El govern en minoria de la ciutat llueix propostes que, certament, han estat possibles perquè el Govern de la Generalitat o bé Esquerra Republicana des de l’Ajuntament de Barcelona les han fet possibles. Un exemple: quan el govern parla de la possibilitat d’eliminar pisos turístics el 2028. És evident que la pressió que tenim del turisme afecta el fet que la gent pugui viure i desenvolupar el seu projecte de vida a la ciutat de Barcelona i específicament a barris com Poble-sec, però aquesta és una regulació que va fer possible Esquerra Republicana.

De la mateixa manera, també hem regulat els lloguers de temporada; una modalitat de lloguers que són curts i que, en molts casos, utilitzats irregularment per amagar contractes d’habitatges que es volen saltar el topall de la regulació dels preus del lloguer.

En el complicat equilibri de la governança i la regulació del turisme -que hem perdut a la ciutat i pràcticament a tots els seus barris- i sobre com distribuïm els costos i els beneficis. Per aquesta raó, hem de recordar que Esquerra Republicana també va impulsar la taxa turística l’any 2020. A més, fa pocs dies hem aconseguit incrementar el seu import en benefici de tota la ciutadania.

Igualment, el nostre govern municipal oblida i descuida una qüestió fonamental i que preocupa una gran majoria de barcelonins i també de catalans. En el context que Barcelona és la capital del país i així l’hem de continuar reivindicant, l’emergència lingüística ocupa per a nosaltres l’eix central de la nostra actuació. Fa pocs dies hem proposat i hem aconseguit que Barcelona tingui, màxim en un any, un Consell de la Llengua Catalana. Aquest serà un espai que aglutinarà entitats que fomenten l’ús de la llengua a la ciutat, així com els representants polítics, per tal de debatre i dibuixar conjuntament com han de ser les polítiques públiques a promoure i incentivar l’ús social del català a la capital del país, avui en clar retrocés.

Pel que fa a l’habitatge, que sabem és la preocupació més gran dels nostres veïns i veïnes, des d’Esquerra Republicana tenim una proposta pròpia. Creiem que no és possible construir gaire més a la ciutat de Barcelona, encabida entre el mar i Collserola, per la qual cosa cal una aposta decidida per la rehabilitació. Una rehabilitació que l’ha de fer l’administració pública, sempre en col·laboració amb qui calgui, però si no la fa l’administració, sinó la fan les institucions, la faran els fons voltor per especular. Cal blindar bé per a qui fem aquesta rehabilitació i quines condicions té aquesta rehabilitació. Si donem fons públics a algú perquè rehabiliti el pis i després el lloga o el ven a expats, doncs ja em dirà quin negoci hem fet, oi? Nosaltres plantegem el pla Barcelona més viva, intentant actualitzar una mica el Barcelona posa’t guapa de dècades anteriors, el qual va ser molt ambiciós i que va ajudar a transformar la ciutat.

I, finalment, la seguretat. Seguretat és policia, és agent cívic, és mediador, però també la seguretat és poder viure en una ciutat on conec els meus veïns, on hi ha comerç de proximitat, un comerç amb qui puc parlar de les coses del barri, que està arrelat, que està compromès amb la ciutat. Tot això també és seguretat. Com més despersonalitzada està la ciutat també és més insegura. Per tant, tot és seguretat.

Des de Junts per Barcelona seguim amb atenció les comunicacions del govern Collboni als mitjans, i ens sorprèn la distància entre l’autocomplaença dels seus articles al ZONA SEC i la realitat que viuen cada dia els veïns i veïnes del Poble-sec.

Poble-Sec és un barri que mereix més que paraules

El govern municipal ens presenta un Poble-sec idíl·lic on tot sembla funcionar a la perfecció. Però la realitat és ben diferent. Les “bones notícies” que tant repeteixen -reitero repeteixen perquè en els grans anuncis d’aquest govern no hi ha mai novetats- amaguen una gestió insuficient i excessivament lenta.

Mentre s’omplen la boca parlant de “desencallar” la Casa de la Premsa, aquest equipament continua sent una promesa després de dècades d’espera. El mateix passa amb el local per als castellers. No tenim cap notícia sobre les gestions que s’estan fent al respecte, tot sembla indicar que el govern del PSC ha guardat el projecte al calaix per aquest mandat. El futur de la cultura popular té nom: Blesa. El Poble-sec, amb el seu ric teixit cultural, necessita urgentment espais dignes per a les seves entitats. Des de Junts per Barcelona proposem una solució concreta i és crear al carrer de Blesa la Casa de la Cultura Popular del Poble-Sec. 

