Connecta amb nosaltres

Societat

Un nou edifici per a una escola necessària

Publicat

on

Façana de l'escola Jacint Verdaguer

L’anhelada ampliació de l’escola Jacint Verdaguer garanteix la tasca educativa d’un centre vital per a la inclusió social dels infants del Poble-sec

@molina_jordi / L’escola Mossèn Jacint Verdaguer arrenca el curs 2015-2016 amb un somriure. Després de molts anys de lluita, aquest centre educatiu situat al carrer Lleida del Poble-sec, per fi compta amb un nou edifici, construït per acabar per sempre més amb els greus problemes d’espai que arrossegava. Mentre els operaris acaben d’acondicionar l’espai amb connexió a Internet, pissarres, penjadors, suros, projectors, i tota mena d’elements d’última generació –inclús un sistema d’il·luminació intel·ligent que es regula en funció de la llum solar—, la directora de l’escola, Núria Lacasa, ens confessa: “aquesta ha estat una victòria de l’escola, però també del barri”.

Façana de l'escola Jacint Verdaguer

Aspecte de l’edifici històric de l’escola, al carrer Lleida, la façana del qual també es restaurarà  / J.M.

L’ampliació permetrà reordenar totes aquestes activitats, donar-los espais més adequats i ampliar algunes parts de l’edifici antic que són massa petites, com ara la biblioteca i l’aula de ciència. Una de les principals novetats del nou edifici és el gimnàs, que tindrà la capacitat de convertir-se en teatre i sala d’actes. “Fins ara havíem de fer l’assignatura d’Educació Física al patí o a les aules”, recorda Lacasa, que veu aquest espai “com la joia” del centre. A tocar del gimnàs, s’hi han construït vestidors –tenint en compte les necessitats dels alumnes amb mobilitat reduïda—, formant una primera planta que estarà, a més, a l’abast de les entitats del barri.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Peu de foto: Núria Lacasa, directora de l’escola Mossèn Jacint Verdager / Jordi Molina

La resta de l’edifici nou estarà destinat a les aules d’Educació Infantil. I, a més, disposa d’un terrat a la part superior en el qual també s’hi faran activitats. La coordinadora d’Educació Infantil, Montserrat Pau, lamenta la manca de possibilitats educatives que han tingut en els darrers anys i celebra l’ampliació, que li permet “barrejar nenes i nenes amb grups més flexibles”. Per contra, encara hi ha marge de millora, tal i com ens recorda la monitora de menjador, Mari Carmen Gomis: “els nenes seguiran dinant en un menjador improvisat, sota un cel obert”. I és que, al marge de les obres del nou edifici, està pendent una rehabilitació de la part antiga, que començarà a finals d’aquest curs, tot i que aquests dies ja s’ha revisat la pintura de la façana que dóna al carrer Lleida.

 

De cara les festes de Nadal –quan els patis ja estiguin a punt–, el centre té la intenció de fer la primera gran trobada amb el veïnat la flamant sala d’actes. “Ha de ser un espai també del barri, que sense la implicació de totes les persones que ens han donat suport, avui no seriem on som”, subratlla Lacasa. Serà aleshores quan es farà oficial la inauguració, tot i que aquests primers dies de tornada a l’escola l’edifici ja està preparat per rebre els alumnes, “els principals beneficiaris de la reforma”.

Al marge de les dificultats d’espai, aquest centre –amb prop de 500 nens i una plantilla de 38 professors, tres dels quals de suport— ha hagut de multiplicar els seus esforços per atendre un alumnat d’orígens diversos, amb dificultats d’aprenentatge de la llengua i amb un perfil socioeconòmic complex. Una realitat educativa que no li ha impedit rebre diferents reconeixements, com el d’Escola Tàndem, per la seva aposta per la creació musical comunitària.

decles

Una conquesta veïnal

L’ampliació de l’escola ha estat un dels serials més controvertits del barri en els darrers anys. Primer per la gravetat de la situació, i segon per la inacció política dels governs del PSC, que durant anys van ser incapaços de trobar una solució al conflicte. Un culebrot indestriable de la rehabilitació de l’antiga caserna de bombers situada just al costat de l’escola, al mateix carrer Lleida, que a principis de l’any 2016 es convertirà en el Parc de Prevenció. “El regidor de Sants-Montjuïc, Jordi Martí, i el gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Manel Blasco, ens han ajudat a arribar fins aquí”, reconeix Lacasa.

