat del projecte amb fons propis fins al 2027.

Un model imprescindible per un sector imprescindible

El Model, que representa un pas decisiu en la protecció digital del sistema sanitari català, es desplega en cinc fases. La primera, el diagnòstic, consisteix a identificar el grau d’exposició de cada entitat, localitzar vulnerabilitats en molts casos derivades de sistemes obsolets i analitzar quins punts febles, o quines vies podrien aprofitar els atacants. La segona fase és el pla de seguretat, que defineix accions concretes per reduir riscos, incloent-hi actualitzacions, proteccions tècniques i formació del personal. La tercera fase és la integració operativa amb l’Agència, establint un vincle permanent amb el Centre d’Operacions de Ciberseguretat, que monitoritza i respon 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. La quarta fase, els serveis recurrents, inclou proves de penetració, simulacres d’incidents, reavaluacions constants i capacitació contínua, mentre que la cinquena fase condueix cap a la certificació en l’Esquema Nacional de Seguretat, que reconeix el nivell de maduresa i robustesa en ciberseguretat de cada entitat.

Un cop desplegat el Model de ciberseguretat i integrades les entitats, els resultats obtinguts el 2024 en van demostrar l’eficàcia. Durant aquell any, el Model va permetre disposar d’una major visibilitat de les entitats, detectar encara més atacs i evitar que qualsevol d’ells tingués un impacte rellevant en els serveis assistencials.

Hospitals, salut sociosanitària, salut mental i atenció primària

La clau del Model rau també en la seva extensió. Inicialment desplegat en tots els hospitals del SISCAT, l’estratègia ara s’estén a altres entitats sanitàries. Durant el 2025 i 2026, el Model s’anirà fent extensiu a la salut sociosanitària, la salut mental i l’atenció primària, consolidant un sistema de ciberprotecció homogeni. Els serveis recurrents asseguraran una evolució contínua, amb monitorització permanent, simulacres d’incidents per estar preparats, formació i revisió de vulnerabilitats.

Les dades dels centres sanitaris tenen un valor altíssim i són molt anhelades pels ciberdelinqüents. Els grups criminals orientats al ransomware, o programari de segrest, i altres formes d’atac no busquen només bloquejar els sistemes: busquen beneficis econòmics i troben en aquest tipus d’informació una font molt lucrativa.

En aquest context, el Model actua com una estructura viva de protecció i vigilància. No és només un conjunt de procediments tècnics; és una cultura organitzativa. Les entitats sanitàries, juntament amb l’Agència, aprenen a detectar anomalies, a reaccionar davant de símptomes d’intrusió i a recuperar-se ràpidament si algun incident arriba a produir-se. Aquesta coordinació i capacitació continuada genera un efecte multiplicador: els professionals coneixen els riscos, saben com actuar i contribueixen a la resiliència global del sistema.

Mantenir una cultura de protecció i prevenció

Aquest enfocament no només protegeix les dades, sinó que transforma la manera com els centres sanitaris funcionen. Amb un sistema de ciberseguretat robust, els hospitals poden operar amb més confiança, els professionals poden centrar-se en l’atenció al pacient sense por a interrupcions tecnològiques, i la ciutadania pot confiar que la seva informació està protegida. Així, la ciberseguretat esdevé una peça clau de la qualitat assistencial, una capa invisible que garanteix la seguretat i la continuïtat del servei.

Mirant cap al futur, el repte és mantenir aquesta cultura viva de protecció i prevenció. Els ciberatacs evolucionen constantment, i només un sistema flexible, adaptatiu i col·laboratiu podrà fer front a aquestes amenaces. Això implica no només desplegar tecnologies de protecció, sinó també formar els professionals, compartir informació entre entitats, fomentar la conscienciació i establir protocols sòlids per a la detecció i resposta. La ciberseguretat, així com la salut, és un procés continu que requereix vigilància, manteniment i evolució constant.

Fotografia | La ciberseguretat és una condició imprescindible perquè el servei públic de salut pugui funcionar // AdobeStock