Connecta amb nosaltres

Societat

Nou cicle a la regidoria: Se’n va Jordi Martí, entra Jaume Asens

Publicat

on

L’advocat Jaume Asens (Barcelona, 1972), un dels homes forts d’Ada Colau, relleva a Jordi Martí com a regidor de Sants-Montjuïc. Crític amb els abusos policials, és proper als col·lectius assemblearis, com el de Can Vies

@molina_jordi / L’advocat Jaume Asens (Barcelona, 1972), un dels homes forts d’Ada Colau, relleva a Jordi Martí com a regidor de Sants-Montjuïc. El nou regidor, que va prendre possessió del càrrec aquest 13 de juny, és el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i comandarà, a més, una de les quatre àrees en què es dividirà el nou consistori: Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència.

El relleu escenifica un canvi radical en la forma d’entendre la participació política i l’activisme veïnal, sobretot pel que fa a les sensibilitats d’arrel més assembleària. Asens, advocat d’un dels acusats pel cas 4F –Ciutat Morta— i defensor de les tesis del col·lectiu de Can Vies, és l’antítesi de Martí, que va topar constantment amb aquests col·lectius i d’altres més propers al nostre barri, com Som Paral·lel, l’Assemblea de Barri o L’Ateneu La Base. Martí, com l’ex-alcalde Xavier Trias, van insistir en la manca de representativitat d’aquests col·lectius, que van estigmatitzar fins al punt d’associar-los amb conductes violentes.

Jaume_Asens_01_web

Jaume Asens, el nou regidor de Sants-Montjuïc, en un acte de campanya de BComú / Sandra Lázaro

D’aquesta forma es posa fi al breu parèntesi de CiU al capdavant d’un Districte que, fins a l’últim moment, tot apuntava que cauria en mans de Raimundo Viejo, amb un perfil més teòric, que finalment assumirà Gràcia. Asens, en canvi, ha desenvolupat la seva trajectòria professional sempre vinculada al món de la Justícia, pertany a la Comissió de defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, ​​a l’Observatori DESC i al grup de recerca sobre exclusió i controls socials de la Universitat de Barcelona (GRECS). Una de les seves principals crítiques apunta a la corrupció policial, i als abusos de poder de la Guàrdia Urbana, la qual cosa li ha costat les primeres critiques internes del cos policial.

L’adéu del regidor Jordi Martí

Hi ha dues formes de llegir el comiat de Martí: la seva elegant carta de comiat, o el seu perfil de Facebook. Segurament la segona, igual de pública que la primera, és més útil per entendre fins a quin punt el tomb polític del 24M ha sorprès el món convergent. Segons Martí, la victòria de BComú és una operació de Podem “per desactivar el procés sobiranista” i envia un missatge enverinat a ERC: “No oblidarem”. De fet, Martí es refereix als republicans com a “cooperador necessari” per a la investidura de Colau i els acusa de doblegar-se “a canvi d’unes desenes de càrrecs i de consolidar la seva ofensiva contra el President Mas”.

regidor_face

Sobre Asens, Martí, subratlla que “és un dels portaveus del col·lectiu de Can Vies” i afegeix: “Planyo als veïns que no opinin com ell”. Per al convergent, que Asens assumeixi la cartera de Sants-Montjuïc és “una provocació en tota regla de la senyora Colau”, en al·lusió a la sintonia ideològica del seu substitut amb col·lectius com el de Can Vies, el mateix grup que li va costar una de les crisis més profundes durant els seus quatre anys de mandat.

regidor_face2

 

Els reptes del nou regidor

Asens haurà de liderar la redacció final del Pla d’Usos del Poble-sec i intervenir en la definició de l’avinguda del Paral·lel, on bona part del veïnat espera canvis substancials pel que fa a la consolidació de l’espai públic, sobretot en les cruïlles resultants de la reforma. El Palau de Premsa, la recuperació de l’Arnau —tot i que li queda un pèl més lluny, al pertànyer a la vorera de Sant Antoni— , un nou poliesportiu o la gestió cívica dels equipaments, com el Centre Cultural Albareda, són algunes de les altres qüestions que mancaran el seu camí al Poble-sec, que en el darrer mandat ha vist com el turisme arribava al barri per quedar-se.

