Connecta amb nosaltres

Societat

Preocupació veïnal o el risc de l’estigma

Publicat

on

Veïns de Blasco de Garay –i altres carrers contigus– se senten insegurs i s’han organitzat per denunciar conductes incíviques. Fonts de l’Ajuntament, dels mossos i experts rebaixen el conflicte a “problemes de convivència”

@molina_jordi / Més d’una seixantena de veïns esperen el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, al Centre Cívic El Sortidor. És la tercera reunió que convoquen, la primera a la qual tenen l’oportunitat d’expressar les seves preocupacions al màxim responsable del districte, que arriba acompanyat de representants de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra. Des de fa quatre anys, asseguren els veïns, un grup de joves d’origen dominicà es concentra majoritàriament al carrer Blasco de Garay –també a Margarit, Creu dels Molers i Vallhonrat— i causen xivarri més enllà de les deu de la nit, quan l’ordenança especifica que s’ha de garantir el descans. A més, denuncien l’incompliment dels horaris d’alguns establiments propietat d’aquests grups, conductes incíviques —alguns mencionen tràfic de drogues— i aporten fotografies amb inscripcions que, sostenen, proven la identitat del grup, al qual anomenen banda.

blasco_garay_web

Els Mossos d’Esquadra neguen l’existència de cap banda criminal organitzada al Poble-sec / Ana Inés Falcone

El tarannà que pren la trobada preocupa als representants municipals, policials i també del teixit associatiu, que han vehiculat l’acte. Temen que, de nou, la cohesió social que tants esforços costa al barri torni a esquerdar-se, com quan una onada de pancartes –Volem un barri digne, recorden?— va estigmatitzar públicament el barri com una zona insegura. La línia que separa els problemes de convivència dels d’inseguretat és prima i la riquesa que suposa la diversitat cultural al barri torna a diluir-se en un sac on es fa difícil distingir els prejudicis culturals d’una realitat eminentment complexa.

Els veïns miren de carregar-se de raons. Alguns asseguren haver canviat les seves rutines diàries per evitar topar amb el grup que denuncien. “Ara sempre vaig a buscar les meves filles a l’escola, no em puc arriscar que vagin soles perquè un cop li van tocar el cul”. Hi ha qui ha comptabilitzat prop d’una quarantena de persones assegudes al voltant del portal de casa seva, i que amb prou feines, hi ha pogut accedir. Lamenten la impunitat amb la qual es mouen pel barri i denuncien un procés de guetització al llarg del no menys polèmic carrer Blai. Per aturar l’allau de retrets, el regidor intervé defensant la gestió del seu equip amb dades: “El 50% de recursos del districte es destinen al Poble-sec, no volem que sigui un Raval post-modern”, diu Martí, que va demostrar cintura política en una de les tardes —la del 21 de març—més complicades que se li recorden al Poble-sec.

Bandes llatines o grup de joves?
En declaracions a ZONA SEC, Gorka Santos, de l’ABP dels Mossos d’Esquadra de Sants-Montjuïc, explica que “massa vegades el terme dominicà s’associa amb banda” i assegura que els problemes del barri no són delictius, sinó de convivència. Descarta que les fotografies aportades pel veïnat siguin símbols amb un significat més enllà de les signatures habituals que aquests joves acostumen a fer. “No tenim cap indici que ens faci pensar que al Poble-sec hi ha cap banda llatina organitzada, no hi ha una estructura de banda, ni molt menys amb un component violent”.

interior_web

Els Mossos neguen un rerefons delictiu dels símbols / Fotografies aportades pel veïnat

En el mateix sentit, s’expressa Luca Giliberti, antropòleg de la immigració, especialitzat en grups juvenils i veí del barri fins fa poc. “La gran majoria d’aquests grups no participen a cap gran plataforma criminal —droga o prostitució—, però són joves pobres i estigmatitzats —més amb la crisi—que si bé és cert que poden trobar-se al límit de la legalitat —petit comerç de marihuana o haixix— també ho és que no són delinqüents”, explica Giliberti, que conclou: “Són joves exclosos, que se senten reconeguts i considerats quan estan junts”.

