Connecta amb nosaltres

Entitats

“Fa un segle venir a l’Escola de Bosc era com anar de colònies”

Publicat

on

Entrevista a Eva Chacón, directora de l’Escola de Bosc Montjuïc

entrevista3_web

Eva Chacón, directora de l’Escola de Bosc des de 2001, davant de l’hort de l’escola / Ana Inés Falcone

@molina_jordi / La relació amb la Muntanya de Montjuïc ha marcat la centenària vida educativa de l’Escola de Bosc. Visitar-la es capbussar-se a la Barcelona de principis de segle XX, quan la pedagoga revolucionària Rosa Sensat n’era la directora. Avui moltes famílies del Poble-sec escullen aquest centre per dur-hi la canalla i el proper 8 de maig es convertirà en la primera escola municipal de la ciutat que compleix 100 anys. Eva Chacón, que des de 2001 és la directora del centre, ens rep al seu despatx acompanyada per les mestres Conxita Mundí i Maria Esquius.

Vostè és la directora del primer centre educatiu municipal, que va obrir fa un segle.
Sentim molta responsabilitat i se’ns ha girat moltíssima feina. Això sí, l’abordem amb il·lusió. I és que som la primera escola municipal en complir 100 anys. Ara bé, és cert que hi ha d’altres centres de la Generalitat, no municipals, més antics, cara ara l’Escola Patronat Domènech, fundada el 1899 i adquirida per l’Ajuntament més tard. Però escoles pròpiament municipals, som la primera que arriba al centenari.

Com diu, se’ls ha girat feina. Faci’ns cinc cèntims…
Des de principis de gener estem fent tota mena d’actes i seguirem fins el 17 maig. El dia 8 de maig és el dia del centenari i hem mirat de configurar un ampli calendari d’activitats. Tenim programades exposicions de fotos antigues de l’escola, conferències, projeccions, s’estan construint gegants i estem composant una cançó commemorativa la lletra de la qual ha sortit de l’alumnat. Aquest aniversari ens permet retrobar-nos amb el passat i veure antics alumnes. El Consorci d’Educació, l’Institut Municipal d’Educació (IMEB) i el districte de Sants-Montjuïc ens donen suport a totes les festivitats del centenari.

L’Escola és pionera a combinar natura i educació. Ho feien fa un segle i amb finalitats terapèutiques…
Escolaritzàvem nens amb problemes respiratoris. De fet, els primers alumnes de l’Escola de Bosc van ser els fills dels treballadors de les fàbriques de tota Barcelona, i hi venien per prescripció mèdica. Seguien la filosofia de la Waldschule de Charlottenburg d’Alemanya, les escoles Plein Air de França o les Open Air Schools d’Anglaterra, amb una educació basada en el contacte amb la natura.

La relació amb la muntanya ha marcat el projecte educatiu i la vida del centre…
En aquella època, parlem de l’any 1914, els nens i nenes fills de treballadors no anaven de vacances, ni tan sols d’excursió. Fa un segle venir a l’Escola de Bosc era com anar de colònies. Professors i alumnes quedaven a la plaça d’Espanya per pujar plegats fins al centre. De camí podien agafar una flor, una fulla seca o una pedra i, d’aquesta manera, coneixien i estudiaven el seu entorn. Un cop a l’escola, hi feien vida, es dutxaven, feien educació física. Era una proposta educativa molt moderna tenint en compte l’època.

I que ha seguit fins als nostres dies… L’empremta de Rosa Sensat, icona de la pedagogia moderna i directora d’aquest centre entre els anys 1914 i 1936, és inesborrable…

Rosa Sensat va ser una pionera. Va ser una gran pedagoga, avançada a la seva època, i va dotar d’unes activitats a l’escola que no es feien enlloc més. Li devem molt a ella i als mestres catalans de la República, que van ser exemple d’una pedagogia capdavantera. Tenien fama a nivell mundial per la seva manera de treballar i en català. Tot això es va acabar amb la dictadura.

