Connecta amb nosaltres

Societat

Preocupació veïnal o el risc de l’estigma

Publicat

on

Veïns de Blasco de Garay –i altres carrers contigus– se senten insegurs i s’han organitzat per denunciar conductes incíviques. Fonts de l’Ajuntament, dels mossos i experts rebaixen el conflicte a “problemes de convivència”

@molina_jordi / Més d’una seixantena de veïns esperen el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, al Centre Cívic El Sortidor. És la tercera reunió que convoquen, la primera a la qual tenen l’oportunitat d’expressar les seves preocupacions al màxim responsable del districte, que arriba acompanyat de representants de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra. Des de fa quatre anys, asseguren els veïns, un grup de joves d’origen dominicà es concentra majoritàriament al carrer Blasco de Garay –també a Margarit, Creu dels Molers i Vallhonrat— i causen xivarri més enllà de les deu de la nit, quan l’ordenança especifica que s’ha de garantir el descans. A més, denuncien l’incompliment dels horaris d’alguns establiments propietat d’aquests grups, conductes incíviques —alguns mencionen tràfic de drogues— i aporten fotografies amb inscripcions que, sostenen, proven la identitat del grup, al qual anomenen banda.

blasco_garay_web

Els Mossos d’Esquadra neguen l’existència de cap banda criminal organitzada al Poble-sec / Ana Inés Falcone

El tarannà que pren la trobada preocupa als representants municipals, policials i també del teixit associatiu, que han vehiculat l’acte. Temen que, de nou, la cohesió social que tants esforços costa al barri torni a esquerdar-se, com quan una onada de pancartes –Volem un barri digne, recorden?— va estigmatitzar públicament el barri com una zona insegura. La línia que separa els problemes de convivència dels d’inseguretat és prima i la riquesa que suposa la diversitat cultural al barri torna a diluir-se en un sac on es fa difícil distingir els prejudicis culturals d’una realitat eminentment complexa.

Els veïns miren de carregar-se de raons. Alguns asseguren haver canviat les seves rutines diàries per evitar topar amb el grup que denuncien. “Ara sempre vaig a buscar les meves filles a l’escola, no em puc arriscar que vagin soles perquè un cop li van tocar el cul”. Hi ha qui ha comptabilitzat prop d’una quarantena de persones assegudes al voltant del portal de casa seva, i que amb prou feines, hi ha pogut accedir. Lamenten la impunitat amb la qual es mouen pel barri i denuncien un procés de guetització al llarg del no menys polèmic carrer Blai. Per aturar l’allau de retrets, el regidor intervé defensant la gestió del seu equip amb dades: “El 50% de recursos del districte es destinen al Poble-sec, no volem que sigui un Raval post-modern”, diu Martí, que va demostrar cintura política en una de les tardes —la del 21 de març—més complicades que se li recorden al Poble-sec.

Bandes llatines o grup de joves?
En declaracions a ZONA SEC, Gorka Santos, de l’ABP dels Mossos d’Esquadra de Sants-Montjuïc, explica que “massa vegades el terme dominicà s’associa amb banda” i assegura que els problemes del barri no són delictius, sinó de convivència. Descarta que les fotografies aportades pel veïnat siguin símbols amb un significat més enllà de les signatures habituals que aquests joves acostumen a fer. “No tenim cap indici que ens faci pensar que al Poble-sec hi ha cap banda llatina organitzada, no hi ha una estructura de banda, ni molt menys amb un component violent”.

interior_web

Els Mossos neguen un rerefons delictiu dels símbols / Fotografies aportades pel veïnat

En el mateix sentit, s’expressa Luca Giliberti, antropòleg de la immigració, especialitzat en grups juvenils i veí del barri fins fa poc. “La gran majoria d’aquests grups no participen a cap gran plataforma criminal —droga o prostitució—, però són joves pobres i estigmatitzats —més amb la crisi—que si bé és cert que poden trobar-se al límit de la legalitat —petit comerç de marihuana o haixix— també ho és que no són delinqüents”, explica Giliberti, que conclou: “Són joves exclosos, que se senten reconeguts i considerats quan estan junts”.

