Benet Iñigo (@benetinigo), periodista i cap de colla dels Castellers del Poble-sec (@bandarres)

Benet Iñigo, periodista i casteller / Foto: Ana Inés Falcone

@molina_jordi / El proper mes de gener deixarà de ser cap de colla, càrrec que comparteix amb Gerard Verdés. Ho farà després del que ha estat el millor any dels Castellers del Poble-sec. Benet Iñigo (Barcelona, 1982) ressalta la implicació del grup i l’esforç que han hagut de fer per convertir-se en colla de 8. Una fita que consolida els bandarres com a una de les colles amb més projecció d’una ciutat que comença a valorar el fet casteller. Periodista amb inicis al ZONA SEC —actualment a Rac1— reivindica els èxits de les colles com el motiu principal de la progressiva normalització dels fets castellers als mitjans. “Si ens fan cas és perquè tenim públic”, assegura.

Enhorabona, us heu tornat a superar…
I per sisè any consecutiu… No ens imaginàvem que les coses podrien anar tant bé aquest 2013. De vegades, la feina del dia a dia impedeix adonar-nos-en del que el grup està aconseguint i és la gent de fora de la colla qui ens fa veure com hem crescut.

Pels que no coneixen tant el món casteller. Què significa descarregar el primer 4 de 8?
És com guanyar una final de la Champions. Per nosaltres justifica tot un any de feina. Però no es una fita aïllada. Abans, ja havíem descarregat deu torres de set i havíem fet molts castells de set i mig. El 4 de 8 ha estat la cirereta del pastís, però no podem obviar els mèrits anteriors.

L’actuació a Torredembarra els va valdre el Concurs7 / Foto: Castellers del Poble-sec

Uns mèrits que us van permetre conquistar el Concurs7 de Torredembarra.
Ha estat un 2013 en què se’ns han acumulat les alegries. Vam fer una Mercè espectacular i al cap de dues setmanes ja teníem el Concurs7 a sobre. I, sense acabar-ho de celebrar, descarregàvem a Gràcia el nostre primer ‘carro gros’. El més gran d’aquest any és que hem sortit de totes les places amb un somriure. A cada actuació, hem superat l’anterior.

Quina és la propera meta?
En el món dels castells, cada pas més és un món. I contra més amunt estem, més difícil resulta arribar a cotes més altes. Superar-nos significaria alçar el 3 de 8 i la torre de 8 amb folre, dues construccions que estan a una distància gegantina del 4 de 8. Hem de ser conscients que hem arribat fins aquí amb la llengua fora, portant la colla al límit de les seves possibilitats tècniques i de mobilització. Superar-nos serà una feina llarga i de diversos anys, dos com a mínim. Així que a curt termini hem de lluitar per mantenir el nivell i gestionar aquesta alegria desfermada que ens envolta. Sempre els dic als companys que guardin aquests bons records per quan vinguin moment magres.

Aviat celebrareu el vostre 15è aniversari, però hi pot haver gent que encara us recorda pel mític calendari bandarra…
Sí… De fet, s’ha donat el cas de persones que ens preguntàvem si també fèiem castells vestits. Quan la gent ens busca a Internet apareixen més fotos nostres despullats.

Calendaris a banda, heu rebut el premi Poble-sec a mans de la Coordinadora d’Entitats per portar el nom del barri més enllà de les seves fronteres. Però, dins de les nostres fronteres, quina tasca social poden fer els castells?
La colla sempre ha tingut una vocació social importat. Hem fet uns tallers, com els Tots som una colla, per acostar el fet casteller als nouvinguts. I ho vam fer amb un doble objectiu: primer, perquè no ens vegin com uns extraterrestres que fan coses un pèl estranyes i establir ponts de diàleg. I, segon, per aconseguir més actius. Tot i així, ens ha costat molt de penetrar en els col·lectius més nombrosos del barri, com els dominicans, els pakistanesos o els xinesos. Creiem que, precisament per ser col·lectius nombrosos, tenen prou coberta les seves necessitats de relació i d’oci. En canvi, ens ha estat més fàcil arribar a gent europea, com alumnes d’Erasmus i, també, a alguns argentins. En tot cas, el nostre cens ens diu que un 25% de la colla és no nascuda a Catalunya.