La Guerra Civil i la posterior dictadura seria un gran parèntesi en el progrés de la pedagogia…
Es va eliminar tot el que s’havia fet. El llegat de Rosa Sensat va desaparèixer i alguns mestres van ser depurats pels franquistes i, altres, morts. Tot el que havia estat important i definidor de la nostra escola ho van eliminar. Van posar mestres a dit que eren ex-combatents militars i el tarannà de l’escola va fer un gir cap a la foscor. Tot i que hi va haver un grup de mestres que van treballar per preservar l’esperit de l’escola. Homes i dones a qui els va tocar viure uns moments difícils i que van fer possible que tot el que s’havia fet no quedés en l’oblit.

A d’alt, imatge d’època, a sota, el carnaval d’enguany / Ass.Rosa Sensat i Escola Bosc

A d’alt, imatge d’època, a sota, el carnaval d’enguany / Ass.Rosa Sensat i Escola Bosc

La Llei d’Educació de 1970, tot i que encara sota règim franquista, significa el primer bri de llum després de més de 30 anys de repressió…
S’introdueix l’Escola d’Estiu i a partir d’aleshores es produeix un corrent pedagògic de recuperació dels principis originaris d’aquesta institució, que queda reflectit més endavant en el primer Projecte Educatiu del Centre (PEC), redactat el curs 87-88. Des d’aleshores, reivindiquem la història de l’escola cada 8 de maig i mirem de transmetre als alumnes la importància del lloc on estudien. Aquest any, amb motiu del centenari, hem celebrat un carnaval d’època molt espectacular. Alumnes i mestres anàvem disfressats de personatges d’aleshores, alguna nena fins i tot feia de Rosa Sensat.

La majoria dels nens i nenes de L’Escola de Bosc, de titularitat pública, són veïns del Poble-sec, marcat per la diversitat cultural, però en canvi el perfil de l’alumnat és autòcton.
Moltes famílies d’arrel catalana valoren el nostre horari continuat, juntament amb Tres Pins. Només tres escoles municipals més ho fan a Barcelona. Això és un punt que atrau molt, fins i tot a famílies centreeuropees. Tenim molts nens francesos, italians i danesos. Evidentment, també hi té a veure l’entorn. Les famílies autòctones valoren més la muntanya que les famílies nouvingudes, que posen per davant tenir l’escola a prop de casa.

És el cas de les escoles Carles I o Jacint Verdaguer amb un percentatge del 80% d’immigració pobra. No creuen que caldria repartir aquell alumnat?
No ens hi oposem, nosaltres no tanquem la porta a ningú. Però és que moltes d’aquestes famílies no volen venir. De fet, quan les hem tingut, quan poden, marxen. Més enllà de la proposta educativa, que en tots els centres és similar i excel·lent, valoren la proximitat de l’escola. Fer el sacrifici de pujar a la muntanya no els convenç. El fet que ens fa diferents és l’entorn i l’horari.

Com heu viscut les retallades i l’anunci de la Llei Wert?
Les retallades les hem afrontat amb dificultat, però ens n’hem sortit com hem pogut. Hem hagut de treballar més hores i som menys docents que abans. Si se’ns posa malalt un mestre, per exemple, hem de fer mans i mànigues perquè els nens no es quedin sols. Com a totes les escoles ens han retallat personal. I, pel que fa la llei Wert, estem totalment en contra. Defensem la immersió lingüística i l’escola laica. Fa molts anys que les escoles municipals fan immersió lingüística, fins i tot abans que les escoles de la Generalitat. Pensem que és un bé d’integració, especialment pels castellanoparlants, que tenen l’oportunitat d’aprendre el català quan amb les seves famílies no el podrien aprendre.