A més, li caldrà un intensa feina d’adaptació, ja que el seu no és un perfil que conegui, en excés, les singularitats del barri i la seva complexitat associativa. Més enllà del Poble-sec, haurà d’abordar un dels conflictes més delicats de la ciutat: Can Vies, a banda d’acabar amb el malson de la Zona Franca, que segueix a l’espera de la línia 9 del metro. Pel que fa a la gerència del Districte de Sants-Montjuïc, BComú aposta per l’experiència de Francesc Jiménez, que seguirà al capdavant del departament.

Continua llegint

Societat

L’Ajuntament destina 16,5 milions d’euros per executar una vuitantena de millores al barri

Publicat

on

Per

El Pla de Manteniment Integral (PMI), emmarcat en el Pla Endreça de l’Ajuntament de Barcelona, executarà fins a 80 actuacions al Poble-sec i la muntanya de Montjuïc. En total la inversió suma 16,5 milions d’euros.

Cal posar de relleu, però, que moltes d’aquestes actuacions no són pas noves, sinó que inclouen intervencions ja definides en mandats anteriors o que s’executen des de fa mesos, com per exemple la urbanització del carrer d’Elkano. Tanmateix, entre el reguitzell d’obres destaquen la renovació del paviment del carrer de Cabanes, des de Vila i Vilà fins al passeig de Montjuïc. També la vorera del Paral·lel, just davant del Teatre Apolo, la millora de la xarxa de clavegueram del carrer de Sancho Marraco i la renovació de l’enllumenat del passeig de Montjuïc.

Pel que fa a la muntanya de Montjuïc, s’han renovat una vintena de fonts repartides pels jardins històrics i s’han instal·lat nous sistemes de reg connectats a la xarxa d’aigua freàtica, amb nous dipòsits i connexions amb Sant Antoni, el Poble-sec, la Marina i la Bordeta. El pla d’estabilització de talussos, per evitar esllavissades i arrossegaments, arriba enguany als del Camp de Tir, el Fossar de la Pedrera i el Cementiri. 

Continua llegint

Societat

Vila i Vilà, atrapat entre obres interminables i facturació a la baixa

El projecte, que hauria d’estar enllestit des de fa anys, s’allargarà encara més: fins al segon semestre de 2026

Publicat

on

Al carrer Vila i Vilà s’han acostumat a la rasa oberta, el soroll de les màquines i les tanques que dificulten el pas. El que (fins fa poc) havia de finalitzar el juny del 2026, s’allargarà uns mesos més: les obres del nou col·lector no estaran enllestides fins al segon semestre de l’any vinent.

Els treballs, que es van iniciar el 2013 i que tenien una duració prevista de tres anys (res més lluny de la realitat), tenen com a objectiu evitar les inundacions que històricament han afectat el Paral·lel quan hi ha pluges intenses. Les tasques que duen a terme els operaris, però, ja han començat a provocar fins i tot talls esporàdics de subministraments bàsics (aigua i llum) als veïns i comerços de la zona.

“És una incompetència constant”, denuncia la poblesequina i activista, Emma Lladó: “Fuita d’aigua per tercera vegada i tots els comerços del carrer sense llum.”  Segons explica, aquesta situació es dona de manera sobtada i recurrent. En el mateix sentit, la també veïna, Encarna Galindo, relata que les obres també han començat a tenir afectacions sobre l’economia local: “A la fleca que tenim al carrer la facturació no els ha deixat de baixar i ara el lloguer ja se’ls fa difícil d’afrontar.”

Un altre aspecte que preocupa és la brutícia. Tal com critica Lladó, aquesta no fa més que créixer: “Quan van iniciar les obres, van traslladar els contenidors de Vila i Vilà als carrers veïns, i ara tota la brossa s’acumula aquí i no la recullen fins passada una setmana”.