La colla mobilitza prop de 200 persones a les grans diades / Foto: Castellers del Poble-sec

L’any 2012 us declareu oficialment ‘colla independentista’.
Sempre ens havíem mogut amb una tolerància no oficial amb l’independentisme. Havíem fet pilars amb estelades i havíem actuat per entitats independentistes. Ho fèiem de forma espontània i, aquells companys que no volien venir, per exemple, a un Onze de Setembre, doncs no venien. Fer-ho de manera oficial implicava que, potser, algunes persones es poguessin sentir rebutjades.

I ha estat el cas?
Hi va haver diversos companys a qui no va agradar la proposta. I fins i tot alguna persona ha deixat l’entitat. Ho vam debatre en assemblea, vam posar sobre la taula pros i contres, i es va redactar una mena de manifest sobre què implicava ser colla independentista. La votació final va reflectir un 80% a favor de ser-ho i un 20% que no. Però en el fons, la colla és la de sempre i igual d’integradora que sempre. No li preguntem a ningú com pensa, però la junta té un criteri a seguir.

Quina radiografia fas de l’evolució del barri en els darrers anys?
Sóc dels que creu que el barri ha anat a millor. Necessitava una sacsejada i una renovació. A partir d’aquí, qualsevol canvi sempre genera alguns problemes que s’han d’anar gestionant. L’arribada de gent jove autòctona en busca d’un lloc econòmic on viure ens ha portat molta creativitat. I, de la mateixa manera, hem rebut l’arribada de la immigració motivada per preus assequibles. Aquestes dues realitats no han xocat, però potser, i es comprensible, la gent més gran que ja vivia al Poble-sec ha estat una mica més a la defensiva.

Va començar com a periodista al diari del barri, ara a Rac1 / Foto: Ana Inés Falcone

Ara el barri té un lloc al mapa. Però el preu que s’ha pagat, en casos com el carrer Blai, ha estat massa car?
Nosaltres, des del 1999, sempre hem actuat al carrer Blai per Festa Major, davant la biblioteca. Considerem que és la nostra plaça. Però darrerament l’espai ens queda limitadíssim i depenem de la bona voluntat dels bars perquè ens retirin les terrasses durant una estona. Ens preocupa que un dia no puguem actuar. Veníem d’un barri que s’anava enfosquint i que ara, tot d’una, està de moda. Potser caldria prendre mesures com ja s’ha fet a Gràcia: limitar l’oci a Blai i estendre’l a la resta de carrers adjacents.

Tu que ets periodista i casteller, creus que el periodisme casteller depèn massa dels periodistes que feu castells?
Una cosa ha anat molt lligada a l’altre, efectivament. El periodisme casteller ha estat, fins fa pocs anys, molt militant i molt vinculat als mitjans locals. És una tradició difícil que implica tenir certs coneixements per poder fer-ne una crònica. Ara bé, potser nosaltres, per ser fidels a la tradició, hem dificultat que gent no experta se’ns apropi. Els castellers que som periodistes en zones no tradicionals hem tingut un paper destacat, però el més important és que, a poc a poc, s’ha consolidat un públic.

Així no és casualitat que, a El Món a Rac 1, a poc a poc, hi hagi crescut la presència castellera.
Rac1 és una emissora generalista que no havia apostat pels castells. S’allunyava del seu públic i del seu discurs. Que ara els castells hi tinguin un foradet no és mèrit d’una persona, sinó del fet casteller. Els èxits de les colles fan més fàcil vendre les notícies. Si a més, hi ha una persona que hi entén, doncs s’ha d’aprofitar. Rac1, i la resta de mitjans, farà castells si hi ha un públic que l’escolta. Aquesta és la clau.