La por com a eix de campanya
Article d’opinió del president del Casal de Catalunya de Buenos Aires, Josep Puig Bóo, entrevistat el mes d’octubre a ZONA SEC.
Crida l’atenció com es pot a manipular una sensació tan bàsica i primitiva com la por com a eix de campanya política en contra de la independència d’un país.
Es busca frenar l’allau independentista generant un fons de pel·lícula negre: “no es pagaran les pensions, exclosos d’Europa, amenaces de l’exèrcit”. I és que se sap que la por paralitza i amb això, s’aconsegueix que res canviï fent-li el joc a l’status quo, sempre ben ubicat.
La por respon, en la nostra psiquis, a aquestes frases de mare sobreprotectora que no vol que els seus fills creixin: “a on estaràs millor que a casa”, “la teva mare és l’única que t’estimarà tota la vida”, “qui et coneix i et cuidarà millor que jo”…
Joesp Puig Bóo, al despatx del casal més antic del món de la diàspora catalana
El primer a preguntar és qui va dir que Espanya és la mare de Catalunya quan, en realitat, tenim molta més història que ella. Què va passar? Doncs que els catalans no ens vam saber plantar com homes i dones adults davant d’un estat que organitza diversos territoris autònoms. Crec que aquesta és la clau. Hi va haver una dificultat històrica que ens va situar com a membres d’un estat on costava reclamar els nostres drets. La pèrdua de l’11 de setembre, la Guerra Civil (per anomenar dos episodis) van marcar la nostra consciència col·lectiva i això va situar el reclam català dins de casa, el barri o el poble on es podia parlar en català i no hi havia problemes.
Per això, aquest és un moment històric on el reclam sobiranista no té marxa enrere, perquè el poble català vol fer-se escoltar i debatre el seu futur tenint en compte la seva història i identitat. Ara bé, aquest debat l’ha de fer el poble català en el seu conjunt i no pretendre que des de fora donin o no permís per fer-ho.
La independència és una fita a obtenir en la vida. No és res que algú (la teva mare o el teu pare) et regali. Per aquest motiu l’economia és la part cabdal de la qüestió, perquè en els diners rau la capacitat de ser adult i de viure amb el que es genera. És un error purista pensar només en els reclams històrics. S’ha de mostrar que gràcies a la nostra història i identitat es va aconseguir tenir un país amb una economia semblant a la de qualsevol estat europeu pròsper i que per això la Comunitat Europea no deixarà que Catalunya no sigui membre.
Crec que és el moment de dialogar amb claredat perquè aquesta flama de la por no s’estengui perquè pot paralitzar repetint aquesta part de la història, quedant ancorats en la queixa constant perquè res canviï.
Pàgina web del Casal de Catalunya de Buenos Aires
Blog d’en Josep Puig Bóo