Voreres de mínims per als vianants

La reducció de l’espai per accedir als comerços resulta “incòmode” segons explica la recepcionista de l’Hostal Bedmates, Tatiana Cuau. Lamenta que reben “moltes queixes dels clients que s’allotgen” i que el negoci es veu afectat, perquè “les males ressenyes augmenten”. També ho destaca des del restaurant Elche l’Alèxia Iborra, i detalla que s’han vist diversos cops “sense internet ni línia telefònica”, un fet que ha provocat que no poguessin “treballar com és habitual”. “El difícil accés i la reducció de zones de pàrquing ha repercutit en la facturació”, afegeix. “Sabem que són obres llargues, que ens portaran algun benefici, però volem que acabin ja”.

Continua llegint

Societat

Les instal·lacions d’extraescolars, al límit: “No donem l’abast i molts es queden sense poder fer esport al barri”

Famílies i entitats reclamen que s’obrin els espais escolars a l’espera de construir el nou poliesportiu

Publicat

on

La manca d’instal·lacions esportives al Poble-sec és a dia d’avui una de les principals preocupacions de les entitats i famílies, que veuen com cada curs escolar es repeteix el mateix problema: molts infants i joves es queden sense poder accedir a activitats extraescolars, sobretot en l’àmbit esportiu.

El president de Joves Units del Poble-sec, Hatim Azahri, alerta: “El poliesportiu de les Tres Xemeneies no dona resposta. Per això és tan important el futur poliesportiu del Poble-sec. No donem l’abast i molts nens i nenes es queden sense poder fer esport al barri”. Aquesta situació evidencia que l’oferta és insuficient i que la manca d’espais esportius genera desigualtats: mentre unes famílies poden permetre’s traslladar-se a altres barris, d’altres es veuen obligades a renunciar al fet que els seus fills practiquin esport.

Un exemple és el del Club de Bàsquet Sant Antoni, el qual utilitza les pistes de les Tres Xemeneies i que s’ha vist forçat a desplaçar-se fins a La Marina per poder entrenar. El mateix passa amb l’APA Poble-sec, que s’ha vist obligat a limitar categories per falta d’espai. Aquestes restriccions deixen moltes criatures sense activitat, la qual cosa té un impacte no només esportiu, sinó també social i emocional. “El meu fill de vuit anys s’ha quedat sense plaça al bàsquet del barri. Ara hem d’anar fins a Sants perquè pugui jugar. És un desgast enorme per a les famílies”, explica la Laura, mare d’un alumne de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer.

Una demanda urgent

Diverses famílies del barri coincideixen en el fet que el futur poliesportiu és imprescindible per donar resposta a les necessitats del barri. Tot i això, també reclamen mesures immediates que permetin pal·liar el problema mentre no es construeix la nova instal·lació, prevista pel 2027. Entre les propostes que es posen sobre la taula hi ha ampliar l’ús d’espais escolars més enllà de l’horari lectiu, recuperar els programes de patis oberts i habilitar equipaments temporals que donin aire als clubs i entitats.

Azahri insisteix que no es tracta només d’una qüestió logística, sinó d’una necessitat de cohesió social: “Els nens i nenes tenen dret a fer esport al seu barri. Esperar fins al 2027 serà difícil. Necessitem solucions perquè és primordial fomentar el jovent a fer vida al barri”.

Una reivindicació històrica

La lluita per aconseguir un poliesportiu digne al Poble-sec no és nova. Fa més d’una dècada que entitats, famílies i associacions veïnals reclamen un equipament que doni resposta al creixement del barri. En aquest temps, els clubs han crescut, la població ha augmentat i les necessitats s’han multiplicat, fent que la situació sigui encara més urgent.

El missatge que arriba des del barri és clar: calen solucions immediates i imaginatives. Recuperar els patis oberts, habilitar espais provisionals i ampliar l’ús d’instal·lacions escolars són algunes de les mesures que, consideren, podrien alleugerir una problemàtica que afecta de ple el dia a dia de moltes famílies. El futur poliesportiu és una esperança, però el Poble-sec demana respostes ara. •

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024