Connecta amb nosaltres

Societat

Un nou edifici per a una escola necessària

Publicat

on

Façana de l'escola Jacint Verdaguer

L’anhelada ampliació de l’escola Jacint Verdaguer garanteix la tasca educativa d’un centre vital per a la inclusió social dels infants del Poble-sec

@molina_jordi / L’escola Mossèn Jacint Verdaguer arrenca el curs 2015-2016 amb un somriure. Després de molts anys de lluita, aquest centre educatiu situat al carrer Lleida del Poble-sec, per fi compta amb un nou edifici, construït per acabar per sempre més amb els greus problemes d’espai que arrossegava. Mentre els operaris acaben d’acondicionar l’espai amb connexió a Internet, pissarres, penjadors, suros, projectors, i tota mena d’elements d’última generació –inclús un sistema d’il·luminació intel·ligent que es regula en funció de la llum solar—, la directora de l’escola, Núria Lacasa, ens confessa: “aquesta ha estat una victòria de l’escola, però també del barri”.

Façana de l'escola Jacint Verdaguer

Aspecte de l’edifici històric de l’escola, al carrer Lleida, la façana del qual també es restaurarà  / J.M.

L’ampliació permetrà reordenar totes aquestes activitats, donar-los espais més adequats i ampliar algunes parts de l’edifici antic que són massa petites, com ara la biblioteca i l’aula de ciència. Una de les principals novetats del nou edifici és el gimnàs, que tindrà la capacitat de convertir-se en teatre i sala d’actes. “Fins ara havíem de fer l’assignatura d’Educació Física al patí o a les aules”, recorda Lacasa, que veu aquest espai “com la joia” del centre. A tocar del gimnàs, s’hi han construït vestidors –tenint en compte les necessitats dels alumnes amb mobilitat reduïda—, formant una primera planta que estarà, a més, a l’abast de les entitats del barri.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Peu de foto: Núria Lacasa, directora de l’escola Mossèn Jacint Verdager / Jordi Molina

La resta de l’edifici nou estarà destinat a les aules d’Educació Infantil. I, a més, disposa d’un terrat a la part superior en el qual també s’hi faran activitats. La coordinadora d’Educació Infantil, Montserrat Pau, lamenta la manca de possibilitats educatives que han tingut en els darrers anys i celebra l’ampliació, que li permet “barrejar nenes i nenes amb grups més flexibles”. Per contra, encara hi ha marge de millora, tal i com ens recorda la monitora de menjador, Mari Carmen Gomis: “els nenes seguiran dinant en un menjador improvisat, sota un cel obert”. I és que, al marge de les obres del nou edifici, està pendent una rehabilitació de la part antiga, que començarà a finals d’aquest curs, tot i que aquests dies ja s’ha revisat la pintura de la façana que dóna al carrer Lleida.

 

De cara les festes de Nadal –quan els patis ja estiguin a punt–, el centre té la intenció de fer la primera gran trobada amb el veïnat la flamant sala d’actes. “Ha de ser un espai també del barri, que sense la implicació de totes les persones que ens han donat suport, avui no seriem on som”, subratlla Lacasa. Serà aleshores quan es farà oficial la inauguració, tot i que aquests primers dies de tornada a l’escola l’edifici ja està preparat per rebre els alumnes, “els principals beneficiaris de la reforma”.

Al marge de les dificultats d’espai, aquest centre –amb prop de 500 nens i una plantilla de 38 professors, tres dels quals de suport— ha hagut de multiplicar els seus esforços per atendre un alumnat d’orígens diversos, amb dificultats d’aprenentatge de la llengua i amb un perfil socioeconòmic complex. Una realitat educativa que no li ha impedit rebre diferents reconeixements, com el d’Escola Tàndem, per la seva aposta per la creació musical comunitària.

decles

Una conquesta veïnal

L’ampliació de l’escola ha estat un dels serials més controvertits del barri en els darrers anys. Primer per la gravetat de la situació, i segon per la inacció política dels governs del PSC, que durant anys van ser incapaços de trobar una solució al conflicte. Un culebrot indestriable de la rehabilitació de l’antiga caserna de bombers situada just al costat de l’escola, al mateix carrer Lleida, que a principis de l’any 2016 es convertirà en el Parc de Prevenció. “El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, i el gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Manel Blasco, ens han ajudat a arribar fins aquí”, reconeix Lacasa.

