El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, presumeix d’obra de govern, però no evita les crítiques sobre turisme i desigualtats de Barcelona en Comú, PSC, ERC i CUP

@molina_jordi / El Palau de la Premsa, reivindicat de forma transversal per diferents entitats del barri; la rehabilitació del teatre Arnau, icona arquitectònica i memorística del Paral·lel; i un poliesportiu del Poble-sec, que vindrà a ampliar l’oferta de la pista coberta de Les Tres Xemeneies, seran una realitat el proper mandat. Ho va confirmar l’actual regidor de Sants-Montjuïc, el convergent Jordi Martí, i s’hi van comprometre totes les formacions polítiques que van participar en el debat electoral del Poble-sec. Si finalment aquestes reivindicacions s’omplen de pols en un calaix, serà fàcil retre comptes i exigir responsabilitats polítiques a qui toqui.

Amb aquestes promeses planant en l’ambient, la batalla per Barcelona que lliuren les diferents forces polítiques de la ciutat es va traslladar el passat 5 de maig al Poble-sec. El Centre Cívic El Sortidor va acollir un debat electoral, organitzat per la Coordinadora del Poble-sec i el diari del barri ZONA SEC, que va reunir als cinc partits amb representació a l’Ajuntament de Barcelona, i també aquells que, sense estar-ho, tenen opcions d’entrar al consistori. CiU; PSC; PPC; Barcelona en Comú –que integra ICV, EUiA, Podem i Procés Constituent—; ERC; Ciutadans i CUP-Capgirem Barcelona van compartir prop de 3 hores de debat, amb la treva d’un sopar —unes magnífiques mandonguilles del Toni de Castellers del Poble-sec—, que va fer de frontera entre les presentacions i el propi debat.

L’ajustada pugna que mantenen l’activista antidesnonaments Ada Colau (BComú), principal rival segons totes les enquesta de l’actual alcalde, Xavier Trias (CiU), va cristal·litzar en les intervencions de Raimundo Viejo (BComú) i l’actual regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí (CiU). Els dos representats polítics van evidenciar dues formes radicalment allunyades d’entendre la ciutat i el barri. Mentre Martí va fer una defensa contundent de la seva obra de govern al barri, destacant intervencions que portaven anys enquistades, com l’ampliació de l’escola Jacint Verdaguer, la plaça de Les Navas o les millores de la pista i el parc de Les Tres Xemeneis; Viejo va posar l’accent en les desigualtats creixents –entre els barris de Barcelona i, també, entre els set barris de Sants-Montjuïc— i la manca de processos participatius “reals”, en al·lusió al Pla Paral·lel.

El regidor, Jordi Martí, al costat de Villagrasa i Deusedes, reivindica les actuacions fetes al barri / Fotos: Saioa Baleztena

El PSC va jugar un paper més prudent amb CiU, a qui li va reconèixer encerts i errors –sobretot en matèria de redistribució de la riquesa—, i va posar en valor els governs de progrés que van permetre “cohesionar” la ciutat durant els 32 anys de governs socialistes. El seu representant, Albert Deusedes, va desgranar algunes de les propostes, entre les que destaquen l’anomenat Pla RUMB (Rehabilitació Urbana i Millora de Barris), que pretén fer actuacions integrals en diversos barris de la ciutat, entre ells el Poble-sec, i fomentar la rehabilitació d’edificis, en concret 80.000 habitatges i, de retruc, “reactivar l’ocupació en el sector de la construcció”.

El PP, per mitjà del seu representat, Alberto Villagrasa, va exhibir coneixement de ciutat i, llevat del capítol de la seguretat, no va topar amb la resta de formacions. El número 4 de la llista d’Alberto Fernández Díaz va posar sobre la taula, més enllà de la rehabilitació de l’Arnau, la recuperació del teatre Martínez Soria, avui un solar abandonat. Un element que permetria convertir, “el Paral·lel en la Gran Via Madrilenya”. Segons el popular, la Ciutat del Teatre està massa aïllada i va ser un error no focalitzar en el aquest complex teatral al Paral·lel.

El candidat d’ERC, Albert Delgado, va defensar Barcelona com la capital de la República Catalana, però va insistir en la necessitar d’omplir de contingut social aquest concepte. El republicà, el més jove de tots els representants, va insistir en els usos ciutadans que haurien de nodrir l’avinguda del Paral·lel, a més de fer d’aquest eix un pol cultural de referència, i va lamentar que el pla d’usos del Poble-sec arribés “tard”, amb els carrers Blai o Vila i Vilà “saturats”. Delgado va insistir, a més, en la necessitat de treballar per la creació d’escoles bressol al barri i d’impulsar un Casal de Joves.

Ciutadans i la CUP, les dues formacions sense representació ara per ara al consistori, també van aportar les seves receptes. Angel Lao (C’s), poc conegut per les entitats del barri, va sorprendre tothom demanat càmeres de videovigilància a la via pública, a l’estil, va dir, londinenc. Lao va ser, juntament amb el candidat del PP, Villagrasa, l’únic representat que es expressar durant tota la vesprada en castellà.

Per la seva part, Marc Santasusana, candidat a conseller del districte de Sants Montjuïc per la candidatura CUP-Capgirem Barcelona –que integra el jovent d’Arran Poble-sec— va fer una esmena a la totalitat a les polítiques de CiU i dels governs anteriors. “A cap carrer del Poble-sec es pot concedir cap llicència de bar més”. El representant de l’esquerra anticapitalista va lamentar la situació d’exclusió social que pateixen les minories del barri i va condemnar els desnonaments que han viscut darrerament alguns veïns del Poble-sec.