Les matisacions de la policia i els experts, però, no tranquil·litzen els veïns. Demanen més control policial a les hores punta –entre les 18:00h i les 3:00h de la matinada— i, sobretot, més escorcolls de la policia de paisà, ja que asseguren que aquest grup té facilitat per esquivar-los quan arriben amb uniforme. Amb l’arribada del bon temps, els veïns temen que aquests problemes es multipliquin.

 La necessitat d’un Pla d’Usos
Durant la reunió del passat 21 de març al centre cívic El Sortidor va tornar a planejar la necessitat d’un Pla d’Usos per al Poble-sec. El regidor Jordi Martí va assegurar que s’està treballant en la realització d’un Pla que hauria de servir per regular la proliferació dels locals i terrasses, sobretot a l’eix Blai-Blesa. Segons dades municipals, actualment hi ha 11 establiments que no se’ls ha concedit la llicència. “Només tenint un Pla d’Usos es poden regular els permisos que es donen”, va dir Martí, que va retreure la “inoperància” de l’anterior govern “molt progre”, però que no va impulsar la norma. Tal i com apunten des de l’associació Raons Públiques, una Pla d’Usos, per si sol, no té perquè ser positiu per als veïns, en al·lusió al de Ciutat Vella. Tot i aquest risc, avui una àmplia majoria del teixit associatiu del barri demana impulsar, per fi, el Pla d’Usos.

La parròquia de Lurdes del Poble-sec, un referent en integració

Rezo_web

Pregària a la parròquia de Lurdes del Poble-sec

En ple debat sobre el conflicte que pateixe  n alguns veïns, hem trucat a la porta de la parròquia de Lurdes. Allà hi ha el rector Joan Cabot, una de les persones que més ha treballat amb joves de diferents nacionalitats i clau en la normalització de les bandes Latin Kings o Ñetas en associacions culturals. “Cal superar els estereotips en el tracte amb els immigrants, però també amb qualsevol grup humà que identifiquem com a diferenciat dels nostres propis paràmetres culturals, estètics o ideològics”. Parròquies de l’arxidiòcesi de Barcelona, com la de Lurdes, fan una tasca silenciosa per a la cohesió social als barris, atenent els nouvinguts, siguin o no catòlics, no només des de l’acció benèfica sinó també proporcionant-los un espai on reunir-se. Cabot demana que es combatin els fets delictius, però deixa una pregunta a l’aire: “el fet de ser estranger suma en la valoració negativa?”

Societat

Llibres i versos marcaran la Diada de Sant Jordi local

La Fira que aplega entitats i botiguers es tornarà a celebrar a la plaça del Molino

Publicat

on

Per

Al Poble-sec, la Diada de Sant Jordi no serà una jornada qualsevol: serà una afirmació cultural. La Coordinadora d’Entitats del barri prendrà les regnes i desplegarà la Fira del Llibre i de la Rosa, que el 24 d’abril transformarà la plaça del Molino, de 9 a 20 hores, en un mosaic de paraules i pètals. Llibreries arrelades al territori i entitats locals s’hi aplegaran per teixir una trobada que va més enllà del simple intercanvi comercial: serà un acte de memòria col·lectiva, un recordatori que la cultura no només es consumeix, sinó que es viu des dels carrers.

Per la seva banda, el Centre Cívic El Sortidor elevarà l’aposta amb una programació que entrellaçarà passat i futur. El 24 d’abril, a les 18.30 hores, Òmnium Cultural Sants-Montjuïc i l’Esbart Dansaire Renaixença rendiran tribut a Joan Salvat-Papasseit, cent anys després de la seva mort, en un recital poètic i musical al centre –gratuït, amb inscripció prèvia–. Els poetes Irene Tarrés i Hug Casals, guardonats amb el premi Amadeu Oller, recitaran els versos del mestre, acompanyats per un piano que els farà ressonar com un eco viu. Carme Eleuterio traçarà el perfil d’un poeta que va fer de la paraula una bandera, i els balls tradicionals de l’Esbart clouran la vetllada.

En paral·lel, els dies 24 i 28 d’abril, “Montjuïc, un llibre obert” obrirà les portes dels arxius amagats de la muntanya, un tresor bibliogràfic i documental que convida a repensar el nostre vincle amb la història.

Els més petits no quedaran al marge: el 22 d’abril, una gimcana pel planeta els acostarà als secrets de la Terra i els farà crear roses de paper reciclat. Tot plegat, perquè al barri, Sant Jordi és una festa que no només celebra, sinó que interpel·la. 

