Connecta amb nosaltres

Societat

La Coordinadora d’Entitats celebra un quart de segle d’associacionisme veïnal

Publicat

on

L’acte del 25è aniversari també va servir per distingir la trajectòria de la Coral Xemeneia Amunt amb el V Premi Poble-sec

@molina_jordi / Poc es podien pensar els veïns que l’any 1989 van decidir fundar la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec –aleshores amb només 7 associacions– que 25 anys després seria la plataforma que més entitats cíviques, socials i culturals aplega de Barcelona. Avui, més d’una vuitantena d’associacions són part d’una plataforma que vehicula i gestiona un grapat de projectes destinats als sectors més vulnerables del barri: des d’espais d’acollida, fins a l’atenció a la gent gran, passant per campanyes solidàries.

Josep Guzmán, president de la Coordinadora d'Entitats

Josep Guzmán, president de la Coordinadora d’Entitats

Per celebrar la fita, l’actual junta directiva va convocar el passat divendres 28 de novembre un sopar commemoratiu del seu 25è aniversari. L’acte va aplegar més de 150 persones, la majoria representats d’alguna de les més de quaranta entitats que es van donar cita al CC El Sortidor. Durant l’acte, l’actual president, Josep Guzmán, va agrair “la gran acceptació” que té l’organització: “Ens adonem que la gent es refereix a nosaltres com La Cordi, amb afecte, hem aconseguit de que molts veïns se’n sentin part”. D’altra banda, explicava que un dels reptes és donar “més visibilitat” la Coordinadora com a impulsora de molts projectes que no sempre s’associen a la pròpia feina de ‘la Cordi’. Un bon exemple és el projecte Baixem al Carrer (Premi Senda, 2014), nascut a l’empara del Pla Comunitari, el braç social de l’organització.

Un dels al·licients del sopar, a banda d’un exquisit arròs amb llamàntol, era veure junts els tres presidents: Jordi Romeu, Amadeu Quintana i Josep Guzmán. Tots tres van bufar les espelmes del pastís commemoratiu i van desfer-se en elogis a la tasca dels centenars de voluntaris que, al llarg dels anys, han contribuït a la cohesió social del barri de forma altruista. Entre els assistents, hi havia el president del Consell de Districte de Sants Montjuïc Joaquim Mestre, la consellera de barri Anna Maria Massó (CiU) i el regidor Ricard Gomà (ICV).

Xemeneia Amunt, guardonada
L’altre motiu de trobada va ser el lliurament del V Premi Poble-sec, que cada any reconeix la tasca de persones o entitats que hagin portat el nom del Poble-sec més enllà del barri. En aquesta edició el guardó va ser per a la veterana Coral Infantil Xemeneia Amunt, icona del cant coral amb més de 30 anys arrelada al barri, a més de ser el primer soci de ‘la Cordi’.

Xemeneia Amunt recull el premi

Xemeneia Amunt recull el premi

Des del 2010, any en què es va instaurar el ‘Premi Poble-sec’, els guanyadors han estat el grup musical La Salseta del Poble-sec (2010), l’escriptor Francesc Gonzalez Ledesma (2011), l’escola Anna Ravell (2012) i els Castellers del Poble-sec (2013).

Societat

‘Nou Montjuïc’, el full de ruta de la muntanya màgica

Publicat

on

Per

L’alcalde Jaume Collboni ha presentat el projecte ‘Nou Montjuïc’, que inclou diverses actuacions amb efectes directes al Poble-sec. Entre els canvis destacats hi ha la creació d’un nou barri entre el Paral·lel i Rius i Taulet, amb 500 habitatges públics, un poliesportiu municipal (veure pàgina 3) i un nou CAP que donarà servei al Poble-sec i la Font de la Guatlla. Aquesta iniciativa, dins d’un pla de 460 milions d’euros, es desenvoluparà durant la pròxima dècada.