Les matisacions de la policia i els experts, però, no tranquil·litzen els veïns. Demanen més control policial a les hores punta –entre les 18:00h i les 3:00h de la matinada— i, sobretot, més escorcolls de la policia de paisà, ja que asseguren que aquest grup té facilitat per esquivar-los quan arriben amb uniforme. Amb l’arribada del bon temps, els veïns temen que aquests problemes es multipliquin.

 La necessitat d’un Pla d’Usos
Durant la reunió del passat 21 de març al centre cívic El Sortidor va tornar a planejar la necessitat d’un Pla d’Usos per al Poble-sec. El regidor Jordi Martí va assegurar que s’està treballant en la realització d’un Pla que hauria de servir per regular la proliferació dels locals i terrasses, sobretot a l’eix Blai-Blesa. Segons dades municipals, actualment hi ha 11 establiments que no se’ls ha concedit la llicència. “Només tenint un Pla d’Usos es poden regular els permisos que es donen”, va dir Martí, que va retreure la “inoperància” de l’anterior govern “molt progre”, però que no va impulsar la norma. Tal i com apunten des de l’associació Raons Públiques, una Pla d’Usos, per si sol, no té perquè ser positiu per als veïns, en al·lusió al de Ciutat Vella. Tot i aquest risc, avui una àmplia majoria del teixit associatiu del barri demana impulsar, per fi, el Pla d’Usos.

La parròquia de Lurdes del Poble-sec, un referent en integració

Rezo_web

Pregària a la parròquia de Lurdes del Poble-sec

En ple debat sobre el conflicte que pateixe  n alguns veïns, hem trucat a la porta de la parròquia de Lurdes. Allà hi ha el rector Joan Cabot, una de les persones que més ha treballat amb joves de diferents nacionalitats i clau en la normalització de les bandes Latin Kings o Ñetas en associacions culturals. “Cal superar els estereotips en el tracte amb els immigrants, però també amb qualsevol grup humà que identifiquem com a diferenciat dels nostres propis paràmetres culturals, estètics o ideològics”. Parròquies de l’arxidiòcesi de Barcelona, com la de Lurdes, fan una tasca silenciosa per a la cohesió social als barris, atenent els nouvinguts, siguin o no catòlics, no només des de l’acció benèfica sinó també proporcionant-los un espai on reunir-se. Cabot demana que es combatin els fets delictius, però deixa una pregunta a l’aire: “el fet de ser estranger suma en la valoració negativa?”

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint

Societat

Vila i Vilà, atrapat entre obres interminables i facturació a la baixa

El projecte, que hauria d’estar enllestit des de fa anys, s’allargarà encara més: fins al segon semestre de 2026

Publicat

on

Al carrer Vila i Vilà s’han acostumat a la rasa oberta, el soroll de les màquines i les tanques que dificulten el pas. El que (fins fa poc) havia de finalitzar el juny del 2026, s’allargarà uns mesos més: les obres del nou col·lector no estaran enllestides fins al segon semestre de l’any vinent.

Els treballs, que es van iniciar el 2013 i que tenien una duració prevista de tres anys (res més lluny de la realitat), tenen com a objectiu evitar les inundacions que històricament han afectat el Paral·lel quan hi ha pluges intenses. Les tasques que duen a terme els operaris, però, ja han començat a provocar fins i tot talls esporàdics de subministraments bàsics (aigua i llum) als veïns i comerços de la zona.

“És una incompetència constant”, denuncia la poblesequina i activista, Emma Lladó: “Fuita d’aigua per tercera vegada i tots els comerços del carrer sense llum.”  Segons explica, aquesta situació es dona de manera sobtada i recurrent. En el mateix sentit, la també veïna, Encarna Galindo, relata que les obres també han començat a tenir afectacions sobre l’economia local: “A la fleca que tenim al carrer la facturació no els ha deixat de baixar i ara el lloguer ja se’ls fa difícil d’afrontar.”

Un altre aspecte que preocupa és la brutícia. Tal com critica Lladó, aquesta no fa més que créixer: “Quan van iniciar les obres, van traslladar els contenidors de Vila i Vilà als carrers veïns, i ara tota la brossa s’acumula aquí i no la recullen fins passada una setmana”.

