Connecta amb nosaltres

Societat

Francesc Boix, retrats contra l’oblit

Publicat

on

La Comissió de la Dignitat conclou que el fotògraf nascut al Poble-sec és l’autor d’un valuós fons documental de 1.400 fotografies de la Guerra Civil

@molina_jordi / La llegenda de Francesc Boix s’ha engrandit una mica més aquest estiu. El fotògraf nascut al Poble-sec —mort l’any 1920 a París quan només tenia 31 anys— i el seu pare, Bartomeu, són els autors del fons d’Argelers, una sèrie d’instantànies sobre la Guerra Civil que, fins fa unes setmanes, eren òrfenes d’autoria. Així ho va confirmar la Comissió de la Dignitat que, mesos abans, havia adquirit el fons fotogràfic pel valor de 7.700 euros –amb l’ajut de 47 particulars, l’editorial Ara Llibres i la revista Sàpiens— a uns militars francesos. En aquell moment, però, poc s’imaginaven que l’autor de gran part d’aquell material seria Francesc Boix.

Boix_Raimundo_JSU

Un jove Boix, al costat del líder comunista, Gregorio López Raimundo, l’any 1936 al balcó de l’Hotel Colon, seu de les JSU / Fons d’Argelers (Comissió de la Dignitat)

Ara, l’obra de Boix, conegut per retratar i denunciar la cruesa de l’holocaust nazi, “pren una nova dimensió”, com explica Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat. I és que el fons consta de  1.400 negatius que mostren diferents moments històrics dels anys 30 –segons Cruanyes hi ha material de principis de 1930 fins al 1939—. D’una banda, hi ha instantànies de la vida quotidiana a la Barcelona de l’època: competicions esportives i grups de banyistes a Sitges, Castelldefels o Badalona;  fotografies de les eleccions de 1931, els fets de la Revolució d’Octubre de 1934 i imatges de guerra dels fronts d’Aragó i del Segre. Tot plegat, identificat i conservat en tres petites caixes. De fet, entre elles es pot observar el mateix Boix amb personatges destacats de l’època, com el secretari general del PSUC, Gregorio López Raimundo, que la Comissió ha cedit a aquest diari.

Una investigació en xarxa

Després de setmanes d’indagacions, falses pistes i diversos testimonis, la imatge d’una parella –un capità de l’ exèrcit republicà i la seva promesa— va ser clau per arribar a la conclusió que les fotos de guerra  són de Francesc Boix, mentre que les que reflecteixen la quotidianitat de la Barcelona i els seus voltants són de Bartomeu, que tot i ser sastre, va ser el responsable de transmetre la passió per la fotografia al seu fill. En declaracions a ZONA SEC, Josep Cruanyes, explica que a més, la Comissió va encarregar una prova de cal·ligrafia a la perit Maria Teresa Pagespetit, qui en el seu estudi grafològic va comparar la lletra de documents conservats de Boix amb les lletres de les notes que embolicaven els papers de molts dels negatius d’Argelers.

soldat_front

Un soldat llegeix al front d’Aragó, l’any 1937 / Francesc Boix

Amb aquesta troballa es completa una part important de l’obra, però també de la vida de Boix que, amb només 17 anys, va anar al front al servei de l’exèrcit republicà i, amb 19, arribaria al camp de refugiats d’Argelers –una foto de Robert Capa ho demostra—, al sud de França, nom amb què es denomina el fons identificat. A mans dels nazis, va anar a parar a Mauthausen, on el van fer treballar com a fotògraf i on va conspirar al costat d’Antoni García Alonso per treure negatius fora del camp de concentració amb una idea: donar a conèixer al món el genocidi nazi. Ara sabem que l’únic català –i espanyol—que va testificar al judici de Nüremberg també va mirar de plasmar les misèries de la Guerra Civil, un conflicte que ens és més proper i que encara avui amaga víctimes anònimes. Setanta anys després que Boix premés el disparador, el Poble-sec, segons ha pogut saber aquest diari, podrà veure l’obra d’un dels seus fills més il·lustres. La Comissió de la Dignitat busca ara l’espai més adequat.

 

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024