La connectivitat també millorarà amb l’ampliació de l’L2 fins a Montjuïc, que connectarà el Poble-sec amb l’Anella Olímpica i la Marina del Prat Vermell. Fins que s’executi, la nova línia d’autobús X3, amb parada al Paral·lel, i el Montjuïc Bus (actual línia 150) facilitaran l’accés. A més, un nou carril bici de 6,6 quilòmetres unirà el Poble-sec amb la Font Màgica.

El Pla de Barris invertirà 15 milions d’euros al Poble-sec per a la renovació urbana, mentre que l’eix cultural del Paral·lel es reforçarà com a corredor de lleure connectat amb Montjuïc. La transformació del Morrot, amb un passeig per a vianants i bicicletes, i la renovació dels jardins històrics completen un pla que busca integrar el barri amb la muntanya.

Val a dir, però, que el pla ‘Nou Montjuïc’ més aviat condensa múltiples projectes ja en marxa o en procés de redacció.

Continua llegint

Societat

El repte del Pla Endreça

Publicat

on

El barri del Poble-sec es convertirà en un dels punts calents del Pla Endreça, el projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona per transformar l’espai públic. Però darrere d’aquest gran anunci de millores, alguns veïns asseguren que s’amaga també el fantasma del col·lapse: més obres, sorolls i molèsties. 

El pla tindrà com a punt calent el Poble-sec. Les reformes inclouran la millora de l’enllumenat al passeig de Montjuïc, la renovació dels semàfors al carrer de Vila i Vilà o l’optimització del sistema de reg als parcs.

Actualitzacions, però, que generen desconcert. D’una banda, celebren la modernització: “Fa anys que patim carrers foscos. Qualsevol millora és benvinguda”, diu la Maria Fernández, veïna des de fa més de dues dècades. Però no tothom comparteix aquest entusiasme. “Estic farta d’obres eternes que mai acaben. Segur que quan les acabin ja caldrà tornar-les a fer”, es queixa la Rosa Vila, una altra resident.

El comerç local també es veu amenaçat per la situació. En Pere Solé pateix que el trànsit de vianants es redueixi dràsticament durant les reformes. “Estem farts d’obres que mai acaben. Qui vindrà a comprar si tot està en obres?”, lamenta.

El Pla Endreça forma part d’una estratègia de l’Ajuntament per posar a punt la ciutat, però, podria ser una operació de maquillatge amb conseqüències imprevisibles? El dubte plana sobre el veïnat.

Continua llegint

Societat

Els arqueòlegs documenten el refugi antiaeri 292, tancat al públic durant 80 anys

De seixanta metres de longitud, té accés pel carrer de Piquer, però no es pot visitar

Publicat

on

El Servei d’Arqueologia de Barcelona ha finalitzat la documentació del refugi 292, situat al carrer Piquer. Construït el 1938 durant la Guerra Civil, aquest refugi ha estat inaccessible durant més de vuitanta anys. Ara, gràcies als treballs d’excavació i estudi, s’ha pogut recuperar informació sobre la seva estructura i funció històrica.

El refugi, de seixanta metres de longitud, conserva cinc cartells originals amb instruccions per als veïns que hi buscaven protecció durant els bombardejos. Aquests missatges, escrits en català i castellà, indiquen normes com la de contribuir econòmicament al manteniment de l’espai i la cessió de seients a dones i infants. També, un dels cartells mostra una inscripció afegida a mà que evidencia el desacord d’alguns ciutadans amb el pagament obligatori.

Malgrat la importància històrica del refugi, encara no s’ha decidit si es podrà obrir al públic. “Encara s’ha de valorar si es podrà visitar”, expliquen fonts de l’ICUB a ZONA SEC. Tot i aquesta incertesa, la documentació de l’espai aporta més informació sobre la xarxa de refugis antiaeris de Barcelona.

Les tasques de documentació han comptat amb la direcció de l’arqueòleg Marc Larumbe Gallardo, de l’empresa Baula Recerca Arqueològica SL.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024