Docents protesten a les portes del Jacint Verdaguer contra les retallades / Ana Inés Fernández

Imatge d’arxiu en què docents protesten a les portes l’escola reivindicant l’alpliació  / Ana Inés Fernández

I és que els problemes d’espai del centre educatiu s’havien de resoldre, inicialment, fent ús de d’aquest emblemàtic edifici de l’any 1928, una icona irrenunciable pels bombers. “Després que el problema s’enquistés, el canvi de govern a l’Ajuntament va ajudar a agilitzar la solució del problema”, explica a el bomber i caporal Víctor Dobaño. Finalment, la Fira de Barcelona, un actor clau en la resolució del conflicte, va cedir un espai de 735 m² a l’escola –on ara hi ha el nou edifici– i els bombers van poder recuperar la caserna, la més antiga que es conserva a Espanya i amb un important valor arquitectònic.

Les entitats podran utilitzar les noves instal·lacions

El nou edifici de l’escola Jacint Verdaguer arriba en un moment en què el barri està reclamant nous espais per a les entitats, com és el cas d’un casal de joves, una residència de gent gran, o un nou centre cívic. Unes demanes que podria albergar el Palau de la Premsa en el futur, situat a pocs metres de l’escola. L’ampliació de l’escola servirà per suplir aquesta mancança del barri, que tindrà una nova sala d’actes a la seva disposició.

“La sala polivalent, la pista esportiva i els vestidors estan a disposició del teixit associatiu del Poble-sec”, explica la directora, Núria Lacasa. De fet, els Castellers del Poble-sec ja han sol·licitat l’espai per rebre la colla castellera de Manacor, els Al·lots de Llevant, que té previst visitar el barri els dies 13,14 i 15 de novembre. “És un honor ser la primera entitat del barri a usar la sala d’actes”, explica Sílvia Úbeda, mestra i castellera, que troba l’ús multidisciplinari de l’escola com una “forma de teixir vincles” entre els veïns.

Continua llegint

Societat

Arrenca la Festa Major!

El tret de sortida serà divendres 18 a les 20 hores amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats

Publicat

on

Ja és aquí la Festa Major! Del 18 al 27 de juliol, el barri viurà una nova edició de la seva setmana gran. Organitzada per la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i amb la participació de desenes d’associacions, la festa omplirà els carrers de vida amb més de 200 activitats.

El divendres 18 a les 20 hores arrencarà la festa amb el tradicional Toc a la Festa, la cercavila de les entitats del Consell de Cultura Popular i Tradicional. Tot seguit, es podrà gaudir d’una mostra d’imatgeria festiva i l’actuació d’Aires Celtas. El pregó enguany tindrà un component plenament familiar: avi i neta, Javier Velasco (Gegants del Poble-sec) i Marta Calaf (Diables del Poble-sec), donaran el tret de sortida a les festes des de l’escenari dels Jardins de les Tres Xemeneies a les 21.30 hores.

Per acabar la primera nit, torna el Sec a Sac, un festival organitzat pels Castellers del Poble-sec que aposta per la cultura popular emergent feminista. Svetlana, Sybarites i DJ Perla Negra seran els primers noms d’un cartell que també tindrà una segona jornada dissabte a la nit.

El dissabte 19 serà un dels dies més intensos. Des de primera hora, el barri es despertarà amb tornejos esportius, esmorzars populars i bitlles catalanes. Rutes, vermuts i murals col·laboratius ompliran espais com el Sortidor, Santa Madrona, o la Casa de la Premsa.

A la tarda, la cultura popular serà la protagonista amb plantades i cercaviles de gegants, ballades de sardanes i trobades d’esbarts. I al vespre… arriba la nit gran: concerts simultanis a Blesa, Navas, Concòrdia, Santa Madrona i el Marcelino, una autèntica festa a cada racó.

Diumenge 20 començarà amb la XXVII Cursa del Poble-sec i continuarà amb una jornada d’escacs, tallers de taitxí i concerts de jazz i flamenc.

Entre el dilluns 21 i el dijous 24, més propostes per a tots els gustos. Entre aquestes destaquen:

-Dilluns 21: Òpera a Koska Taverna i concert d’Asian Passerby a Blesa.

-Dimarts 22: tarda d’espectacles, xocolatada i salsa a Santa Madrona.

-Dimecres 23: jornada comunitària al Sortidor i concerts.

-Dijous 24: visita a El Molino, cabaret i sopar popular.

