Connecta amb nosaltres

Societat

El Raval s’acomiada de Maria Casas

Il·lustradora, activista i apassionada de la cultura popular, va ser guardonada aquest any amb la Medalla d’Honor de la Ciutat

Publicat

on

El passat 3 d’octubre va morir Maria Casas, una veïna coneguda i molt apreciada al Raval, el barri que la va veure néixer i on va desenvolupar la seva tasca com a difusora de la cultura i els moviments veïnals, convertint-se en part de la història del barri i de la ciutat: “La Maria unia el passat amb el present, era la flama viva de la força de les xarxes de solidaritat que han construït el barri. I també era el nus de l’ordit entre entitats, entre veïnat, el punt que equilibrava i unia”, recorda Enric Canet, del Casal dels Infants.

Feia només uns mesos que havia rebut la Medalla d’Honor de la Ciutat per la seva implicació en la vida social del Raval i per la seva tasca en la recuperació de la memòria històrica del barri, a través de projectes com El meu Raval, memòria fotogràfica o Raval, 6.000 anys d’història, sobre el passat neolític del barri i dels seus primers pobladors.

Tot un referent del Raval

En l’àmbit personal, veïns i entitats del barri la recorden com “una bona amiga dels veïns, voluntariosa, perseverant, encuriosida… En definitiva, una persona especial que feia batre amb molta força el cor del Raval”, tal com expliquen des del Casal de Barri Folch i Torres, entitat on va deixar una forta empremta. Maria Casas també era la presidenta de l’Associació de Veïns i Comerciants La Taula del Raval, des d’on la defineixen com “una dona lluitadora i defensora dels veïns del Raval, que va denunciar les mancances de qualitat de vida d’aquells que viuen al barri”. La Maite Roca, d’aquesta associació, també remarca el seu tarannà tranquil i pacient i diu que “era escoltada per la majoria de polítics, als quals els demanava que es reconegués la memòria històrica del Raval i que fos visible per als veïns i per a la resta de la ciutat”.

Treballadora incansable, era autora de la columna Històries del Raval al diari del barri, des d’on se la recorda com “una amiga que feia una tasca de difusió fantàstica”, tal com explica el seu director, Javier Alegría. Les persones que la van conèixer la presenten com una persona humil i lluitadora, que es va convertir “en la custòdia de la memòria del barri, gràcies a la seva bonica mania d’anar recopilant fotografies i retalls de premsa que permetessin explicar com va ser el Raval des dels records i les històries de les famílies del barri”, com diu Juan Pedro Diotaiuti, de la fundació Tot Raval.

Continua llegint
Click to comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Societat

Punt i seguit, la vida després d’un adéu

L’Associació Mixta de Separats i Viuds de Catalunya celebra aquest 2019 el seu 40è aniversari de vida

Publicat

on

Sigui per qüestions naturals com per afers personals, arriba un moment en què les parelles passen de ser un tàndem a diluir-se. Un punt traumàtic en què moltes persones són capaces d’entomar el seu nou camí de forma individual, però en el qual sempre entren tota una sèrie de circumstàncies que esdevenen hàndicaps. Relacions d’amistat que es veuen truncades, soledat, pèrdua de motivació…

Per poder reendreçar aquesta situació fa 40 anys que va néixer l’Associació Mixta de Separats i Vidus de Catalunya, amb seu a l’avinguda del Paral·lel, 97 (a tocar del carrer de Margarit). Tal com explica la seva presidenta, Anna Hernández, l’espai pretén ser un punt de trobada “per a persones que tenen una motxilla similar i que es volen tornar a desenvolupar com a persones i generar noves amistats”.

Combatre la soledat

“Les persones joves no acostumen a tenir gaires dificultats en refer el seu camí i les seves amistats, però les persones que ja voregen els 50 anys es troben en una certa soledat, ja que no els sembla tot tan fàcils”, emfatitza Henrández. Davant d’aquesta dicotomia, l’entitat aposta per activitats centrades en el dinamisme: “L’objectiu és que tornin a parlar amb la gent, fer grups, fer activitats i passar-s’ho bé; Ara tenim tallers de psicologia, creixement personal, sortides de tot el dia, grups de teatre, cinefòrums, dinars i fins i tot actuacions musicals”, explica.

