El govern en minoria de la ciutat llueix propostes que, certament, han estat possibles perquè el Govern de la Generalitat o bé Esquerra Republicana des de l’Ajuntament de Barcelona les han fet possibles. Un exemple: quan el govern parla de la possibilitat d’eliminar pisos turístics el 2028. És evident que la pressió que tenim del turisme afecta el fet que la gent pugui viure i desenvolupar el seu projecte de vida a la ciutat de Barcelona i específicament a barris com Poble-sec, però aquesta és una regulació que va fer possible Esquerra Republicana.

De la mateixa manera, també hem regulat els lloguers de temporada; una modalitat de lloguers que són curts i que, en molts casos, utilitzats irregularment per amagar contractes d’habitatges que es volen saltar el topall de la regulació dels preus del lloguer.

En el complicat equilibri de la governança i la regulació del turisme -que hem perdut a la ciutat i pràcticament a tots els seus barris- i sobre com distribuïm els costos i els beneficis. Per aquesta raó, hem de recordar que Esquerra Republicana també va impulsar la taxa turística l’any 2020. A més, fa pocs dies hem aconseguit incrementar el seu import en benefici de tota la ciutadania.

Igualment, el nostre govern municipal oblida i descuida una qüestió fonamental i que preocupa una gran majoria de barcelonins i també de catalans. En el context que Barcelona és la capital del país i així l’hem de continuar reivindicant, l’emergència lingüística ocupa per a nosaltres l’eix central de la nostra actuació. Fa pocs dies hem proposat i hem aconseguit que Barcelona tingui, màxim en un any, un Consell de la Llengua Catalana. Aquest serà un espai que aglutinarà entitats que fomenten l’ús de la llengua a la ciutat, així com els representants polítics, per tal de debatre i dibuixar conjuntament com han de ser les polítiques públiques a promoure i incentivar l’ús social del català a la capital del país, avui en clar retrocés.

Pel que fa a l’habitatge, que sabem és la preocupació més gran dels nostres veïns i veïnes, des d’Esquerra Republicana tenim una proposta pròpia. Creiem que no és possible construir gaire més a la ciutat de Barcelona, encabida entre el mar i Collserola, per la qual cosa cal una aposta decidida per la rehabilitació. Una rehabilitació que l’ha de fer l’administració pública, sempre en col·laboració amb qui calgui, però si no la fa l’administració, sinó la fan les institucions, la faran els fons voltor per especular. Cal blindar bé per a qui fem aquesta rehabilitació i quines condicions té aquesta rehabilitació. Si donem fons públics a algú perquè rehabiliti el pis i després el lloga o el ven a expats, doncs ja em dirà quin negoci hem fet, oi? Nosaltres plantegem el pla Barcelona més viva, intentant actualitzar una mica el Barcelona posa’t guapa de dècades anteriors, el qual va ser molt ambiciós i que va ajudar a transformar la ciutat.

I, finalment, la seguretat. Seguretat és policia, és agent cívic, és mediador, però també la seguretat és poder viure en una ciutat on conec els meus veïns, on hi ha comerç de proximitat, un comerç amb qui puc parlar de les coses del barri, que està arrelat, que està compromès amb la ciutat. Tot això també és seguretat. Com més despersonalitzada està la ciutat també és més insegura. Per tant, tot és seguretat.

Des de Junts per Barcelona seguim amb atenció les comunicacions del govern Collboni als mitjans, i ens sorprèn la distància entre l’autocomplaença dels seus articles al ZONA SEC i la realitat que viuen cada dia els veïns i veïnes del Poble-sec.

Poble-Sec és un barri que mereix més que paraules

El govern municipal ens presenta un Poble-sec idíl·lic on tot sembla funcionar a la perfecció. Però la realitat és ben diferent. Les “bones notícies” que tant repeteixen -reitero repeteixen perquè en els grans anuncis d’aquest govern no hi ha mai novetats- amaguen una gestió insuficient i excessivament lenta.