El divendres 25 i dissabte 26 seran dies de màxima efervescència. Hi haurà música a totes les places, olimpíades feministes, i la nit jove amb DJ fins ben entrada la matinada. El dissabte culminarà amb el correfoc adult (22.15 h) i l’espectacle de foc dels Diables del Poble-sec.

Diumenge 27 arribarà el final de festa. Amb havaneres, circ i, com ja és tradició, la baixada de carretons a la tarda. El castell de focs serà a les 22 h, el punt final perfecte per a deu dies ben intensos.

La Coordinadora d’Entitats ha tornat a fer realitat una festa que aposta per la convivència, la cultura i el dret a gaudir l’espai públic. Tothom hi és benvingut. Ara sí: que comenci la festa! 

 

Continua llegint

Societat

L’Institut Icària recupera la història de la poblesequina Maria Hernández, víctima del nazisme

Publicat

on

Potser la majoria de poblesequins no en saben res d’ella. Va viure al número 5 del carrer Lleida, fa vuitanta anys. La Maria Hernández tenia vint anys i una convicció ferma: no abaixar el cap davant del feixisme. Exiliada, resistent, deportada, supervivent. I desapareguda del relat durant dècades. Fins ara.

Aquest curs, una seixantena d’alumnes de l’Institut Icària han organitzat un acte emotiu davant del carrer on la Maria va viure abans de l’exili. Entre lectures de poemes, música en directe i el silenci col·lectiu, han fet un homenatge a la poblesequina que va patir l’horror nazi en primera persona.

El reconeixement forma part del projecte Stolpersteine Barcelona, una iniciativa educativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica i les amicals de Mauthausen i Ravensbrück. El programa proposa recuperar les biografies de deportats barcelonins durant el nazisme i tornar-les al lloc d’on mai haurien d’haver estat esborrades. A través de petites llambordes de llautó (les Stolpersteine, paraula alemanya que vol dir “pedres que fan ensopegar”) s’hi inscriuen els noms i les dades de les víctimes.

No són monuments grandiloqüents, sinó recordatoris a peu de carrer. Són pedres per a la memòria que obliguen a mirar avall i ensopegar simbòlicament amb la història que el temps havia deixat enrere. Al Poble-sec, això s’ha traduït en una Stolperstein en honor a la Maria. Encara no hi és físicament, però aviat s’hi col·locarà.

A banda d’aquesta, ja hi ha altres llambordes col·locades com a recordatori actiu del passat. Una de les més significatives és la dedicada a Francesc Boix (fotògraf de Mauthausen) situada al carrer Margarit, 17 o la que ret homenatge a la Carme Boatell (activa lluitadora antifeixista) al carrer Tenor Masini, 99. Amb cada nova llamborda, el barri restitueix la dignitat d’aquells que van patir perquè mai més no s’esborri el seu nom. // MÒNICA RIU

Continua llegint

Societat

Comencen les obres per a la rehabilitació del Teatre Arnau

Es preveu que l’equipament pugui aixecar el teló el primer trimestre de 2027

Publicat

on

Aquelles persones més curioses que deambulen pel Paral·lel s’hauran adonat que els operaris ja han començat a treballar en la rehabilitació del Teatre Arnau. 14 anys després que l’Ajuntament comprés l’edifici, l’equipament cultural ja ha començat a traçar la seva nova etapa. La previsió és que l’espai pugui aixecar el teló al llarg del primer trimestre de 2027.

Sota la batuta de l’estudi Harquitectes, el nou Arnau mantindrà la seva identitat de teatre de barraca i recuperarà elements com la fusta i el formigó. En total es preveu invertir 10 milions d’euros municipals per poder oferir al món cultural un edifici amb un important espai polivalent (el projecte inicial es va haver de retallar per qüestions pressupostàries, malgrat l’enuig de les entitats que van formar part del procés participatiu).

Més enllà del foment de la cultura, l’equipament també servirà per dinamitzar el Paral·lel, avinguda que en els darrers temps també ha vist com recuperava El Molino a través d’una gestió publicoprivada. En el cas de l’Arnau, encara no s’ha oficialitzat quin tipus de gestió s’executarà. Tanmateix, al llarg dels darrers anys els qui realment han mantingut viu l’esperit del teatre han sigut les entitats que han dinamitzat el projecte Arnau Itinerant. 

Continua llegint
PUBLICITAT

El més llegit

Copyright © ZonaSec Comunicació, 2024