Les mestres Conxita Mundí i Maria Esquius, amb la directora Chacón, en un moment de l'entrevista / Ana Inés Falcone

Les mestres Conxita Mundí i Maria Esquius, amb la directora Chacón, en un moment de l’entrevista / A. Falcone

Avaluem massa en clau de resultats i massa poc en clau de valors?
Cada vegada hi ha més paperassa que hem d’omplir. No ens queda més remei i això fa que s’oblidin temes més importants. Ara bé, nosaltres fa molts anys que fem assemblees amb els nens a classe per abordar els problemes que hi pugui haver. Treballem la responsabilitat des del parvulari amb els hàbits, amb la relació amb la natura i l’hort… Tractem de treballar-ho tot, però ho tenim difícil. De vegades treballem valors a l’escola que no es corresponen amb els que imperen en aquesta societat.

Com ara quins?
Vivim en una societat competitiva. Valors com la solidaritat, l’empatia o la igualtat que treballem a l’escola xoquen amb una mentalitat individualista.

Se senten prou valorats els mestres d’avui?
Tenim la sensació que tothom pot opinar de la nostra feina. Abans no passava. Fa molts anys que sóc mestra i fa uns anys, si els mestres havien renyat algun nen, els pares els hi cridaven l’atenció, entenien que el seu fill havia actuat incorrectament. Ara, en canvi, és al revés. Si un nen arriba a casa i diu que l’han castigat, els pares ens retreuen el nostre paper, ens ho qüestionen tot.

 

Entitats

El fil invisible: Un amor enverinat

Publicat

on

Núria Beltran / La pel·lícula ha tingut sis nominacions als Oscars

Aquest darrer film de Paul Thomas Anderson s’allunya dels seus últims treballs (Junun o Puro vicio) mostrant-se més contingut i amb un resultat més equilibrat. Amb sis nominacions als Oscars, incloses millor pel·lícula, millor director i millor actor protagonista, Anderson ens presenta una obra pausada i reflexiva. Reynolds Woodcock (Daniel Day-Lewis) és un prestigiós sastre en el Londres dels anys cinquanta que juntament amb la seva germana Cyril (Lesley Manville) regenten un negoci de moda en la seva luxosa mansió. Woodcock és la firma que vesteix a la reialesa europea, a artistes i en general a les dones de l’alta societat.

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Daniel Day-Lewis fa una gran interpretació en aquesta pel·lícula

Reynolds te una relació amb les dones molt poc convencional, les escull, les utilitza com a models i quan se’n cansa és la seva germana qui les acomiada per sempre. Però apareix a la seva vida una jove cambrera anomenada Alma (Vicky Krieps) de qui s’enamora i a qui converteix en la seva musa i amant. Tot sembla idílic, però Alma amb la seva indòmita personalitat pertorba les seves obsessives rutines. Daniel Day-Lewis ha afirmat que aquesta és la seva última participació cinematogràfica, si fós així s’acomiada amb una interpretació magistral d’un personatge que s’amaga sota l’aperença d’un geni dèspota i torturat. Les interpretacions femenines són també fantàstiques i totalment rellevants per al desenvolupament de la història.

L’ambientació musical de Jonny Greenwood és també excel·lent. El fil invisible té un aspecte classicista però és en realitat moderna, hi ha romanticisme però en una atmosfera claustrofòbica i un xic terrorífica. És un bonic conte ple de rivets foscos que ens deixa fascinats.

Continua llegint

Entitats

El Teatro de los Sentidos evita el seu tancament

Publicat

on

Anna Pruna /  S’ha finançat amb una campanya de crowfunding

L’equip del Teatro de los Sentidos, amb el dramaturg colombià Enrique Vargas al capdavant, està d’enhorabona. Celebren que, gràcies a una campanya de micro-mecenatge, es podran salvar del tancament. A començaments de gener, el col·lectiu demanava ajuda “als seus amics i còmplices” per poder continuar la seva activitat. Per fer-ho, necessiten adequar l’espai amb obres de millora tècniques i de condicionament del teatre. Els seguidors del teatre del Polvorí han respost a la crida i en total s’han recaptat més de 26.000 euros provinents de 150 contribuïdors.