Es pot trobar una nova parella a l’associació? D’entrada Hernández sempre recomana aparcar aquesta possibilitat a l’hora d’associar-se al col·lectiu: “Aquest és un punt per refer-se com a persones”, assenyala. Tot i això, també admet que entre les parets del local s’ha desafermat l’amor: “Si bé aquest és un espai per relacionar-se i entretenir-se, sempre és inevitable que dues persones es puguin enamorar”, sentència.

Fotografia | Associació Mixta de Separats i Viuds de Catalunya

Continua llegint

Societat

Disminueixen les molèsties de l’oci nocturn al ‘triangle lúdic’

Primers brots verds de la mesura municipal

Publicat

on

El triangle lúdic que conformen els carrers Paral·lel, Nou de la Rambla i Vilà i Vilà es desinfla (tot i que la festa continua). És aquesta la conclusió a la qual han arribat els responsables del Districte de Sants-Montjuïc després d’analitzar la mesura que van posar en marxa aproximadament fa un any. Segons les dades que ha presentat en el darrer Consell de Barri la referent de prevenció del Districte, Ariadna Ros, les trucades a la Guàrdia Urbana i les molèsties que es generen al voltant dels locals han disminuït prop d’un 66%.

Cal recordar que l’origen d’aquesta mesura està en un programa de col·laboració de l’administració municipal amb els 23 locals que tenen activitat econòmica en aquests tres carrers. A més, el pla també ha contemplat la presència d’agents cívics que tenien com a objectiu conscienciar i fer pedagogia entre els clients dels bars perquè no generessin molèsties al veïnat en sortir al carrer. Segons sembla, la seva presència ha resultat determinant.

El resultat

El principal indicador que demostra que el programa ha funcionat en la seva primera edició és el fet que les nits que ha estat el servei d’agents cívics en funcionament (les nits de dijous, divendres i dissabte entre les 00.00 hores fins a les 05.00 hores), les trucades a la Guàrdia Urbana han baixat substancialment. Es calcula que ha disminuït l’impacte en la via pública i les molèsties que generen els locals al voltant d’un 66% respecte al període de juny a octubre del 2018.

Per contra, des del mateix Districte de Sants-Montjuïc s’ha reconegut que els dies intersetmanals que no hi ha hagut el servei d’agents cívics s’han incrementat les molèsties respecte a l’any anterior. Més concretament, entre els dies laborals les nits de dimecres són les que acumulen un nombre més elevat de requeriments policials. Segons els responsables del pla, aquest fet exemplifica la necessitat de fer “un treball transversal amb la Guàrdia Urbana i el servei d’inspeccions i vincular-los amb els equips de col·laboració cívica al carrer”. El pressupost destinat a aquests dispositiu va ser de 270.000 euros.

Continua llegint

Societat

Altres Poble-secs pel món

Publicat

on

El nostre Poble-sec no és l’únic barri català amb aquest nom. En castellà hi ha Pueblos Secos a alguns indrets, podem trobar un Pueblo Seco a Colòmbia, un altre a Xile, un a Veneçuela i encara un altre als Estats Units. L’origen del nom pot ser divers, pel que fa als barris de ciutats catalanes no he trobat encara una explicació prou satisfactòria. Hi ha Poble-secs a Cardedeu, a Igualada, a Sitges, a Olesa de Montserrat…

S’admet que probablement el nostre barri rebés aquest nom popular en el moment en el qual a la zona de les Hortes de Sant Bertran es van començar a salinitzar els pous d’aigua potable a causa de la utilització del lloc per als prats d’indianes però el cert és que el nom de Poble-sec no es va limitar a aquest espai, tan sols. Algú amb prou coneixements sobre toponímia em va amollar una teoria interessant: que potser Poble-sec va ser una mena de qualificatiu una mica despectiu per a batejar nous barris, una mica apartats del centre i amb  gent nou vinguda. De fet es comença a dir Poble-sec (escrit Poble Sech) quan aquest no està ni urbanitzat, en temps del pintor Simó Gómez, a mitjans del XIX. Tot plegat es fa difícil, gairebé impossible de comprovar. Vaig parlar per casualitat fa poc amb una persona del Poble-sec de Cardedeu (per cert, tan sols nosaltres posem el guionet normatiu ja que hi ha molta indisciplina normativa i molta ignorància a l’entorn de les raons que el fan necessari) i em va admetre que no sabia d’on havia sortit el nom del seu barri, un barri molt estimat pels seus veïns, per cert.

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.