Continua llegint

Societat

Una família expulsada i una veïna gran sota l’amenaça d’un nou desnonament

Publicat

on

Els desnonaments no s’aturen. Aquest 24 de març, l’Andri i la seva família han estat expulsats del seu pis del carrer de Salvà, 5 a petició de Lanusei Investments, una filial del fons d’inversió Blackstone. Malgrat la mobilització del Sindicat de Barri del Poble-sec i el suport veïnal, la família ha hagut d’abandonar l’habitatge.

Mentre l’Andri busca una alternativa, la Loreto, una veïna gran amb salut delicada, viu sota una altra amenaça que es repeteix pràcticament a cada cantonada: la no renovació del seu contracte de lloguer. Nascuda al barri, resideix en un pis de 23 metres quadrats al carrer de Magalhães, propietat d’un administrador que compta amb diverses empreses immobiliàries. El contracte no l’expira fins al febrer de 2026, però el propietari ja li ha comunicat que no li renovarà i, segons el Sindicat, ha estat pressionant-la perquè marxi abans amb visites sense avís previ i actituds intimidatòries. Tal com expliquen, des que va buscar suport en el Sindicat, aquestes pressions han cessat, però el seu futur segueix en l’aire. A la seva edat, trobar un nou habitatge al mercat actual és pràcticament impossible.

Per evitar que situacions com aquestes i defensar el dret a l’habitatge, el Sindicat fa una crida a sumar-se a l’acció del 5 d’abril. “La precarietat en l’habitatge no és un problema individual, sinó una crisi col·lectiva, i l’hem de lluitar organitzant-nos”, adverteixen.

Continua llegint

Societat

Cinc projectes poblesequins segueixen en la cursa pels Pressupostos Participatius

Publicat

on

El Poble-sec vol millores i la lluita per aconseguir-les segueix en marxa. 18 projectes del barri van formar part de la primera votació veïnal dels Pressupostos Participatius. La selecció, però, ha estat dura i només cinc han passat a la segona fase. Ara, aquestes propostes competiran per aconseguir finançament municipal en la votació final, que tindrà lloc del 12 al 17 de maig. En total, hi ha 3,6 milions d’euros en joc per millorar el districte.

Entre els projectes que han passat el tall, hi ha la millora dels vestidors i grades del Complex Esportiu Pau Negre – Pau Migdia. Es volen renovar els vestidors, les instal·lacions d’aigua i les grades. Des del recinte, denuncien que “hi ha despreniments, esquerdes i les armadures han quedat descobertes i estan oxidades, amb el consegüent risc per a les persones”.

També destaca un projecte que vol fer més accessibles els carrers de Sants-Montjuïc, concretament per a persones amb mobilitat reduïda i gent gran. La proposta inclou l’adaptació de parades d’autobús, la millora de la il·luminació, més rampes i l’ampliació de voreres.

Un altre canvi important podria arribar a la plaça de  Margarida Xirgu, que es vol convertir en un espai més acollidor. El projecte inclou un parc infantil inclusiu, una zona per a gossos, un circuit saludable i més zones verdes. Des de Joves Units del Poble-sec asseguren que aquest espai té “molt de potencial, però no respon a les necessitats dels veïns”.

En aquesta mateixa línia, la recuperació d’espais verds a Montjuïc també ha superat la prova. La proposta aposta per reforestar la muntanya i crear refugis climàtics. L’objectiu és fer de Montjuïc un pulmó verd més gran per a la ciutat.

El darrer projecte del Poble-sec se centra en la millora de les instal·lacions esportives del barri. Es demanen reformes al camp de rugbi de la Foixarda i al camp de futbol de la Satalia, així com millores al Poliesportiu Tres Xemeneies i al CN Montjuïc.  L’estat actual d’aquests espais reflecteixen la necessitat urgent d’una renovació integral.

Fins a finals d’abril, els equips tècnics de l’Ajuntament treballaran amb els promotors dels projectes seleccionats per acabar de definir els detalls i assegurar-ne la viabilitat. Aquesta edició ha tingut una participació més alta que mai, fet que ha consolidat els Pressupostos Participatius com una eina útil perquè els veïns decideixin quines millores volen. La votació final decidirà quins d’aquests projectes es faran realitat i marcaran el futur del barri.

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024