Connecta amb nosaltres

Entitats

Ara fa anys… Nou bombardeig contra les Drassanes

Publicat

on

24-10-1843. Nou bombardeig des de Montjuïc contra les Drassanes

 La incipient industrialització de Barcelona, dins d’unes muralles que recloïen fàbriques i vivendes, en condicions insalubres, amb sous miserables, llargues jornades de treball i conflictivitat creixent, donà com a resultat els primers moviments obrers de rebel·lia i reivindicació, enfront de condicions tan adverses. Els moviments socials originats a Catalunya entre 1833 i 1843 s’han denominat tradicionalment com a bullangues populars.

L’any 1840, acabà la primera guerra Carlina i el victoriós general liberal-progressista Baldomero Espartero arrabassà la regència a Maria Cristina, que havia de regir el país fins que la seva filla Isabel II fos major d’edat. Aquest període esdevingué una dictadura militar, malgrat el qualificatiu polític del general liberal. De fet, els liberals tenien tres branques: moderats, progressistes i republicans.

bombardeig_web

Bombardeig des del castell de Montjuïc (3 de desembre de 1842).

A Barcelona, el novembre de 1842 s’inicià una revolta popular, que donà el control a les classes populars i que barrà l’accés als estrets carrers barcelonins a les forces d’ordre públic. La bullanga fou reprimida brutalment, amb el bombardeig de la ciutat des del castell de Montjuïc, el 3 de desembre. Es van llençar sobre Barcelona més de mil bombes i projectils durant més de 13 hores per atemorir els seus habitants. El resultat fou terrible: centenars d’edificis destruïts, milers de morts, repressió sistemàtica sobre el moviment obrer i una multa de dotze milions de pessetes, a càrrec de la ciutat. Espartero pronuncià una frase històrica: ”a Barcelona hay que bombardearla cada cincuenta años”.

Aquesta acció ferotge suposà, però, el principi del final de la seva regència, perquè  provocà que progressistes, moderats i republicans s’unissin per derrocar-lo. El maig de 1843, el coronel Prim inicià a Reus un pronunciament que demanava la declaració de la majoria d’edat d’Isabel II i la destitució d’Espartero.

El juny, a Barcelona es creà una Junta Suprema Provisional de Govern de la Província, que aglutinà una Comisión del Pueblo, l’Ajuntament i la Diputació. Era una junta interclassista, amb personatges de diversos estaments: l’Abat Safont, monjo i professor de física, advocats, fabricants, agricultors… El moviment va agafar la denominació popular de Jamància (del romaní, jamar: menjar). Aquesta Junta aspirava a proposar reformes polítiques i econòmiques de signe democratitzador; i demanava que es reunís a Madrid una Junta central, on estiguessin representades les juntes de totes les províncies; per aquest motiu es denominà centralista. De fet, era un assaig per crear un moviment centrípeta que portes la representativitat democràtica instaurada en la perifèria barcelonina al govern central de Madrid.

Algunes de les propostes de la Junta de Barcelona eren: eliminació de la partida del pressupost destinada a la Casa reial, supressió del caps polítics designats pel govern central, reducció de l’exèrcit a només 50.000 homes, llibertat religiosa, contribucions sobre articles de sumptuaris, prohibició d’impostos sobre els articles de primera necessitat, establiment d’un asil per a obrers malalts o lesionats pel treball, llibertat d’impremta, despolitització del nomenament i cessament de funcionaris…

Baldomero_Espartero

El general Baldomero Espartero

El juny, Prim entrà a Barcelona, rebut amb entusiasme. El general Serrano arribà a la ciutat i fou nomenat per la Junta cap de govern provisional, amb la promesa de portar totes les propostes a la reunió de la nova Junta central a Madrid. De fet, en arribar a la capital, Serrano destituí a Espartero, però no va complir cap de les propostes acceptades i convocà eleccions a corts ordinàries, tancant qualsevol procés constituent. Prim fou nomenat general i comte de Reus i governador militar de Barcelona, per tal de controlar el moviment social.

Arribat el moment i amb una creixent oposició popular, Prim no dubtà a iniciar un setge molt més llarg i agressiu que el d’Espartero de l’any anterior. La ciutat fou atacada, no sols des del castell de Montjuïc, sinó que també des del Fort Pius, la Ciutadella, Gràcia i la Barceloneta. Després de llançats més de 12.000 projectils, el resultat fou la destrucció de gairebé un terç de les cases de la ciutat i la mort d’unes 300 persones; tot i que, escarmentada pels bombardejos de l’any anterior, Barcelona era mig buida. Aquests nefastos fets comportaren que poc després, i a instàncies del mateix Prim, la ciutat iniciés l’enderroc de les muralles i la posterior aprovació del projecte urbanístic de l’Eixample de Cerdà. Dels bombardejos de Barcelona de 1843, ara fa 170 anys.

Xavier Rodríguez

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.