El PP aposta per augmentar les ràtios policials al barri

Alberto Villagrasa (PP)

“S’ha demostrat que el model d’Albiol a Badalona funciona, així ho diuen les enquestes”. El representat del PP, Alberto Villagrasa, no va tenir cap problema en defensar la gestió del seu company de files i alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, tot i que va suavitzar el discurs sobre immigració. “Han de venir de forma legal: Drets i obligacions per a tots”, va repetir en diverses ocasions. Villagrasa és un dels regidors del PP a l’Ajuntament de Barcelona amb més connexions amb els cossos policials. De fet, ha exercit de portaveu de seguretat des del 2003, a més de ser regidor adscrit a Sants-Montjuïc i Ciutat Vella, la zona on s’han concentrat més conflictes de convivència. La seva recepta passa per complir, i ampliar, les ràtios policials —“sobretot a la nit”—, que segons va explicar són d’1,2 agents per habitant al Poble-sec, a més de per l’estricte compliment dels horaris comercials.

La intervenció de Villagrasa va suscitar les crítiques de Barcelona en Comú, ERC i CUP, però no de CiU i PSC, que van prescindir del seu dret a rèplica en aquest bloc. El representant de la formació d’Ada Colau, Raimundo Viejo, va negar que el problema al Poble-sec sigui la manca de dispositius policials, i va apuntar als “terribles” nivells de desarrelament a causa de la globalització: “Hem de reforçar el teixit comunitari en què es basa el sentiment de seguretat”. En la mateixa línia es va pronunciar el representat d’ERC, Albert Delgado, que va discrepar de la fórmula Albiol: “Hem de fomentar el respecte, no és una qüestió d’ordre públic, sinó de cohesió social”. El portaveu de la CUP, Marc Santasusana, va interpel·lar directament a Villagrasa recordant que l’Estat Espanyol, i especialment Catalunya, té les ràtios policials més altes de tot Europa: “El problema no és de porres i policies”, va dir Santasusana, que va demanar treballar en clau “més global”, on va proposar reforçar l’espai escolar i els circuits d’acollida.

El PSC, la  Taula de Convivència, i el Pla d’Usos

En un altre moment del debat, el socialista Albert Deusedes va retreure la manca de ritme en la convocatòria de la Taula de Convivència per part del districte, un projecte endegat en l’època socialista en benefici del coneixement mutu i la interculturalitat. Per la seva banda, el fins ara regidor del districte, Jordi Martí, va explicar que durant el seu mandat s’ha incrementat en un 43% la despesa social i que, conjuntament amb la Guàrdia Urbana, s’han intensificat les intervencions per fer complir la normativa.

El debat va aplegar les 7 forces amb opcions d’entrar al cosistori

El cap de llista del PSC a Sants-Montjuïc, Albert Deusedes, va defensar la feina feta pel seu grup, ara en l’oposició, per demanar un pla d’usos al Poble-sec en aquest mandat. “Des del primer any que hi hem insistit, i no s’ha començat a fer fins els últims sis mesos de mandat”. El regidor del districte, Jordi Martí, va recordar que, com a mínim, el seu govern s’havia posat a treballar en el text, ara en fase d’al·legacions, cosa que no s’havia fet en 32 anys de governs socialistes. “Vam creure que no era necessari”, va respondre Deusedes, que ho va justificar: “Han anat sorgint uns problemes que abans no hi eren”.

Les paraules de Deusedes van provocar que Jordi Romeu, aleshores president de la Coordinadora d’Entitats, present entre el públic, li recordés que la seva entitat ho va demanar amb insistència. Deusedes, que es va remuntar als anys 2000, al principi de la peatonalització del carrer Blai i no en els darrers anys del mandat de l’alcalde Jordi Hereu, va negar que aleshores fos necessari i va recordar, inclús, que el seu grup mai va tenir clar que calgués fer un Blai peatonal. “Ara, en canvi, creiem que va ser una bona idea”.

Martí va aprofitar aquest bloc per posar en valor l’impuls d’altres processos participatius, com l’Espai Compartit del Paral·lel, la suspensió de llicències de locals de concurrència pública –“una reclamació unànime del barri”— i l’ordenació singular de terrasses dels carrers de Blai i Blesa.

CiU pica l’ullet a la Coordinadora i a la Unió de Veïns

El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, sap perfectament qui són els seus potencials votants i qui són els seus adversaris. Potser per això va dedicar part de les seves intervencions en recordar qui és representatiu i qui, al seu parer, s’atorga més representativitat de la que li correspon. “Hi ha qui parla com a majoria i és una minoria”, va dir, sense citar-les, en al·lusió a formes de participació emergent, com Som Paral·lel o l’Assemblea de Barri de Poble-sec, que han estat molt bel·ligerants durant els seus quatre anys de mandat. De fet, un dels talons de Aquil·les de Martí ha estat la seva manca de sintonia amb els grups assemblearis, sent el conflicte de Can Vies el més representatiu de la distància entre convergents i aquestes sensibilitats veïnals. “Aquí tenim entitats que sí que són representatives i amb les que hi hem treballat conjuntament”, va dir citant la Coordinadora d’Entitats, la Unió de Veïns del Poble-sec, i l’Associació de Comerciants de Poble-sec i Paral·lel.