Els problemes reals que no s’aborden

El Poble-sec viu una situació crítica en matèria d’habitatge, amb preus disparats i processos de gentrificació que expulsen els veïns de tota la vida. On són les mesures concretes per aturar aquesta situació?

La inseguretat continua sent una preocupació diària, especialment a zones com la plaça de les Tres Xemeneies i els voltants del Paral·lel. En diverses ocasions, el govern ha anunciat una futura unitat nocturna de la Guàrdia Urbana, però sense concretar terminis ni dotació. I la neteja, malgrat l’anunciat “Pla Endreça”, continua sent deficient en molts carrers del barri.

Des de Junts per Barcelona exigim respostes efectives i menys gesticulació per part del govern Collboni. Reclamem un pla integral per al Poble-sec que vagi més enllà d’actuacions aïllades i abordi els problemes de fons del barri. Reclamem un calendari d’execució clar dels equipaments pendents. No n’hi ha prou amb anunciar projectes i més projectes, si després no s’executen o es dilaten indefinidament en el temps. Els veïns i veïnes del Poble-sec estan cansats de promeses, volen fets.

Des de Junts per Barcelona continuarem treballant i presentant propostes constructives per millorar la qualitat de vida al barri. Perquè el Poble-sec mereix molt més que titulars i bones paraules: mereix una gestió eficient i compromesa amb les necessitats reals de la seva gent.

Georgina Lázaro Fontanet

Consellera del Districte de Junts per Barcelona

Els anuncis de la transformació de Montjuïc, amb nous equipaments, són una molt bona notícia. El barri necessita des de fa molt temps d’un CAP, un poliesportiu, recuperar el Palau dels Esports i resoldre la connectivitat amb altres barris i la muntanya de Montjuïc. Ara esperem que els terminis d’execució del poliesportiu es compleixin i que la seva gestió sigui cívica. A banda, és prioritari la construcció de l’habitatge públic promès a la Fira com més aviat millor.

Però, i la rehabilitació de la Casa de la Premsa com a equipament de barri i sense la biblioteca, per a quan? A més, tampoc queda clar com serà la mobilitat per la muntanya i creiem que l’avinguda Maria Cristina hauria d’absorbir la mobilitat de Montjuïc i la Fira. Això permetria que els carrers de Lleida i de Mèxic fossin pels veïns.

La recuperació de l’Arnau ha de permetre incrementar l’oferta cultural del Paral·lel, però ha d’anar acompanyada de millores en il·luminació, seguretat i neteja de l’avinguda i dels seus entorns.

Al Parc de les Tres Xemeneies ens preguntem què passa amb el pla previst pels seus entorns i els equipaments, així com la remodelació definitiva de la plaça, la qual hauria de tancar-se amb pany a les nits.

L’ampliació de l’L2 de metro cap a la muntanya i La Marina serà una altra obra a futur, però també caldrà estudiar com es gestiona la mobilitat i assegurar que cap habitatge tingui problemes a causa de les obres.

Sí, s’han publicitat moltes obres en els anys vinents que afectaran veïns/es i comerciants, però caldrà programar-les molt bé per les afectacions que tindran. A més, també serà necessari oferir ajuts als comerciants.

En paral·lel, cal continuar recuperant espais verds de la muntanya de Montjuïc, fer un millor manteniment i incrementar la vegetació, tal com estableix el Pla Director. Les instal·lacions municipals com la Foixarda i el Julià de Capmany han d’estar més protegides per evitar robatoris com els que han patit darrerament. Tampoc oblidem que cal actuar en els passos de vianants repintant-los i arreglar el carrer Nou de la Rambla, entre d’altres, per donar seguretat a persones i conductors de vehicles.

Per últim, cal acabar amb la multireincidència. No pot ser que el passat 7 de febrer un delinqüent amb 30 antecedents robés rebentant els vidres de 18 vehicles a cops de martell i el 5 de febrer una mateixa persona que havia atacat un nen a l’octubre a Montjuïc, i amb 31 antecedents, agredís de nou en un altre lloc de la ciutat. •