Docents protesten a les portes del Jacint Verdaguer contra les retallades / Ana Inés Fernández

Imatge d’arxiu en què docents protesten a les portes l’escola reivindicant l’alpliació  / Ana Inés Fernández

I és que els problemes d’espai del centre educatiu s’havien de resoldre, inicialment, fent ús de d’aquest emblemàtic edifici de l’any 1928, una icona irrenunciable pels bombers. “Després que el problema s’enquistés, el canvi de govern a l’Ajuntament va ajudar a agilitzar la solució del problema”, explica a el bomber i caporal Víctor Dobaño. Finalment, la Fira de Barcelona, un actor clau en la resolució del conflicte, va cedir un espai de 735 m² a l’escola –on ara hi ha el nou edifici– i els bombers van poder recuperar la caserna, la més antiga que es conserva a Espanya i amb un important valor arquitectònic.

Les entitats podran utilitzar les noves instal·lacions

El nou edifici de l’escola Jacint Verdaguer arriba en un moment en què el barri està reclamant nous espais per a les entitats, com és el cas d’un casal de joves, una residència de gent gran, o un nou centre cívic. Unes demanes que podria albergar el Palau de la Premsa en el futur, situat a pocs metres de l’escola. L’ampliació de l’escola servirà per suplir aquesta mancança del barri, que tindrà una nova sala d’actes a la seva disposició.

“La sala polivalent, la pista esportiva i els vestidors estan a disposició del teixit associatiu del Poble-sec”, explica la directora, Núria Lacasa. De fet, els Castellers del Poble-sec ja han sol·licitat l’espai per rebre la colla castellera de Manacor, els Al·lots de Llevant, que té previst visitar el barri els dies 13,14 i 15 de novembre. “És un honor ser la primera entitat del barri a usar la sala d’actes”, explica Sílvia Úbeda, mestra i castellera, que troba l’ús multidisciplinari de l’escola com una “forma de teixir vincles” entre els veïns.

Continua llegint

Societat

Un col·leccionista d’art desnona Tapioles, 46

Publicat

on

Per

Els Mossos d’Esquadra han exectutat l’ordre de desallotjament contra dues persones que vivien des de feia quatre anys en un pis okupat a Tapioles, 46. Malgrat la presència de desenes d’activistes prohabitatge, el fort dispositiu policial desplegat aquest 22 d’octubre ha aconseguit acomplir el designi judicial, expulsar als veïns i entregar el pis a la propietat. També han identificat i denunciat a alguns activistes per “desobediència”.

Des del mateix sindicat assenyalen que el pis “feia anys que estava abandonat i en un estat ruïnós”. Mesos més tard d’entrar a viure-hi, els nous inquilins van començar a negociar amb la propietat un contracte de lloguer, però qualsevol acord va saltar pels aires després que “uns matons” agredissin a una de les veïnes.

Si bé aquest passat 30 de setembre la comitiva judicial va intentar desnonar sense èxit als veïns, finalment aquests han sigut expulsats gràcies al gran desplegament policial.