Mentre s’omplen la boca parlant de “desencallar” la Casa de la Premsa, aquest equipament continua sent una promesa després de dècades d’espera. El mateix passa amb el local per als castellers. No tenim cap notícia sobre les gestions que s’estan fent al respecte, tot sembla indicar que el govern del PSC ha guardat el projecte al calaix per aquest mandat. El futur de la cultura popular té nom: Blesa. El Poble-sec, amb el seu ric teixit cultural, necessita urgentment espais dignes per a les seves entitats. Des de Junts per Barcelona proposem una solució concreta i és crear al carrer de Blesa la Casa de la Cultura Popular del Poble-Sec. 

Els problemes reals que no s’aborden

El Poble-sec viu una situació crítica en matèria d’habitatge, amb preus disparats i processos de gentrificació que expulsen els veïns de tota la vida. On són les mesures concretes per aturar aquesta situació?

La inseguretat continua sent una preocupació diària, especialment a zones com la plaça de les Tres Xemeneies i els voltants del Paral·lel. En diverses ocasions, el govern ha anunciat una futura unitat nocturna de la Guàrdia Urbana, però sense concretar terminis ni dotació. I la neteja, malgrat l’anunciat “Pla Endreça”, continua sent deficient en molts carrers del barri.

Des de Junts per Barcelona exigim respostes efectives i menys gesticulació per part del govern Collboni. Reclamem un pla integral per al Poble-sec que vagi més enllà d’actuacions aïllades i abordi els problemes de fons del barri. Reclamem un calendari d’execució clar dels equipaments pendents. No n’hi ha prou amb anunciar projectes i més projectes, si després no s’executen o es dilaten indefinidament en el temps. Els veïns i veïnes del Poble-sec estan cansats de promeses, volen fets.

Des de Junts per Barcelona continuarem treballant i presentant propostes constructives per millorar la qualitat de vida al barri. Perquè el Poble-sec mereix molt més que titulars i bones paraules: mereix una gestió eficient i compromesa amb les necessitats reals de la seva gent.

Georgina Lázaro Fontanet

Consellera del Districte de Junts per Barcelona

No deixen de produir-se bones notícies al barri i la prioritat d’aquest govern és que les coses passin. Segurament no serà en alguns casos amb la rapidesa que tots volem, però avui al Poble-sec les coses passen.

Juntament amb la posada en marxa de l’Aula Ambiental, els camins de Montjuïc, l’actuació a Tres Xemeneies, la reforma integral dels Jardins de les Hortes de Sant Bertran i Mirador, la reobertura del Molino, la reforma del carrer d’Elkano, la represa de les obres de l’Institut Barcelona Esports i el nou espai per a la promoció econòmica i d’ocupació al Passeig Exposició, cal sumar l’anunci de la construcció del Pavelló Municipal d’Esports del Poble-sec, equipament reclamat històricament per les veïnes i veïns del barri.

Aquest govern continua treballant i no oblida els temes pendents, entre d’altres, l’espai polivalent per a Cultura Popular, la Casa de La Premsa, el local de Paral·lel 149, etc. Però tinc la seguretat, que en els mesos vinents continuarem tenint bones notícies.

No voldria perdre l’oportunitat, de posar en valor un dels equipaments que he esmentat anteriorment i que, per la seva importància a nivell social i econòmic, mereix donar visibilitat: l’Espai de Desenvolupament Econòmic i d’ocupació del Passeig de l’Exposició, 10 és un lloc on tan empreses, autònoms i treballadors, es poden acostar a demanar informació de tota mena. És un espai per a la dinamització econòmica i comunitària del barri on una part molt important és Barcelona Activa, un espai de formació amb una aula d’informàtica amb quinze ordinadors, on s’atenen i orienten els usuaris per a recerca de feina o per ajudar-los en la seva iniciativa empresarial.

També hi ha un espai orientat a cooperatives (Cooperasec) i un punt des d’on les tècniques del Pla Comunitari coordinen les diferents àrees de les quals consta el pla.

A la mateixa planta es troba la seu de l’associació de Comerciants del Poble Sec – Paral·lel, oberta a les empreses i comerços del barri.

Continuem prioritzant el manteniment de l’espai públic, la neteja, la reparació de voreres, la col·locació de bancs i cadires, millora de l’enllumenat, passos de vianants, etc.

Som part d’un gran Districte, d’una gran Ciutat i ho hem de fer entre totes i tots.