Voreres de mínims per als vianants

La reducció de l’espai per accedir als comerços resulta “incòmode” segons explica la recepcionista de l’Hostal Bedmates, Tatiana Cuau. Lamenta que reben “moltes queixes dels clients que s’allotgen” i que el negoci es veu afectat, perquè “les males ressenyes augmenten”. També ho destaca des del restaurant Elche l’Alèxia Iborra, i detalla que s’han vist diversos cops “sense internet ni línia telefònica”, un fet que ha provocat que no poguessin “treballar com és habitual”. “El difícil accés i la reducció de zones de pàrquing ha repercutit en la facturació”, afegeix. “Sabem que són obres llargues, que ens portaran algun benefici, però volem que acabin ja”.

Continua llegint

Societat

Les instal·lacions d’extraescolars, al límit: “No donem l’abast i molts es queden sense poder fer esport al barri”

Famílies i entitats reclamen que s’obrin els espais escolars a l’espera de construir el nou poliesportiu

Publicat

on

La manca d’instal·lacions esportives al Poble-sec és a dia d’avui una de les principals preocupacions de les entitats i famílies, que veuen com cada curs escolar es repeteix el mateix problema: molts infants i joves es queden sense poder accedir a activitats extraescolars, sobretot en l’àmbit esportiu.

El president de Joves Units del Poble-sec, Hatim Azahri, alerta: “El poliesportiu de les Tres Xemeneies no dona resposta. Per això és tan important el futur poliesportiu del Poble-sec. No donem l’abast i molts nens i nenes es queden sense poder fer esport al barri”. Aquesta situació evidencia que l’oferta és insuficient i que la manca d’espais esportius genera desigualtats: mentre unes famílies poden permetre’s traslladar-se a altres barris, d’altres es veuen obligades a renunciar al fet que els seus fills practiquin esport.

Un exemple és el del Club de Bàsquet Sant Antoni, el qual utilitza les pistes de les Tres Xemeneies i que s’ha vist forçat a desplaçar-se fins a La Marina per poder entrenar. El mateix passa amb l’APA Poble-sec, que s’ha vist obligat a limitar categories per falta d’espai. Aquestes restriccions deixen moltes criatures sense activitat, la qual cosa té un impacte no només esportiu, sinó també social i emocional. “El meu fill de vuit anys s’ha quedat sense plaça al bàsquet del barri. Ara hem d’anar fins a Sants perquè pugui jugar. És un desgast enorme per a les famílies”, explica la Laura, mare d’un alumne de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer.

Una demanda urgent

Diverses famílies del barri coincideixen en el fet que el futur poliesportiu és imprescindible per donar resposta a les necessitats del barri. Tot i això, també reclamen mesures immediates que permetin pal·liar el problema mentre no es construeix la nova instal·lació, prevista pel 2027. Entre les propostes que es posen sobre la taula hi ha ampliar l’ús d’espais escolars més enllà de l’horari lectiu, recuperar els programes de patis oberts i habilitar equipaments temporals que donin aire als clubs i entitats.

Azahri insisteix que no es tracta només d’una qüestió logística, sinó d’una necessitat de cohesió social: “Els nens i nenes tenen dret a fer esport al seu barri. Esperar fins al 2027 serà difícil. Necessitem solucions perquè és primordial fomentar el jovent a fer vida al barri”.

Una reivindicació històrica

La lluita per aconseguir un poliesportiu digne al Poble-sec no és nova. Fa més d’una dècada que entitats, famílies i associacions veïnals reclamen un equipament que doni resposta al creixement del barri. En aquest temps, els clubs han crescut, la població ha augmentat i les necessitats s’han multiplicat, fent que la situació sigui encara més urgent.

El missatge que arriba des del barri és clar: calen solucions immediates i imaginatives. Recuperar els patis oberts, habilitar espais provisionals i ampliar l’ús d’instal·lacions escolars són algunes de les mesures que, consideren, podrien alleugerir una problemàtica que afecta de ple el dia a dia de moltes famílies. El futur poliesportiu és una esperança, però el Poble-sec demana respostes ara. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024