Un dels espectacles de la companyia

Un dels espectacles de la companyia

‘El Hilo de Ariadna’

Amb el finançament obtingut, la companyia vol “consolidar un equip humà d’organització i coordinació que gestioni l’activitat del teatre de forma regular”, tal com ells mateixos expliquen. A més, s’iniciarà un període de programació estable amb 12 funcions de l’espectacle El Hilo de Ariadna, amb la que el Teatro de los Sentidos s’ha donat a conèixer arreu del món. Els promotors del teatre han expressat la seva gratitud i han assegurat que continuaran “investigant, creant i formant”. Aquest espai, creat fa 25 anys, promou també la realització de diversos tallers d’expressió corporal i de llenguatge sensorial i compta amb 21 alumnes inscrits en el Postgrau de Llenguatge sensorial i poètica del joc, en col·laboració amb la Universitat de Girona. Des de ZONA SEC celebrem també aquesta petita victòria i li desitgem una llarga i pròspera vida al Teatro de los Sentidos.

 

 

 

Continua llegint

Entitats

Spaguetti- Western al Poble-sec

Publicat

on

Anna Pruna / Les projeccions es faran a diversos ‘saloons’

No solo leones és el nom d’un festival al Poble-sec dedicat exclusivament al gènere cinematogràfic Spaguetti- Western. Enguany celebra la seva III edició i ho fa amb una programació itinerant, amb projeccions a quatre espais del barri convertits en saloons  per a l’ocasió. Es tracta del Jam Circus (Margarit, 44), un local del carrer de les Pedreres (número 30, 1a planta), Nook (Nou de la Rambla, 143) i Porta Roja (Tapioles, 63).no solo leones

Més que pel·lícules

El festival comença el diumenge 11 de febrer i acaba el diumenge 25 de febrer i, entre les projeccions, es troben alguns clàssics com Il mercenario i també films dels últims temps, com Django. Els impulsors del festival expliquen que en aquesta edició volen posar especial atenció a “la relació entre el Western i l’estètica psicodèlica, perquè cap art va poder escapar d’aquesta influència durant les dècades dels 60 i 70”. Totes les pel·lícules estaran introduïdes per Bammel Fangmeies i Cosimo Tacinelli, cinèfils del Poble-sec. Els espais que participen en el festival també oferiran beguda i cada esdeveniment inclourà sorpreses en forma de convidats, tràilers, menjar, cartells originals, etcètera, per tal que cada nit “sigui alguna cosa més que anar a veure una pel·lícula”, avancen els impulsors de No solo leones.

L’accés als recintes és a través de taquilla inversa, amb una consumició mínima obligatòria.

Properes projeccions:

Domingo 18/02 Saloon Pedreres Blindman Italia 1971; De Ferdinando Baldi; Música: Stelvio Cipriani 105 min. VOSE

Jueves 22/02 Saloon Nook Prega il morto, ammazza il vivo (Reza al muerto y mata al vivo) Italia 1971; De Giuseppe Vari; Música: Mario Migliardi 90 min. VO Italiana Subt. Portugués

Viernes 23/02 Saloon Nook Il mercenario (Salario para matar) Italia/España 1968; De Sergio Corbucci; Música: Ennio Morricone, Bruno Nicolai; 111 min. VO Inglesa SE

Sabado 24/02 Saloon Nook Se sei vivo, spara! (Django Kill… If You Live, Shoot! / Oro maldito) Italia/España 1968; De Giulio Questi; Música: Ivan Vandor 117 min.VO Italiana SE

Domingo 25/02 Saloon Porta Roja Keoma Italia 1976; De Enzo G. Castellari; Musica: Guido y Maurizio De Angelis; 101 min Version inglesa SE

Continua llegint

Paral-lel OH!

Copyright © 2018 Zona Sec.