Connecta amb nosaltres

Societat

Nou cicle a la regidoria: Se’n va Jordi Martí, entra Jaume Asens

Publicat

on

L’advocat Jaume Asens (Barcelona, 1972), un dels homes forts d’Ada Colau, relleva a Jordi Martí com a regidor de Sants-Montjuïc. Crític amb els abusos policials, és proper als col·lectius assemblearis, com el de Can Vies

@molina_jordi / L’advocat Jaume Asens (Barcelona, 1972), un dels homes forts d’Ada Colau, relleva a Jordi Martí com a regidor de Sants-Montjuïc. El nou regidor, que va prendre possessió del càrrec aquest 13 de juny, és el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i comandarà, a més, una de les quatre àrees en què es dividirà el nou consistori: Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència.

El relleu escenifica un canvi radical en la forma d’entendre la participació política i l’activisme veïnal, sobretot pel que fa a les sensibilitats d’arrel més assembleària. Asens, advocat d’un dels acusats pel cas 4F –Ciutat Morta— i defensor de les tesis del col·lectiu de Can Vies, és l’antítesi de Martí, que va topar constantment amb aquests col·lectius i d’altres més propers al nostre barri, com Som Paral·lel, l’Assemblea de Barri o L’Ateneu La Base. Martí, com l’ex-alcalde Xavier Trias, van insistir en la manca de representativitat d’aquests col·lectius, que van estigmatitzar fins al punt d’associar-los amb conductes violentes.

Jaume_Asens_01_web

Jaume Asens, el nou regidor de Sants-Montjuïc, en un acte de campanya de BComú / Sandra Lázaro

D’aquesta forma es posa fi al breu parèntesi de CiU al capdavant d’un Districte que, fins a l’últim moment, tot apuntava que cauria en mans de Raimundo Viejo, amb un perfil més teòric, que finalment assumirà Gràcia. Asens, en canvi, ha desenvolupat la seva trajectòria professional sempre vinculada al món de la Justícia, pertany a la Comissió de defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, ​​a l’Observatori DESC i al grup de recerca sobre exclusió i controls socials de la Universitat de Barcelona (GRECS). Una de les seves principals crítiques apunta a la corrupció policial, i als abusos de poder de la Guàrdia Urbana, la qual cosa li ha costat les primeres critiques internes del cos policial.

L’adéu del regidor Jordi Martí

Hi ha dues formes de llegir el comiat de Martí: la seva elegant carta de comiat, o el seu perfil de Facebook. Segurament la segona, igual de pública que la primera, és més útil per entendre fins a quin punt el tomb polític del 24M ha sorprès el món convergent. Segons Martí, la victòria de BComú és una operació de Podem “per desactivar el procés sobiranista” i envia un missatge enverinat a ERC: “No oblidarem”. De fet, Martí es refereix als republicans com a “cooperador necessari” per a la investidura de Colau i els acusa de doblegar-se “a canvi d’unes desenes de càrrecs i de consolidar la seva ofensiva contra el President Mas”.

regidor_face

Sobre Asens, Martí, subratlla que “és un dels portaveus del col·lectiu de Can Vies” i afegeix: “Planyo als veïns que no opinin com ell”. Per al convergent, que Asens assumeixi la cartera de Sants-Montjuïc és “una provocació en tota regla de la senyora Colau”, en al·lusió a la sintonia ideològica del seu substitut amb col·lectius com el de Can Vies, el mateix grup que li va costar una de les crisis més profundes durant els seus quatre anys de mandat.

regidor_face2

 

Els reptes del nou regidor

Asens haurà de liderar la redacció final del Pla d’Usos del Poble-sec i intervenir en la definició de l’avinguda del Paral·lel, on bona part del veïnat espera canvis substancials pel que fa a la consolidació de l’espai públic, sobretot en les cruïlles resultants de la reforma. El Palau de Premsa, la recuperació de l’Arnau —tot i que li queda un pèl més lluny, al pertànyer a la vorera de Sant Antoni— , un nou poliesportiu o la gestió cívica dels equipaments, com el Centre Cultural Albareda, són algunes de les altres qüestions que mancaran el seu camí al Poble-sec, que en el darrer mandat ha vist com el turisme arribava al barri per quedar-se.

A més, li caldrà un intensa feina d’adaptació, ja que el seu no és un perfil que conegui, en excés, les singularitats del barri i la seva complexitat associativa. Més enllà del Poble-sec, haurà d’abordar un dels conflictes més delicats de la ciutat: Can Vies, a banda d’acabar amb el malson de la Zona Franca, que segueix a l’espera de la línia 9 del metro. Pel que fa a la gerència del Districte de Sants-Montjuïc, BComú aposta per l’experiència de Francesc Jiménez, que seguirà al capdavant del departament.

Continua llegint

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024