Connecta amb nosaltres

Societat

Francesc Boix, retrats contra l’oblit

Publicat

on

La Comissió de la Dignitat conclou que el fotògraf nascut al Poble-sec és l’autor d’un valuós fons documental de 1.400 fotografies de la Guerra Civil

@molina_jordi / La llegenda de Francesc Boix s’ha engrandit una mica més aquest estiu. El fotògraf nascut al Poble-sec —mort l’any 1920 a París quan només tenia 31 anys— i el seu pare, Bartomeu, són els autors del fons d’Argelers, una sèrie d’instantànies sobre la Guerra Civil que, fins fa unes setmanes, eren òrfenes d’autoria. Així ho va confirmar la Comissió de la Dignitat que, mesos abans, havia adquirit el fons fotogràfic pel valor de 7.700 euros –amb l’ajut de 47 particulars, l’editorial Ara Llibres i la revista Sàpiens— a uns militars francesos. En aquell moment, però, poc s’imaginaven que l’autor de gran part d’aquell material seria Francesc Boix.

Boix_Raimundo_JSU

Un jove Boix, al costat del líder comunista, Gregorio López Raimundo, l’any 1936 al balcó de l’Hotel Colon, seu de les JSU / Fons d’Argelers (Comissió de la Dignitat)

Ara, l’obra de Boix, conegut per retratar i denunciar la cruesa de l’holocaust nazi, “pren una nova dimensió”, com explica Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat. I és que el fons consta de  1.400 negatius que mostren diferents moments històrics dels anys 30 –segons Cruanyes hi ha material de principis de 1930 fins al 1939—. D’una banda, hi ha instantànies de la vida quotidiana a la Barcelona de l’època: competicions esportives i grups de banyistes a Sitges, Castelldefels o Badalona;  fotografies de les eleccions de 1931, els fets de la Revolució d’Octubre de 1934 i imatges de guerra dels fronts d’Aragó i del Segre. Tot plegat, identificat i conservat en tres petites caixes. De fet, entre elles es pot observar el mateix Boix amb personatges destacats de l’època, com el secretari general del PSUC, Gregorio López Raimundo, que la Comissió ha cedit a aquest diari.

Una investigació en xarxa

Després de setmanes d’indagacions, falses pistes i diversos testimonis, la imatge d’una parella –un capità de l’ exèrcit republicà i la seva promesa— va ser clau per arribar a la conclusió que les fotos de guerra  són de Francesc Boix, mentre que les que reflecteixen la quotidianitat de la Barcelona i els seus voltants són de Bartomeu, que tot i ser sastre, va ser el responsable de transmetre la passió per la fotografia al seu fill. En declaracions a ZONA SEC, Josep Cruanyes, explica que a més, la Comissió va encarregar una prova de cal·ligrafia a la perit Maria Teresa Pagespetit, qui en el seu estudi grafològic va comparar la lletra de documents conservats de Boix amb les lletres de les notes que embolicaven els papers de molts dels negatius d’Argelers.

soldat_front

Un soldat llegeix al front d’Aragó, l’any 1937 / Francesc Boix

Amb aquesta troballa es completa una part important de l’obra, però també de la vida de Boix que, amb només 17 anys, va anar al front al servei de l’exèrcit republicà i, amb 19, arribaria al camp de refugiats d’Argelers –una foto de Robert Capa ho demostra—, al sud de França, nom amb què es denomina el fons identificat. A mans dels nazis, va anar a parar a Mauthausen, on el van fer treballar com a fotògraf i on va conspirar al costat d’Antoni García Alonso per treure negatius fora del camp de concentració amb una idea: donar a conèixer al món el genocidi nazi. Ara sabem que l’únic català –i espanyol—que va testificar al judici de Nüremberg també va mirar de plasmar les misèries de la Guerra Civil, un conflicte que ens és més proper i que encara avui amaga víctimes anònimes. Setanta anys després que Boix premés el disparador, el Poble-sec, segons ha pogut saber aquest diari, podrà veure l’obra d’un dels seus fills més il·lustres. La Comissió de la Dignitat busca ara l’espai més adequat.

 

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024