Connecta amb nosaltres

Societat

L’actriu del Poble-sec, Julieta Serrano, rep el premi Gaudí d’Honor en reconeixement a la seva trajectòria

Publicat

on

La intèrpret, de 81 anys i en actiu, va ressaltar els seus orígens al Poble-sec i es va endur una de les ovacions més sinceres de la gala

@zona_sec / “Era molt petita i ja somiava en ser actriu”, deia Julieta Serrano en el seu discurs d’agraïment després de rebre el premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter. L’auditori del Barcelona Teatre Musical (BTM) feina silenci mentre l’actriu recordava els seus inicis en els teatres de barri, recordant el Poble-sec. Un barri que, des d’aquest estiu, la duu tatuada a la seva pell, amb una placa commemorativa al carrer a Nou de la Rambla, 139. Aquell dia de juliol, en plena Festa Major, l’actriu recordava el Poble-sec com el seu poble, “on vaig néixer i on vaig començar a aprendre un munt de coses essencials per la meva vida: l’amistat, la convivència, la solidaritat, l’agraïment i de l’amor”.

julieta_serrano

Julieta Serrano, en l’acte de col·locació de la placa en honor seu / Ana Inés Falcone

La VI edició dels premis Gaudí van servir, doncs, per reivindicar el recorregut d’una actriu amb essència de barri que ha traspassat fronteres sense perdre els orígens. La junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català l’ha volgut reconèixer pels cinquanta anys de carrera professional, amb una trajectòria teatral que ha passat per un bon nombre d’escenaris i amb una filmografia plena de treballs amb directors com Carlos Saura, José Luis Borau, Ventura Pons o Pedro Almodóvar. Abans, havien rebut el mateix guardó noms com Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012) o la seva amiga Montserrat Carulla, a l’edició anterior.

“Seguirem compromesos amb la nostra professió que és expressió de vida”, acabava dient l’actriu davant d’una platea d’empeus que li va dedicar una de les ovacions de la gala. Amb aquest premi, que suposa sobretot el reconeixement dels seus companys, Serrano suma a les seves vitrines una col·lecció de guardons. Ha rebut dos premis Sant Jordi de Cinema per la feina a Mi querida señorita‘ i Entre tinieblas, la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona o el premi de la Unión de Actores a la seva trajectòria, a més d’haver estat nominada als Goya per Mujeres al borde de un ataque de nervios, un dels diversos films de Pedro Almodóvar en què ha participat, a més de Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón, Entre tinieblas, Matado  i Átame. Altres títols inoblidables de la filmografia de Serrano són Tata mía, El amante bilingüe, Carícies o La moños, de Mireia Ros.

La seva última pel·lícula és a la cartellera, La última isla, on fa d’actriu protagonista, candidata als VI Premis Gaudí. Amb vuitanta anys, Serrano va estrenar el 22 de novembre El Malentendido a El Matadero de Madrid, text que protagonitza amb Cayetana Guillén Cuervo i amb el qual continua de gira pels teatres de l’estat espanyol.

Reportatge fotogràfic de l’acte commemoratiu a Julieta Serrano al Poble-sec, aquí.

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024