Segons ha denunciat el Sindicat de Barri del Poble-sec, la finca pertany a Tapioles 46 Barcelona SL, una empresa propietat del reconegut col·leccionista d’art, Juan Bofill. De fet, el mateix Bofill ja va ser detingut l’any 1992 per evasió de capital i condemnat el 2012, després que la Fundació Salvador Dalí denunciés la seva empresa, Faber Gòtic, per competència deslleial. •

Continua llegint

Societat

Endesa connecta amb una línia d’alta tensió la subestació de Mata amb l’Hospitalet

Publicat

on

Per

Endesa ha invertit 5,9 milions d’euros a instal·lar una nova línia d’alta tensió de 110 kV que connecta la subestació de Mata del Poble-sec amb les d’Hostafrancs i Sants (aquesta darrera, ubicada en el terme municipal de l’Hospitalet). Segons ha informat el responsable de la xarxa d’alta tensió de la companyia, Julián Mateos, el pressupost no només ha contemplat la posada en marxa de la nova línia, sinó també la millora i renovació parcial de les subestacions.

En total el nou cable té una extensió de 4,1 quilòmetres. Una longitud que ha provocat que les tasques dels operaris s’hagin allargat en el temps, ja que la instal·lació s’ha hagut de coordinar amb l’Ajuntament de Barcelona per minimitzar les afectacions. De fet, els operaris van començar a treballar en aquesta obra soterrada tot just a l’estiu de 2022 i no es preveu que finalitzin les tasques fins a finals d’any.

Avui dia els tècnics treballen en el sector de la Font de la Guatlla amb una bobina de cable elèctric. Segons han explicat els responsables, aquest nou cable ha de substituir el que es va instal·lar fa 30 anys i quedarà empalmat de forma subterrània amb la resta de la xarxa per aïllar trams per reduir les afectacions quan es produeixin incidències.

Un cop en marxa, la línia permetrà millorar el servei a 340.000 abonats. De fet, la seva implementació forma part del Pla Ciutat que van signar consistori i companyia, amb la intenció de preparar tota la xarxa de distribució de cara al previsible increment de demanda elèctrica en el futur. // ZS

Continua llegint

Societat

Rosari de problemes a l’Institut Consell de Cent

El centre vol renovar la seva imatge, consolidar el conserge que li van prendre i rehabilitar la façana

Publicat

on

L’Institut Consell de Cent, situat al situat al carrer de Carrera, 25, ha començat el curs amb tot un rosari de problemes. Un dels quals, i gairebé vital, la manca de conserge. El director de l’institut, Jesús Martín, denuncia com la manca d’una figura clau en el funcionament del centre va afectar a tota la comunitat educativa: “El 25 de juliol [el Consorci d’Educació de Barcelona] ens van informar per correu que ens treien el conserge. El motiu era que el necessitaven en un altre lloc”, recorda Martín.

Tot i aquestes primeres setmanes, l’institut ha aconseguit superar la fase crítica. Des del 23 d’octubre, el Consell de Cent compta de nou amb un conserge, contractat fins al 2027. “Al principi, només ens deixaven que treballés mitja jornada, però el necessitàvem a la tarda també. No el podíem compartir amb un altre institut, com s’havia plantejat. La figura d’un conserge va més enllà d’obrir i tancar el centre”, explica el director.

Problemes estructurals i autonomia limitada

Però més enllà de la problemàtica amb el personal essencial, l’institut també ha començat a patir problemes estructurals. “Fa anys [des del Consorci] ens van dir que millorarien l’estat de la façana, però mai ha estat així”, lamenta Martín. La pell de l’edifici s’ha deteriorat fins al punt que parts de la façana corren el risc de caure al carrer. Una circumstància que representa un perill per a la seguretat dels vianants i de la comunitat educativa. Encara que l’institut ha assumit de la seva butxaca algunes reparacions, la magnitud del problema supera la seva capacitat econòmica com a centre educatiu.

Un canvi d’imatge

“Volem canviar la mala fama que tenim com a centre. Som l’institut públic del Poble-sec i volem que vingui més gent del barri, no només la diversitat d’origen estranger, per exemple”, expressar el director. Tanmateix, considera que les condicions de l’edifici i la zona on es troba ubicat no ajuden a encarar aquest canvi de rumb.•

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024